Hipocorístic: diferència entre les revisions

L''''hipocorístic''' és un [[nom propi|nom]] afectiu que s'obtées truncantforma oper deformantescurçament eldel [[prenom]]{{Sfn|Puyuelo|2014|p=}} (i alguna vegada també el [[cognom]]). És una [[derivació]] que expressa l'afecte o la simpatia o l'afecte en forma de [[diminutiu]] o [[augmentatiu]]:<ref>{{GEC|0114556}}</ref> (Maria > Mariona, Carme > Carmina), i altres vegades consisteix en una forma acurtada (Antoni > Toni, Meritxell > Txell) o en alguna altra modificació (Josep > Pep, Jep, Pepet i el castellanitzat Pitu, de ''Pepito''). També pot passar que es combini l'escurçament amb el [[diminutiu]] (en un o altre ordre: Josefina > Fina > Fineta; Narcís > Narciset > Ciset).

La forma d'escurçament tradicional en [[català]] és la que es fa per [[afèresi]], és a dir, suprimint una o més [[síl·labes]] o [[so de la parla|sons]] inicials del [[mot]] (Concepció o Assumpció > Ció, Isabel > Bel<ref>{{Ref-web|url=https://blocs.mesvilaweb.cat/belzaballa/2012/04/09/la-historia-del-meu-nom/|títol=La història del meu nom|consulta=2018-12-22|nom=Bel|cognom=Zaballa|editor=VilaWeb|data=2012-04-09}}</ref>). També és [[tradicional]] (encara que poc freqüent) l'escurçament per [[síncope (llengua)|síncope]], és a dir, suprimint alguns [[so de la parla|sons]] del mig (Magdalena > Malena, Maria Isabel > Maribel).

Modernament, per influència de l'espanyol, són corrents els hipocorístics obtinguts per [[apòcope]], és a dir, suprimint alguns [[so de la parla|sons]] finals del [[nom propi|nom]]. Va contra tota la tradició i norma del català: *Cati, *Marga, *Magda, *Montse, *Rafa, *Àlex o *Sandro, *Sebas, *Franci, *Dolo... (per 'Lina', 'Lida', 'Lena', 'Rata' i 'Rateta', 'Fel' i 'Felet', 'Xandre', 'Tià', 'Cesc' o 'Xesc', Dolors).{{Sfn|Badia|2015|p=}}

*Sebastià: Tià, Tianet