Diferència entre revisions de la pàgina «GATCPAC»

201 bytes afegits ,  fa 1 any
Una influència directa de l'Estil internacional a Catalunya es va donar el 1929 amb el [[Pavelló alemany|Pavelló d'Alemanya]] construït per a l'[[Exposició Internacional de Barcelona (1929)|Exposició Internacional de Barcelona]], obra de [[Ludwig Mies van der Rohe]]. Es tracta d'un dels millors exemples de l'arquitectura racionalista per la seva puresa formal, la seva concepció espacial i el seu intel·ligent ús d'estructures i materials, que van convertir a aquest pavelló en el paradigma de l'arquitectura del {{segle|XX}}. De planta rectangular, s'elevava sobre un podi recobert de [[travertí]]; la coberta se sostenia sobre columnes cruciformes i murs de càrrega, amb parets de diferents materials (maó recobert de [[guix]], acer recobert de [[marbre]] verd i d'[[ònix]] del [[Marroc]]). La decoració es reduïa a dos estanys i una escultura, ''El Matí'', de [[Georg Kolbe]]. Demolit després de l'Exposició, va ser reconstruït entre 1985 i 1987 en el seu emplaçament original per [[Cristian Cirici i Alomar|Cristian Cirici]], [[Ignasi de Solà-Morales i Rubió|Ignasi de Solà-Morales]] i Fernando Ramos, seguint els plans deixats per Mies van der Rohe.{{Sfn|Grandas|1988|pp=125-131}}
 
El GATCPAC va sorgir amb voluntat renovadora i alliberadora del [[classicisme]] [[noucentisme|noucentista]], així com la d'introduir a Espanya els nous corrents internacionals derivats del racionalisme. Defensava la realització de càlculs científics en la construcció, així com la utilització de nous materials, com les plaques de [[fibrociment]] o la [[uralita]], a més de materials més lleugers com el vidre.{{Sfn|ref=Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial|''Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial''|1998|p=323}}
 
El racionalisme català va tenir unes especials qualitats, com serien l'allunyament del formalisme, una certa tendència [[expressionisme|expressionista]] i una clara vinculació política amb la [[Segona República Espanyola|Segona República]],{{Sfn|Miralles|2001|pp=136-137}} com es denota en la creació el 1936 del SAC (Sindicat d'Arquitectes de Catalunya), dirigit per Torres Clavé i Fàbregas, que defensava la intervenció en el control de la construcció, la col·lectivització de l'habitatge i l'orientació de l'ensenyament.{{Sfn|Miralles|2001|p=161}} Torres Clavé va ser director de la revista ''[[AC. Documentos de Actividad Contemporánea|A.C. Documentos de Actividad Contemporánea]]'' (1931-1937), basada en revistes avantguardistes com ''Das Neue Frankfurt'', dirigida per [[Ernst May]], o ''L'Esprit Nouveau'', de Le Corbusier i [[Amédée Ozenfant]].{{Sfn|ref=Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial|''Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial''|1998|p=325}} Editada a Barcelona entre 1931 i 1937, es van publicar vint-i-cinc números, en els quals es van donar a conèixer les noves idees renovadores de l'arquitectura, amb un grafisme avantguardista i innovador.{{Sfn|Midant|2004|p=5}}
 
A més de les realitzacions pràctiques i els projectes que no van ser portats a la pràctica, així com de les disquisicions teòriques que van desenvolupar especialment en la revista ''A. C.'', el grup va organitzar nombroses exposicions i va dissenyar maquetes i prototips dels seus projectes. Així, per exemple, el 1932 van presentar en una exposició a la plaça Ramon Berenguer el Gran de Barcelona un prototip de casa desmuntable i, el 1934 a [[Districte de Sant Andreu|Sant Andreu]], un prototip de biblioteca pública desmuntable.{{Sfn|ref=Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial|''Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial''|1998|p=323}}
 
El grup va tenir bones relacions amb l'estament polític, gràcies al qual va trobar el patronatge per a diversos dels seus projectes. Una primera etapa d'estreta col·laboració va ser entre 1931 i 1933, en la qual van trobar una bona disposició cap a les seves propostes per part del govern de Francesc Macià. Va ser llavors quan es van esbossar projectes com la urbanització de la Diagonal, el Pla Macià de la Barcelona Futura, la Ciutat de Repòs i Vacances, la remodelació del casc antic de Barcelona, la reforma dels centres escolars i les infraestructures sanitàries i els plans per a habitatges obrers. Aquesta col·laboració va patir una reculada durant el govern de la [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes|CEDA]] en l'anomenat [[Segona República Espanyola#El bienni conservador o bienni negre (1933-1936)|Bienni Negre]] (1933-1936), en què els membres del GATCPAC es van dedicar especialment a la introspecció teòrica, amb una especial èmfasi en l'arquitectura popular mediterrània i l'interiorisme. Després del [[Cop d'estat del 18 de juliol|cop d'estat del 17-18 de juny de 1936]], el grup va tornar de nou a l'acció, aquesta vegada amb un to més compromès amb els valors revolucionaris. Així, el 8 d'agost de 1936 van fundar el Sindicat d'Arquitectes de Catalunya, en substitució del Col·legi d'Arquitectes. La tasca arquitectònica i constructiva va quedar col·lectivitzada i es van repartir els treballs entre els membres del sindicat. Es va municipalitzar la propietat urbana i es va projectar un pla d'obres per a la defensa, especialment quant a la construcció de refugis antiaeris. Es va intervenir també l'ETSAB, de la qual seria nomenat director Torres Clavé, amb un projecte centrat en la renovació del pla d'estudis.{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|pp=49-50}}
4.543

modificacions