Revisió del 01:05, 6 des 2018 modifica Medol (discussió \| contribucions) Administradors 152.173 edits trec codi inútil ← Edició anterior		Revisió del 21:17, 21 des 2018 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.428 edits m Robot treu enllaç igual al text enllaçat Edició següent →
Línia 50: A les eleccions de novembre de 1901, Puig és elegit [[regidor]] de la [[Lliga Regionalista]] a l'[[Ajuntament de Barcelona]] (1901–[[1906]]) integrat a la comissió de Foment i Cultura, des d'on es va implicar directament en les millores de la qualitat dels serveis als ciutadans, especialment de la xarxa de [[clavegueram]] i de l'asfaltat de la [[Gran Via de les Corts Catalanes\|Gran Via]] i del [[Passeig de Gràcia]]. L'any 1902 fomenta la creació de [[Junta de Museus de Catalunya\|Junta Autònoma de Museus]] que va crear el [[museu Arqueològic de Barcelona\|Museu Arqueològic]] al [[Parc de la Ciutadella]].<ref name=alcolea13/> Puig i Cadafalch era un dels majors detractors de l'urbanisme de [[Ildefons Cerdà\|Cerdà]] i havia manifestat a ''[[La Veu de Catalunya\|]]''~~La Veu de Catalunya'']]~~ que l'homogeneïtat igualitària de la trama de Cerdà entrava en contradicció amb la voluntat de dotar certs espais o institucions de la ciutat d'una identitat especial. La ciutat començava a aspirar a una capitalitat que no havia tingut en segles, i això requeria un nou urbanisme i una nova arquitectura. [[París]] era el referent més immediat pel que feia a l'ordenació monumental o institucional desitjada, i les noves teories urbanístiques europees sobre la segregació d'usos (indústria, comerç/serveis, lleure i residència) oferien solucions a la compatibilitat de la ciutat amb la indústria.<ref name="BCN">{{ref-web \|url= http://www.bcn.es/publicacions/b_mm/bmm62/bmm62_qc30.htm \|títol=La contribució externa a la construcció de Barcelona \| consulta=13 setembre 2009 \|autor= Albert Ferré \|data=2003 \|obra= \| editor= [[Ajuntament de Barcelona]] \|llengua=català }}</ref> La posició de Puig i l'aprovació el 1903 del [[Pla Jaussely]], que harmonitzava el [[Pla Cerdà]] amb els traçats originals de les viles que envoltaven la ciutat, va fer que Puig comencés a monumentalitzar la ciutat i trencar amb l'ortodòxia del pla de l'eixample, promovent la creació d'institucions que resolguessin els problemes locals.<ref name=alcolea13/> En aquesta època va col·laborar amb ''[[La Renaixença\|]]''~~La Renaixença'']]~~ i el setmanari ''[[La Veu de Catalunya\|]]''~~La Veu de Catalunya'']]~~, i fou un dels fundadors del diari del mateix nom, al qual contribuí amb articles molt contundents durant els primers anys. El [[1905]] publica un article a ''[[~~la Veu de Catalunya\|''~~La Veu de Catalunya]]'']] que, sota el títol ''«A votar! Per l'Exposició Universal»'', no només demanava el vot per al seu partit, sinó que proposava la realització d'una exposició com la de [[Exposició Universal de Barcelona de 1888\|Barcelona de 1888]]. Aquesta idea, basada en la modernitat que aportava la implantació de l'[[electricitat]], s'acabaria materialitzant en l'[[Exposició Internacional de 1929]] a Barcelona. === Diputat a Madrid === Línia 71: Amb l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]], es posicionà a favor de França.<ref name="safont">{{ref-llibre\|cognom=Safont\|nom=Joan\|títol=Per França i Anglaterra\|lloc=Barcelona\| editorial=A Contra Vent\|any=2012\|isbn=9788415720010\|enllaçautor=Joan Safont i Plumed \|pàgina=p. 48}}</ref> Al seu primer mandat va abordar la qüestió de l'[[autodeterminació]] aprofitant la inèrcia del resultat de la [[primera guerra mundial]], en què s'havien creat nous estats. [[Francesc Cambó\|Cambó]] va liderar un moviment autonomista seguit per la Mancomunitat i els parlamentaris catalans a Madrid, preparant un [[projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919\|projecte d'estatut d'autonomia]] aprovat el gener de [[1919]] per l'Assemblea de la Mancomunitat i ratificat per una assemblea de representants de municipis.<ref>[[#balcells\|Balcells, 2003]]: pàg. 217</ref> El següent pas era presentar-ho davant del [[parlament espanyol]] perquè fos sancionat en nom del principi d'[[autodeterminació]] recollit en un dels [[catorze punts de Wilson\|catorze punts]] de [[Woodrow Wilson\|Wilson]].<ref>{{ref-llibre\|títol =Memòries (1876–1936). Volum 1 d'Obres de Francesc Cambó\|autor =Francesc Cambó\| editor =Editorial Alpha\|data= 1981\|isbn =8472251853\|url= http://books.google.cat/books?id=PReCrhqd_0AC&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_navlinks_s#v=onepage&q&f=false\| pàgines=pàg. 310}}</ref> La negativa de Madrid a la proposta estatutària va coincidir amb una forta inestabilitat social a Catalunya que es manifestava en esdeveniments com la [[vaga de la Canadenca]]. La Lliga Regionalista va fer un gir cap a la dreta més conservadora i el sector més catalanista va decidir escindir-se'n i formar [[Acció Catalana]] (l'òrgan de difusió del qual era ''[[La Publicitat\|]]''~~La Publicitat'']]~~). Puig es va mantenir a la Lliga, però va perdre dos dels seus millors col·laboradors: [[Lluís Nicolau d'Olwer]] i [[Jaume Bofill i Mates]], que varen incorporar-se al nou partit.<ref name=alcolea13/> Com a president de la [[Mancomunitat de Catalunya]] va desplegar les polítiques iniciades per [[Enric Prat de la Riba]] creant institucions culturals, expandint les infraestructures viàries, telefòniques i elèctriques, i millorant els models d'explotació agrària catalans. Així cal destacar la creació de l'[[Escola d'Alts Estudis Comercials]] el 1918, la xarxa de biblioteques populars entre el 1918 i 1922, l'Escola d'Infermeres Auxiliars i el [[Servei Meteorològic de Catalunya]] el 1919, l'elaboració d'un complet mapa de Catalunya a escala 1:50000 i un de geològic el 1920, l'[[Escola Industrial de Teixit de Punt]] a [[Canet de Mar]] el 1922, la [[Biblioteca de Catalunya]] el 1914 o el [[Museu d'Arts Decoratives i d'Arqueologia]] al [[Parc de la Ciutadella]]. Línia 87: Entre els anys [[1892]] i [[1896]] va ser arquitecte municipal de [[Mataró]],<ref name=expo93>[[#expo\|Puig 1989]], p. 93</ref> on va desenvolupar la xarxa de [[clavegueram]], la restauració de la [[creu de terme]] i va treballar en l'edifici del Rengle (el [[mercat]] cobert). Puig era un home preocupat per aspectes relatius al desenvolupament social i al paper que el territori podia tenir en aconseguir-ho: higiene, comunicacions, educació. A més, es mostrava contrari a algunes de les limitacions arquitectòniques i administratives que el [[Pla Cerdà]] imposava a les noves construccions i que ell havia patit en el seu projecte de la [[casa Amatller]]. En tres articles publicats a ''[[~~la Veu de Catalunya\|''~~La Veu de Catalunya]]'']] (29 desembre 1900, 7 gener 1901, 22 gener 2001) sota el títol «La Barcelona d'anys a venir», Puig definia les seves reivindicacions en una mena de full de ruta que va passar a aplicar quan va ser regidor de Barcelona.<ref name=escrits/><ref name=alcolea33>[[#alcolea\|Alcolea, 2006]], p. 33–37</ref> A Barcelona, va actuar com a [[urbanista]] en diverses intervencions i projectes:

Josep Puig i Cadafalch: diferència entre les revisions