Diferència entre revisions de la pàgina «Pennsilvània»

m
Ortografia i enllaços
(Errada corregida)
Etiquetes: des de mòbil via aplicació mòbil Android app edit
m (Ortografia i enllaços)
[[Fitxer:National-atlas-pennsylvania.png|thumb|300px|left|Mapa de Pennsilvània]]
 
Excepte l’estreta plana costanera de l’Eriel’[[llac Erie|Erie]] i el SE que forma part de la plana atlàntica, la resta és alta, ocupa una secció dels apalatxes[[Apalatxes]], molt seccionada per rius (Susquehan-na, Delaware, [[riu Ohio|Ohio]]). El clima és continental però força humit. Alzinar; boscs de pi roig i claps de roure reboll i una vegetació de coixinets espinosos al cim. Filadèlfia i Pittsburgh, amb les seves àrees metropolitanes, agrupen el 60% de la població total. Encara que eminentment industrial, són importants les activitats agrícoles: conreus de [[tabac]], [[blat de moro]], [[civada]]; avicultura i important ramaderia lletera. El gran desenvolupament industrial prové de la riquesa en [[carbó]] i la possibilitat de disposar del ferro de [[Minnesota]] a través dels Grans Llacs. És el primer estat dels EUA productor d’acerd’[[acer]]. Habitada per indis algonquins i iroquesos, els primers europeus que hi arribaren, al s. XVII, foren francesos procedents del Canadà. Els suecs, que hi fundaren una colònia el 1643, foren desplaçats pels holandesos i aquests pels anglesos. L'estat va ser escenari de la guerra anglo-francesa (1756-63), i veié després el conflicte entre els colons i els anglesos. Pennsilvània esdevingué independent el 1776 i l’any següent signà la [[Constitució dels Estats Units|constitució dels EUA]]. Al començament del s. XIX fou iniciada una ràpida expansió industrial impulsada per les millores de transports i comunicacions. A la [[guerra de Secessió]] (1861-65) lluità a favor de la Unió.
 
És encara una regió poblada amb no molt grans colònies [[Amishamish]] i/o [[Mennonitesmennonites]].
 
== Persones notables ==
18.148

modificacions