Diferència entre revisions de la pàgina «Besòs»

13 octets eliminats ,  fa 1 any
m
La conca és deficitària en recursos hídrics. Importa del sistema Ter-Llobregat les dues terceres parts de l'aigua que consumeix. S'hi troben dos aqüífers importants: la cubeta de la Llagosta i el delta del Besòs, amb una capacitat aproximada de 110 hm³. Tot i ser una conca petita, presenta una gran diversitat d'hàbitats, amb tres ambients clarament diferenciats: la muntanya, que envolta la conca amb espais d'interès natural ([[Collserola]], [[Sant Llorenç de Munt]], els [[Cingles de Bertí]], el [[Montseny]] i la [[Serra de Marina]]); les planes del Vallès, amb una important i continuadament creixent implantació urbana i industrial, i la desembocadura, que té un caire totalment urbà dins l'[[Àrea metropolitana de Barcelona]].
 
L'activitat agrícola, que va ser predominant fins a la dècada dels 60any 1960, quan ocupava la major part del sòl disponible, ha deixat pas a la indústria, que a poc a poc ha anatva ocupantocupar el sòl dedicat a l'agricultura, especialment el de regadiu i en particular el situat a prop dels rius. El tipus d'indústria instal·lada a la conca és molt variat; hi són representats gairebé tots els sectors, en particular el químic, metal·lúrgic, plàstics, pell, tèxtil, materials de construcció, paper, alimentació, etc., amb quasi 10.000 establiments potencialment contaminadors. És lloc de pas d'importants vies de comunicació que se situen vora els rius, amb les línies de tren Barcelona-Puigcerdà i Barcelona-la Jonquera, l'autovia [[C-17]] i l'autopista [[A-7]]. La Conca del Besòs és la més habitada de Catalunya, amb més de dos milions d'habitants que en són tributaris.
 
== Història ==
96.121

modificacions