Diferència entre revisions de la pàgina «GATCPAC»

201 bytes afegits ,  fa 1 any
Després de la Guerra Civil va desaparèixer la modernitat racionalista a Catalunya. L'inici de la [[dictadura franquista]] va provocar una ruptura en la integració avantguardista de l'arquitectura catalana, ja que el nou règim va apostar per un estil més academicista. En els primers anys de postguerra va ressorgir l'estil [[Noucentisme|noucentista]], amb un marcat component acadèmic, en un estil neoclàssic influït per l'eclecticisme americà i el [[neorenaixentisme]] mediterrani, amb tendència al monumentalisme i la grandiloqüència afavorits pel nou règim.{{Sfn|Gausa|Cervelló|Pla|2002|p=I}}
 
No obstant això, en els [[anys 1950]] va ressorgir l'interès per l'arquitectura d'avantguarda i alguns dels nous moviments sorgits en aquests anys van evidenciar l'influx del racionalisme. L'anomenat [[Grup R]] (1951-1961), format per un conjunt d'arquitectes com [[Josep Antoni Coderch i de Sentmenat|Josep Antoni Coderch]], [[Antoni de Moragas i Gallissà|Antoni de Moragas]], [[Josep Maria Sostres i Maluquer|Josep Maria Sostres]], [[Oriol Bohigas i Guardiola|Oriol Bohigas]] i [[Josep Maria Martorell i Codina|Josep Martorell]], va connectar l'experiència del racionalisme i el GATCPAC amb els nous corrents internacionals, com el [[Neoliberty]], el [[contextualisme]] i l'[[Organicisme arquitectònic|organicisme]], amb influència d'arquitectes com [[Alvar Aalto]], [[Oscar Niemeyer]], [[Bruno Zevi]] i [[Gio Ponti]].{{Sfn|ref=Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial|''Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial''|1998|p=331}} Es consideraven a si mateixos posfuncionalistes, partint del [[Funcionalisme (arquitectura)|funcionalisme]] racionalista però superat sobre la base de criteris humanistes.{{Sfn|ref=Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial|''Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial''|1998|p=336}} L'arquitectura del Grup R es va anar desmarcant cada vegada més de l'estil propi del règim, adquirint un matís reivindicatiu, en què l'aposta per la modernitat es considerava una oposició al règim.{{Sfn|Baldellou|Capitell|1995|p=476}}
 
Els principals exponents aquests anys d'un racionalisme d'arrels [[Ludwig Mies van der Rohe|miesianes]] i [[bauhaus]]ianes van ser [[Francesc Mitjans i Miró|Francesc Mitjans]] i [[Francisco Juan Barba Corsini]].{{Sfn|Montaner|2005|p=111}} El primer va ser autor de l'edifici La Colmena (1950-1952), el conjunt Vallmajor d'habitatges i Clínica Soler Roig (1950-1954), l'edifici d'oficines CYT (1953-1959), l'edifici Tokyo (1954-1957), l'Hotel Barcelona (1955-1962), l'edifici Seida (1955-1967, amb [[Josep Soteras i Mauri|Josep Soteras]]) i l'edifici d'oficines Harry Walker (1959). Barba Corsini va construir l'edifici Mitre (1959-1964) i els apartaments de les golfes de la [[Casa Milà]] (1955), a l'estil dels ''study houses'' de [[Los Angeles]].{{Sfn|Montaner|2005|p=113}}
 
Entre els [[anys 1960]] i [[anys 1970|1970]] va sorgir la denominada [[Escola de Barcelona (arquitectura)|Escola de Barcelona]], segons la denominació proposada per [[Oriol Bohigas i Guardiola|Oriol Bohigas]] en el seu article ''Una possible Escola de Barcelona'', publicat en la revista ''Arquitectura'' el 1968. Hereva del [[Grup R]], la nova escola es va inspirar en el [[neorealisme (arquitectura)|neorealisme]] italià que triomfava en aquells dies a nivell internacional, combinant un llenguatge constructiu racionalista amb la funcionalitat i el disseny.{{Sfn|ref=Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial|''Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial''|1998|pp=338-339}} Entre els seus membres es trobaven alguns del Grup R, com Bohigas i Martorell, així com [[Federico Correa i Ruiz|Federico Correa]], [[Alfons Milà i Sagnier|Alfons Milà]], [[Ricard Bofill i Leví|Ricard Bofill]], [[Albert Viaplana i Veà|Albert Viaplana]], [[Helio Piñón]], [[Esteve Bonell]] o el grup Studio PER, format per [[Lluís Clotet i Ballús|Lluís Clotet]], [[Òscar Tusquets Blanca|Òscar Tusquets]], [[Cristian Cirici i Alomar|Cristian Cirici]] i [[Pep Bonet Bertran|Josep Bonet]].{{Sfn|Montaner|2005|p=117}}
 
En aquest període van retornar alguns dels arquitectes del GATCPAC que van marxar a l'exili, com [[Josep Lluís Sert i López|Josep Lluís Sert]], autor del conjunt residencial Les Escales Park (1967-1973) i de la [[Fundació Joan Miró]] (1972-1975), un singular edifici construït amb formigó i plaques prefabricades i format per la torre d'accés amb sala d'actes, bar i biblioteca, des d'on es configura un conjunt de patis que articulen les diverses sales d'exposició, disposades en circuit tancat.{{Sfn|Gausa|Cervelló|Pla|2002|p=M31}} O [[Antoni Bonet i Castellana]], autor del Canòdrom Meridiana (1962-1963, amb Josep Puig i Torné), un edifici lleuger format per dues plantes [[paraboloide]]s sobre pilars d'acer, amb graderies en volada cobertes d'un ''[[brise-soleil]]'' de formigó tancat en els extrems per una estructura d'alumini acristallada.{{Sfn|Bahamón|Losantos|2007|p=70}}
4.543

modificacions