Arbre: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Bristlecone Pines USA Ca.jpg|thumb|right|Els arbres més vells coneguts al món són [[pi americà|pins americans]] (''[[Pinus longaeva]]''), com els que viuen a les muntanyes Inyo de [[Califòrnia]]. Poden viure més de 4.000 anys, i alguns individus tenen gairebé 5.000 anys.<ref>[http://www.pbs.org/wgbh/nova/methuselah/ Informació i clips d'un programa documental]</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.conifers.org/pi/pin/longaeva.htm|títol= ''Pinus longaeva''|consulta=20-06-2008|autor= Gymnosperm Database|data= 15 de març del 2007}}</ref>]]

Un '''arbre''' (del [[llatí]] ''arbor'') és una [[planta]] capaç de créixer a més de cinc metres d'altura gràcies a una estructura que forma un [[tronc (botànica)|tronc]], i eventualment ramificacions anomenades [[branca|branques]].<ref name="Altura">{{ref-web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0080171 |títol=Arbre |consulta=22-05-2009 |editor= Enciclopèdia Catalana}}</ref> Del forcat del tronc ixen dos o tres branques o camals,; estes es forquen en branques gruixudes i grosses, les quals després s’escindixen en un gran nombre de xicotetes rames. Els arbres són plantes [[perennes]] que en general viuen molts d'anys. En el sentit [[botànic]], els arbres són plantes amb [[fusta]] veritable. La fusta, coneguda també com a [[xilema]] secundari, és produïda per una capa de [[cèl·lules]], el [[càmbium]] vascular, situada davall l'[[escorça (anatomia vegetal)|escorça]].

La formació de la fusta és un procés repetitiu que superposa una nova capa a sobre de les anteriors. El resultat sovint és visible en forma d'anells de creixement. Els únics grups que contenen plantes amb fusta veritable i, per tant, arbres en el sentit estricte del terme, són les [[gimnospermes]] i les [[angiospermes]] [[magnoliòpsid|magnoliòpsides]]. Hi ha altres tipus de plantes amb fusta veritable, però els arbres es diferencien per la seua mida més important<ref name="Altura"/> (en comparació amb els [[arbustos]]) o per la formació d'un tronc clarament individualitzat d'alguns arbustos), i portador (mentre que les [[lianes]] llenyoses necessiten un suport per a elevar-se).

Els primers arbres aparegueren a la [[Terra]] fa uns 370 [[milions d'anys]],<ref name="Webarbres">{{ref-web|títol= The Quiet Evolution of Trees|autor= McLamb, E. & Hall, J. C.|obra= Earthwork & Systems|editor= Ecology.com|data= 2008|consulta= 22-05-2009|url = http://ecology.com/features/quietevolutiontrees/quietevolutiontrees.html}}</ref>

alen el període [[Devoniàdevonià]], i eren els avantpassats de les [[coníferes]] actuals. El desenvolupament en alturaalçada i la ramificació de les branques permeten als arbres augmentar la seua capacitat d'explotació de l'espai aeri. La distribució de les [[fulles]] en diferents nivells permet a l'arbre augmentar la superfície d'intercanvi per la [[fotosíntesi]].<ref name="Webarbres"/> La seua gran capacitat fotosintètica fa que els arbres juguen un paper important en els cicles [[ecològic]]s terrestres, gràcies a la seua capacitat d'emmagatzemar [[carboni]], el seu rol en el [[cicle de l'aigua]], i la seua formació dels [[ecosistemes]] complexos que són els [[boscos]], fonts i refugis de la [[biodiversitat]].<ref>{{ref-web|url = http://www.worldwildlife.org/wildplaces/amazon/index.cfm|títol= Amazon Rainforest, Amazon Plants, Amazon River Animals|editor= [[World Wide Fund for Nature]]|consulta= 06-05-2008}}</ref><ref name="Webarbres"/>

Els arbres també representen una font considerable de recursos per a l'espècie [[humana]], tant de materials (principalment fusta) com de provisions (particularment [[fruit|fruits)]]s), entre altres. Ocupen un lloc real i simbòlic important en quasi totes les cultures del món.

[[Fitxer:Grizzly Giant Mariposa Grove.jpg|thumb|right|Els arbres més voluminosos del món són [[sequoies vermelles]] (''Sequoiadendron gigantea''), com l'arbre ''Grizzly Giant'' del [[Parc Nacional de Yosemite]]. L'espècimen més imponent, batejat ''[[General Sherman (arbre)|General Sherman]]'', té un tronc de 1.487 m³ i una alçada de 83,8 m.]]

Existixen organismes arborescents en diversos grups de plantes. Els arbres autèntics pertanyen a les [[angiospermes]] i les [[angiospermes]] [[dicotiledònia|dicotiledònies]], que inclouen [[pinal]]s com per exemple els [[pi (arbre)|pins]], però també ''[[Ginkgo biloba]]'' (l'únic representant vivent de les ginkgoàcies<ref name=GRIN>{{ref-web|url=http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/genus.pl?4960|títol=Genus: ''Ginkgo'' L.|consulta=26 març 2008|obra=Germplasm Resources Information Network (GRIN)|editor=United States Department of Agriculture, Agricultural Research Service, Beltsville Area |llengua= anglès}}</ref>), així com els [[cicadofitins]]. Un dels arbres més inusuals és ''[[Welwitschia mirabilis]]'', un [[fòssil]] vivent de [[Namíbia]] i [[Angola]], el tronc de ladel qual roman davall la terra. Les palmeres i [[ciateal]]s també presenten una forma arborescent. Tanmateix, estos grups no presenten fusta veritable ([[xilema]] secundari), de manera que no se'ls considera arbres. La [[drago|dracena]] és un cas especial;: és una [[liliòpsida]], però té [[creixement secundari]].

Els arbres existixen dins l'important grup botànic de les [[gimnospermes]], en forma de [[pinòpsids]], entre els quals cal destacar especialment la subclasse de les [[coníferes]]. EsteEst grup està dominat per l'ordeordre de les [[pinal]]s, amb les famílies de les [[pinàcies]] ([[Picea|(pícees]], [[pi (arbre)|pins]], [[Abies|avets]], [[Pseudotsuga|avets de Douglas]], [[làrix]]s, [[Pseudolarix|làrixs daurats]]), les [[cupressàcies]] ([[Cupressus|xiprers]], [[Chamaecyparis|xiprers de Lawson]], [[Thuja|tuies]], [[Juniperus|càdecs, ginebres i savines]], sequoies, [[Metasequoia|metasequoies]] i [[Taxodium|taxodis]]), així com les famílies de les [[podocarpàcies]] (''[[Podocarpus]]'', ''[[Dacrydium]]''), les [[araucariàcies]] ([[araucàries]], [[agatis]]), les [[taxàcies]] ([[Taxus|teixos]]) i les [[cefalotaxàcies]] (''[[Cephalotaxus]]'').

Moltes espècies d'arbres també pertanyen a la [[divisió (biologia)|divisió]] de les [[angiospermes]]. Les diferents subclasses han produït diversos tipus d'[[arbre caducifoli|arbres caducifolis]]. Entre els més importants hi ha la subclasse de les [[Hamamelidae|hamamèlides]], amb les [[fagàcia|fagàcies]], a les quals pertanyen els [[faig|fajos]], els [[roure]]s i els [[castanyer]]s. També pertanyen a esta subclasse les [[betulàcia|betulàcies]], amb els [[bedoll]]s i ''[[Alnus]]'', així com les [[juglandàcia|juglandàcies]], les [[ulmàcia|ulmàcies]] i les [[moràcia|moràcies]]. La subclasse de les [[ròsida|ròsides]] inclou els [[arbre fruiter|arbres fruiters]] de la família de les [[rosàcies]], així com les [[fabal]]s, amb moltes espècies, sobretot tropicals. El gènere ''[[Dalbergia]]'' ([[palissandre]]s) també pertany a esteest grup, igual que el gènere ''[[Robinia]]''. Tenen importància econòmica les [[meliàcies]], amb els gèneres ''[[Entandrophragma]]'' i ''[[Cedrela]]'', així com la subclasse de les [[dil·lènida|dil·lènides]], a la qual pertany la família de les [[dipterocarpàcia|dipterocarpàcies]], amb el gènere ''[[Shorea]]'' (balaus i merantis).

[[Fitxer: Tree drawing.png |thumb|Dibuix de les parts d’un arbre.]]

Des del punt de vista d’un observador un arbre consta de tres parts principals: [[arrel (botànica)|arrels]], [[tronc]] i [[capçada]] .

*Les arrels són generalment subterrànies, però n'hi ha casos en què es mostren parcialment al descobert. Les arrels xuplenxuclen els nutrients del sòl i són la primera etapa del cicle d’alimentació i creixement de l’arbre. Constituïxen una base sòlida ancorada al terreny que permet l’estabilitat i la viabilitat del conjunt.

**En una secció del tronc poden distingir-se l’[[albeca]] i el [[duramen]]., Mésmés o menys diferenciats segons l’espècie d’arbre.

[[Fitxer:Cirio_columnaris,_boojum_tree.jpg|thumb|''[[Fouquieria columnaris]]'', de la [[Baixa Califòrnia]], sovint és considerat un [[cactus]] a causa de la seva aparença.]]

[[Fitxer:BlätterDurchRinde.jpg|thumb|Sorgeixen noves fulles a través de l'escorça vella.]]

Els organismes arboriformes presenten una gran varietat de [[morfologia (biologia)|morfologies]]. Al concepte d'arbre se li sol associar la copa, el tronc i les arrels. Les falgueres arboriformes i la majoria de palmeres tenen troncs simples dels quals no es projecten branques, sinó fulles desposadesdisposades de manera similar a cabells i sovint "plumosesplomoses". Sobretot no presenten cap forma de [[creixement secundari]], de manera que no són arbres autèntics.

En els arbres autèntics, el futur tronc es desenvolupa a partir de la tija del [[brot (botànica)|brot]] mitjançant un creixement longitudinal i creixement secundari de gruix. Llavors, la tija creix per la seua punta mitjançant el renovament constant del brot apical (el que es troba a l'extrem) i continua ascendint fins a l'extrem de la copa ([[monopodi]]). En són exemples la majoria de [[conífer]]es, però també alguns arbres [[caducifoli]]s, com per exemple els [[roure]]s. En les coníferes, es forma una copa en forma de piràmide per mitjà del creixement horitzontal de les branques. Esta copa és més estreta quan les branques també creixen marcadament cap amunt, com per exemple en els [[pollancre]]s. La forma de creixement monopodial és deguda a la dominància [[apical]] del brot superior. Unes [[fitohormona|fitohormones]] que es formen als [[brot (botànica)|brots]], anomenades [[auxina|auxines]], inhibixen l'activitat dels brots laterals. En els roures i altres espècies d'arbres, esta dominància del brot principal decau amb l'edat i es forma la típica copa dels arbres caducifolis, amb nombroses ramificacions.

En altres [[planta llenyosa|plantes llenyoses]] (fajos, [[carpí (gènere)|carpins]], etc.), és un brot lateral subtermal el que assumix la direcció del creixement. En els arbres es desenvolupa un "fals eix" erecte ([[monocasi]]). També en esteest cas, la dominància del brot principal decau amb el pas del temps i es desenvolupen branques fortes a partir d'altres brots laterals, que acaben formant una copa. Això es produïx més prompte que en els arbres de creixement monopodial. Els arbustos es caracteritzen per la manca de dominància apical. Hi ha nombrosos brots laterals que formen un mode de creixement amb branques amples. En les plantes llenyoses que creixen en [[clima estacional|climes estacionals]], durant el període vegetatiu es desenvolupa un brot estacional a l'eix del creixement. Com en els roures, durant el període de vegetació es forma un nou brot anual ([[prolepsi]]). Les espècies tropicals tendixen a tindre diversos brots. L'edat d'una branca es pot determinar a partir del nombre de brots anuals i el grau de ramificació. Tanmateix, en moltes espècies (com ara les [[Picea|pícees]] i els [[Abies|avets]]) i generalment en els arbres vells, esta estimació de l'edat és complicada per la formació dels anomenats "brots proventiuspreventius", que es generen a partir de brots "dorments". La formació regular de brots preventius també és coneguda com a reiteració. EsteEst procés servix per a renovar la copa i permet als arbres la possibilitat de substituir branques envellides o respondre davant d'un problema ([[neu|nevades]] intenses, atac d'[[insectes]], etc.).

Els arbres poden assolir una edat de diversos segles, i en alguns llocs determinats fins i tot de diversos mil·lennis. Actualment, es considera que l'arbre més vell del món és una pícea al Fuluberg de la regió [[Suècia|sueca]] central de [[Dalarna]].<ref>{{ref-web|url=http://www.scienceticker.info/2008/04/16/aeltester-lebender-baum-ist-9550-jahre-alt/ |obra=scienceticker.info|títol= Der älteste Baum der Welt|consulta=17 d'octubre del 2009|llengua= alemany}}</ref> Entre estes pícees s'hi hahan trobat tres generacions més (de 375, 5.660 i 9.000 anys) amb [[material genètic]] idèntic. S'estima el nombre de pícees de més de 8.000 anys a 20. Així doncs, esta pícea és aproximadament el doble de vella que els pins nord-americans d'entre 4.000 i 5.000 anys que fins ara havien sigut considerats els arbres més vells del món.

Els arbres demostrablement més vells de l'Europa central tenen entre 600 i 700 anys. Els arbres creixen en concordança amb les [[clima|variacions climàtiques]] de les [[estació de l'any|estacions de l'any]], i durant el període vegetatiu desenvolupen un [[dendrocronologia|anell de creixement]]. Per mitjà d'estos anells, es pot determinar tant l'edat de l'arbre com les condicions de creixement presents aen cadascun dels anys. La [[dendrocronologia]] utilitza això per a datar fusta vella i per a reconstruir el clima d'una regió fins a diversos milers d'anys en el passat.

El seu desenvolupament causa molts problemes i danys als arbres. Això inclou sobretot els danys causats per [[fongs]] i [[insectes]], danys a causa del vent (provocantque provoca la caiguda de parts de l'arbre), desarrelament (l'arbre és desarrelat del sòl), danys a causa de la neu (es trenquen les parts dels arbres cobertes amb una espessa capa de neu), danys per [[llampec]]s (són destruïdes parts del tronc), [[gelada]] (danys de dissecació per transpiració cap al sòl gelat, esquerdes al tronc), i en els arbres més jóvens, un excés de brosteig per part dels animals. Les diferents malalties que poden afectar els arbres són anomenades [[foc bacterià|focs]], càncer, rovell, [[míldiu]], podriment i flux de resina. Els arbres també poden patir diferents tipus de deformitats a causa de diversos factors de salut o ambientals.

[[Fitxer:Stamm.svg|thumb|280px|left|Tall de secció del tronc d'un [[pi (arbre)|pi]] de cinc anys.]]

Un tall de secció d'un tronc d'arbre mostra diferents zones. En la part més profunda s'hies troben les marques del teixit primari i el [[duramen|cor]] mort. Algunes espècies d'arbres ([[fagus|fajos]], [[freixe]]s, etc.) poden desenvolupar facultativament un cor fals, que té propietats diferents de les del cor autèntic. Més cap a fora es troba l'[[albeca]], que té funcions estructurals i d'emmagatzemament. La diferència més notable entre l'albeca i la fusta del cor és el seu color, especialment en els arbres anomenats "de cor de fusta". En els roures, els [[taxus|teixos]] i les robínies, esta diferència és molt fàcil de veure. Les [[picea|pícees]] tenen un cor incolor (fusta madura).

Un arbre és una forma de planta que apareix en molts [[ordre|orde]]s i [[Família (biologia)|famílies]] de plantes diferents. Els arbres mostren una varietat de formes de creixement, formes de fulles, característiques de l'escorça i òrgans reproductius.

La forma d'arbre ha evolucionat separadament en classes de plantes sense parentiu, en resposta a uns desafiaments mediambientals similars, fent d'ell un exemple clàssic d'[[evolució paral·lela]]. Amb unes 100.000 [[espècies]] arbòries aproximades, el nombre d'espècies aen tot el món pot suposar el 25% de totes les espècies de [[planta|plantes]] vives.<ref>{{ref-web|url=http://www.talkbx.com/2008/05/02/scientists-to-capture-tree-dna-worldwide/#more-835 |títol=TreeBOL project |llengua= anglès |consulta=11 juliol 2008}}</ref> La majoria de les espècies arbòries creixen en regions [[clima tropical|tropicals]] del món, moltes de les quals encara no han sigut investigades en profunditat pels botànics, elcosa que fa que la diversitat d'espècies i àrees de distribució s'entenguinentenguen de manera fragmentària.<ref>Friis, Ib, and Henrik Balslev (2005). ''Plant diversity and complexity patterns: local, regional, and global dimensions: proceedings of an international symposium held at the Royal Danish Academy of Sciences and Letters in Copenhagen, Dinamarca, 25–28 de maig de 2003.'' Biologiske skrifter, 55. Copenhague: Royal Danish Academy of Sciences and Letters. pàg. 57-59.</ref>

A l'abril de 2007 la datació dels primers arbres coneguts era del rang de fa 380 milions d'anys, en ple [[Devoniàdevonià]], quan els animals [[vertebrats]] amb prou faenes començaven a colonitzar les terres emergides. Estos arbres, del gènere ''[[Wattieza]]'', que poblaven zones actualment corresponents a Amèrica,<ref name="Wattieza">{{ref-web|títol= Científicos reconstruyen el árbol más antiguo del mundo |editor= ''20 Minutos'' | url = http://www.20minutos.es/noticia/224977/0/arbol/fosil/devonico/ |data= 19 abril 2007 |consulta= 27 gener 2014 |llengua= castellà}}</ref> probablement van enriquir l'atmosfera amb oxigen produït mitjançant la fotosíntesi i van afavorir d'esta manera el desenvolupament d'espècies superiors d'animals fora dels [[mar]]s. Els arbres més antics eren [[Ciateal|falgueres ciateals]], [[Equisetaceae|equisetàcies]] i [[Licopodiofití|licopodiofitines]], que van créixer en boscos en el [[Carbonífercarbonífer]]. Encara sobreviuen falgueres ciateals, tot i que les úniques equisetàcies i licopodiofitines que queden no tenen forma d'arbre. Més tard, durant el [[Triàsictriàsic]], van aparéixer les [[Pinidae|coníferes]], els [[Ginkgo biloba|ginkgos]], els [[Cicàdid|cicàdids]] i altres [[Gimnosperma|gimnospermes]], i posteriorment els [[magnoliofitins]] en el [[Cretacicretaci]].<ref name="Flors">{{ref-web|autor= Bagley, M |títol= Cretaceous Period: Facts About Animals, Plants & Climate |editor= Live Science | url = http://www.livescience.com/29231-cretaceous-period.html |llengua= anglès |data= 1 maig 2013 |consulta= 27 gener 2014}}</ref> La major part de les espècies actuals són plantes amb flor ([[magnoliofití|angiospermes]]) i coníferes.

Plantes amb el biotip d'arbre es troben en totes les classes de la superdivisió dels [[espermatòfit|Espermatòfitsespermatòfits]] (les abans anomenades «fanerògames»), excepte en els [[Cicadofití|cicadofitins]], que són de biotip Palmeroidepalmeroide.

S'anomena [[dendrologia]] a l'estudi dels arbres en eldel que els és propi com a tals, i [[silvicultura]] a l'estudi científic i la pràctica de la seua cura o cultiu, del qual s'ocupen els [[Enginyeria forestal|enginyers forestals]].

L'homeésser humà explota els arbres de diferents maneres. Des de l'antiguitat, la fusta s'ha usat com a [[combustible]], ja siga directament o també en forma de [[carbó]] o hui en dia de [[Pèl·let (combustible)|pèl·lets]]. Es parla d<nowiki>'</nowiki>''espècies forestals'', que són aquelles que subministren fusta i productes derivats. La [[fusta]] dels arbres és un material comú de [[construcció]] d'edificis i de [[moble]]s. La polpa s'empra per a la [[indústria paperera]]. També s'ha usat el fum de la combustió de la fusta per a preservar aliments.

L'escorça dels arbres pot ser aprofitada de diverses maneres. El [[suro]] és l'escorça de l'[[alzina surera]] i s'usa en diverses aplicacions sent: potser la més coneguda en siga la dels taps de botella. Les escorces s'han fet servir també al llarg de la història com a medicina: així l'escorça del [[salze]], després substituïda per l'aspirina, o de la [[cincona|cincona o arbre de la quina]], d'on s'extrau la quinina que s'usa contra la malària.

Hi ha ''[[Arbre fruiter|arbres fruiters]]'', que es caracteritzen per produir fruits comestibles (ja siguensiga fruitsfruita secsseca, fruita de pinyol o de llavor) i amb esta finalitat són plantats per part de l'home. D'alguns arbres s'aprofiten també les flors (per exemple, dels tells o [[Til·ler|til·lers]]), d'altres se n'aprofita la saba per a fer xarop o el làtex (per al [[cautxú]]). També se'n pot aprofitar l'escorça (com en el cas de la [[Canyella (espècia)|canella]]).

Un tercer tipus d'ús és l'ornamental de finques particulars i/o espais públics. Es parla així d<nowiki>'</nowiki>''[[Arbre ornamental|espècies ornamentals]]''. Els arbres formen part del mobiliari urbà: a les [[ciutat]]s s'utilitzen els arbres en carrers, parcs i jardins, com a ornament i creant així punts de descans, refresc i esplai per als ciutadans. Per a la valoració d'esteest tipus d'arbres, on el seu valor dels quals es troba més enllà del valor de la fusta o dels seus fruits, s'aplica l'anomenada [[Normanorma Granada]].

[[Fitxer:AM 738 4to Yggdrasill.png|thumb|dreta|Imatge de l'arbre del món [[Yggdrasil]] i els seus habitants, d'un manuscrit islandès del segle XVII (Manuscrit AM 738 4to). Es troba a l'Institut Árni Magnússon d'[[Islàndia]].]]

L'arbre té nombrosos sentits associats a la [[vida]] i elal món. El símbol més antic iguala la figura de l'arbre a l'univers. Pareix ser propi dels [[indoeuropeus]]. Les arrels connectaven amb l'inframóninframon i el tronc sostenia la copa celestial. Esta imatge va perdurar en la mitologia nòrdica, en la qual l'[[Yggdrasil]] és un immens [[freixe]] [[perenne]] al voltant del qual existixen els nou mons. El seu nom vol dir "'el cavall d'[[Odin (déu)|Odin']]" i la seua condició d'"arbre del món" el fa central en la [[cosmologia nòrdica]].<ref>{{ref-web|títol= Yggdrasil in Norse Mythology | url = http://www.viking-mythology.com/yggdrasil.php |llengua= anglès |consulta= 27 gener 2014}}</ref> L'[[arbre de la vida]] del [[Paradís]] de la Bíblia i l'avet de [[Nadal]] semblen derivacions de l'antic mite. En l'[[art romànic]] és una imatge de Crist.

La tradició popular diu que tothom ha de plantar un arbre en la seua vida. En moltes cultures s'associa la vida d'un infant a un arbre, de manera que creixen alhora. És una forma d'evidenciar el lligam amb la natura. Moltes metàfores sobre l'[[educació]] dels infants tenen a veure amb un arbre (arbre tort, les pomes que dónadona, l'ombra, el [[bosc]]...). També és un símbol de previsió, inversió i plans a llarg termini pel temps que tarda a créixer.

Com que és un dels primers dibuixos que fan els xiquets (com la casa, el sol o la persona), és utilitzat per determinats corrents psicològics com a test de [[personalitat]].

Els arbres han jugat un important paper en la [[religió]], a la [[màgia]] i la indústria, com ara l'[[arbre de Nadal]], i tenen també un gran [[simbolisme]] aen la [[filosofia]] i la [[cultura]], per exemple l'[[arbre de la saviesa]]. Així mateix tenen un gran protagonisme en relació aamb l'[[escalfament global]].

En diverses cultures l'arbre s'ha considerat sagrat. AEn la [[iconografia]] [[Cristianisme|cristiana]] té associada tota una iconografia. És l'eix entre els mons inferior, terrestre i celeste. Coincidix amb la creu de la Redempció.: Lala [[Vera Cruz (cristianisme)|creu]] està representada moltes vegades com ''arbre de la vida''. Est arbre de la vida sorgix per primera vegada en l'art dels pobles orientals, l'''[[hom|om]]'' o arbre central col·locat entre dos animals afrontatsenfrontats o dos serséssers fabulosos és un tema [[Mesopotàmia|mesopotàmic]] que va passar a Extrem Orient i Occident per mitjà dels perses, àrabs i bizantins. Per a les teogonies orientals l<nowiki>'</nowiki>''homom'' té un sentit còsmic, està situat al centre de l'[[Universunivers]] i es mou amb la idea del déu creador. Dos arbres mítics o simbòlics esmentats per primera vegada aen la [[Bíblia]] en el llibre del [[Gènesi]]. Estos arbres serien anomenats l'<nowiki/>''[[arbres del Paradís|arbre del coneixement del bé i el mal i l'arbre de la vida]]''. Al [[paradís]] l'arbre de la vida estava enmig de l'hort, però protegit dels hòmenshumans.<ref>[http://www.biblegateway.com/passage/?search=Genesis3:22;&version=RVR1995; Génesis 2:9 y 3:22], Reina-Valera 1995; 27-07-2010.</ref> Al claustre de l'església de [[Santa María la Real de Nieva]] a la [[província de Segòvia]] ([[Espanya|(Espanya]]), en alguns capitells es troba la representació de l'homehumà oriental com a símbol de l'arbre de la vida:

* Arbre amb el lleó i el bou alats (que representen [[Marc d'Ostia]] i [[Lluc (evangelista)|Lluc l'Evangelista]]), que estan defensant a ''home'l'om.

* Un [[Pinus|pi]], i als seus costats uns gossos amb rostre humà coberts per caputxa. Són els cans dominicans com a defensors de l<nowiki>'</nowiki>''homom.''

* En un altre capitell, els animals són 2 mussols, símbol de la saviesa i la nit, també defensant a l<nowiki>'</nowiki>''homom.''

Els [[Budisme|budistes]], [[hinduisme|hinduistes]] i [[jainisme|jainistes]] consideren sagratsagrats certs tipus de [[Ficus|figuera]] anomenada per esteest motiu com a [[Ficus religiosa|figuera sagrada]], davall la qual, creuen, [[Siddhartha Gautama|Buda]] va aconseguir el [[nirvana (il·luminació)|nirvana]]. [[Yggdrasil]] és l'arbre mític dels [[Mitologia nòrdica|nòrdics]], un [[freixe]] [[perennifoli|perenne]] al qual consideraven l'"arbre de la vida", o "freixe de l'univers". Els antics [[Poble saxó|saxons]] tenien també un arbre sagrat, [[Irminsul]], que [[Carlemany]] va ordenar destruir quan els va atacar.<ref name=STALLYBRASS116-118>Grimm, J.: ''Deutsche Mythologie'', traducido al inglés por J. S. Stallybrass (1882), vol. I, p. 116-118.</ref>

AEn la [[mitologia grecoromana]], diferents tipus d'arbres i altres plantes han sigut consagrats a diferents divinitats:

* El [[Fagus sylvatica|faig]] i l'[[Quercus ilex|alzina]] estaven consagradesconsagrats a [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]].

Els arbres estan desapareixent de formamanera massiva de la superfície de la terra en un procés de [[desforestació]] sense precedents. Es calcula que un terç dels boscos del món han desaparegut. Es deu en part a la sobreexplotació que patixen, per exemple les [[Selva tropical|selves tropicals]], però també als [[incendis forestals]], la major part dels quals són produïts per l'homeésser humà, bé de forma intencionada, bé per negligència. A més, l'homees fafan tales intensives per a fer lloc a un altre tipus de cultiu que dona un rendiment econòmic major a curt termini, per exemple, per a obrir [[pastures]] per a la [[ramaderia]] o per al conreu de grans extensions de [[soja]]. Les conseqüències negatives en són: la pèrdua d'[[Hàbitat|hàbitats]] per a diverses espècies animals i vegetals, l'[[erosió]], alen deixar el terreny lliure a l'acció dessecant del vent i la lliure circulació de les aigües, la qual cosa provoca que es perda la capa fèrtil de sòl i fa que el terreny es vaja [[Desertificació|desertificant]].

La solució, a més de l'abandó de determinades pràctiques, com la crema intencionada del bosc per a obtindre pastures, passa perés una explotació racional, que implique no noméssols tala sinó també reforestació amb exemplars jóvens que constituïsquen el bosc del futur. El [[Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient]] va iniciar una campanya mundial, [[Plantem per al Planeta]], amb l'objectiu de plantar 7.000 milions d'arbres, o siga, 1un arbre per habitant de la terraTerra abans la fi de 2009.<ref name="web">{{Ref-web | url = http://www.plantemosparaelplaneta.org/ | títol = Plantemos para el Planeta | editor = Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient ([[Nacions Unides]]) | llengua = castellà | consulta = 13 gener 2014}}</ref> A més, es protegixen extensions d'aquelles àrees més riques en biodiversitat, o de les espècies [[Endemisme|endèmiques]], moltes d'elles [[Espècie en perill d'extinció|en perill d'extinció]].

* Thomas Pakenham (2002). ''Remarkable Trees of the World''. {{ISBN|0-297-84300-1}}.

* Thomas Pakenham (1996). ''Meetings with Remarkable Trees''. {{ISBN|0-297-83255-7}}.

* Colin Tudge (2005). ''The Secret Life of Trees. How They Live and Why They Matter''. Allen Lane. Londres. {{ISBN|0-7139-9698-6}}.

* [http://www.treeland.de/ Treeland.de] - ''Web'' sobre els arbres i la fusta (en alemany).

* [http://www.isa-arbor.com/ Societat Internacional d'Arboricultura] {{cs}}, {{da}}, (en alemany), (en anglès), (en castellà), (en francès), (en italià), {{nl}}, {{no}}, {{pt}}, {{sv}}.