Exlibris: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Hi he afegit els Ex-libris manuscrits que se solen posar en diferents llengües |
Orígen de l'Ex-libris i cita bibliogràfica |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Ex Libris Biblioteca Central de la Diputación Provincial de Barcelona.JPG|thumb|'''Ex libris''' de la Biblioteca Central de la Diputació Provincial de Barcelona.]]
[[Fitxer:Ex libris contemporáneo, de una biblioteca privada española.jpg|thumb|Ex-libris contemporani, d'una biblioteca privada.]]
Un '''ex-libris''' és una marca de propietat que es posa en un [[llibre]]. Els orígens de l’Ex-libris es remunten a l’antigor. Així doncs per trobar el primer Ex-libris del que se’n té coneixement, com a marca de propietat, cal remuntar-nos al s. XIV s. J.C. i tal i com assenyala Joan-Lluís de Yebra''',''' es tracta d’una plaqueta egípcia trobada a Tel el-’Amarna i que es conserva al “British Museum” de Londres; és de terra cuita esmaltada en blau i pertanyia a Amenhotep III el Magnífic (1405-1370 a. J.C.), que l’adheria a les capses de rotlles i papirus”
Des del [[segle XVI]] ja trobem marques, en forma d'etiqueta que s'enganxava a les [[guardes]] del llibre, que a part del nom del posseïdor incorporaven elements simbòlics o figuratius, especialment [[escuts d'armes]] del propietari. A les acaballes del [[segle XIX]], els ex-libris començaren a ser objecte de [[col·leccionisme]] arreu, i s'inicià una nova moda d'ex-libris artístics en la qual participaren molts dibuixants reconeguts. A [[Catalunya]], l'edat d'or de l'ex-librisme fou durant el modernisme, els primers anys del segle XX, amb la tasca d'[[Alexandre de Riquer]], [[Josep Triadó]], [[Joaquim Renart]] i [[Enric Cristòfor Ricart i Nin|Cristòfor Ricart]]. La "Revista Ibérica d'ex-libris" (1903-06), apareguda a [[Barcelona]], va ser la gran tribuna d'aquell gènere artístic renovat. Posteriorment, l'ex-libris ha continuat tenint una presència notable, fins al punt que, el 1958, la seu del Congrés Europeu d'ex-libris d'aquell any va ser Barcelona i fou en el Congrés de Barcelona on s'aprovaren les sigles internacionals de classificació dels Ex-libris conegudes com a "Sigles Barcelona".
Totes les llengües han sabut trobar la seva màxima per a la defensa de la propietat del llibre enfront llur sostracció. Així, a casa nostra solem dir:
Línia 19:
i aquest llibre és meu.
Mentre que en l’anglès s’assenyala:
Linha 29 ⟶ 30:
that takes this book!
Per la seva part l’alemany ens diu:
Linha 39 ⟶ 41:
So ist er für den Galgen recht.
Així en l’espanyol trobem:
Linha 58 ⟶ 61:
Y vivo en ...
Els francesos en
Ce livre est à moi,
Linha 69 ⟶ 73:
(seguit del nom del propietari en un cercle)
Mentre que a Portugal escriuen:
Linha 79 ⟶ 84:
leva o meu nome assinado”
Hi ha bones col·leccions a la [[Biblioteca de Catalunya]], la [[Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]], el [[MNAC]] i a la Casa Masó de Girona,
Linha 85 ⟶ 89:
== Fonts ==
* Maria Carme Illa i Munné. ''Catàleg raonat dels ex-libris catalans de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona''. [[Barcelona]]: [[2007]]. Reial Acadèmia de Bones Lletres.
*DE YEBRA, Joan-Lluís: “Alexandre de Riquer i l’Exlibrisme"
== Vegeu a més ==
| |||