Diferència entre revisions de la pàgina «GATCPAC»

67 bytes afegits ,  fa 1 any
El 1931, amb la inauguració del local del MIDVA, s'anunciava ja la venda de «mobiliari estàndard tipus GATCPAC», com la «butaca de fusta», formada per una estructura de braços i potes de fusta amb un bastidor metàl·lic en forma de L per a seient i respatller, i dos coixins articulats de pell o teixit. Un altre exponent era la «taula de fusta contraxapada i tubs d'acer», així com armaris de ''casiers'' de fusta sobre peus metàl·lics, de mesures variables, o un ''bufet'' amb panells escorredors de fusta i vidre amb diferents combinacions cromàtiques. En general, estaven dissenyats com a mobles polivalents per a entorns domèstics o de treball, amb un disseny funcional i preus assequibles.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|pp=312-314}}
 
Les premisses bàsiques del disseny del GATCPAC eren la funcionalitat, la simplificació formal, l'absència d'ornamentació, l'estandardització i l'ús de nous materials. A més del disseny modern es van inspirar en l'artesania popular mediterrània, com es denota en la butaca de [[cedre]] i [[boga]] dissenyada per Torres Clavé el 1934, que va ser la triada per al pati del pavelló de la República per a l'Exposició Internacional de París de 1937.{{Sfn|ref=Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial|''Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial''|2000|p=247}}
 
Al local del GATCPAC s'exposaven tres classes de productes: els del propi grup, sota la denominació genèrica de «Mobles Model GATCPAC», disponibles en catàleg i produïts a petició del client; mobles ja existents en el mercat i adaptats pels socis del grup, com les cadires dissenyades originalment per [[Marcel Breuer]]; i peces de fabricants nacionals i estrangers de les quals el GATCPAC era representant en exclusiva, com les peces de [[Michael Thonet]], [[Alvar Aalto]] o [[Dámaso Azcue]].{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=315}}
4.541

modificacions