Diferència entre revisions de la pàgina «Guerra del Francès»

cap resum d'edició
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils editor visual
L'any 1809, Soult envaeix de nou [[Portugal]] i pren [[Porto]], però és aïllat per l'estratègia de contenció emprada pel general [[Francisco da Silveira]]. Més preocupat per mirar d'aconseguir el tron de Portugal no aten els consells dels seus oficials. Trobant-se aïllat és derrotat en la [[segona batalla de Porto]] per [[Arthur Wellesley de Wellington]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Chartrand |nom=Rene |títol=Talavera 1809: Wellington's Lightning Strike into Spain |url=http://books.google.cat/books?id=8EykAwAAQBAJ&pg=PA6&dq=porto+may+1809+wellesley+soult&hl=ca&sa=X&ei=ly1PVIv9FdbfapW6gYAM&ved=0CDEQ6AEwAQ#v=onepage&q=porto%20may%201809%20wellesley%20soult&f=false |llengua=anglès |editorial=Osprey Publishing |data=2013 |pàgines=6 |isbn=1780961804}}</ref> iniciant una retirada, desastrosa, per les muntanyes perseguit per [[William Carr Beresford]] i Silveira, mentre Wellington avança cap a Madrid, derrotant de nou els francesos a la [[batalla de Talavera (1809)|Batalla de Talavera]] el 1809, retirant-se de nou a Portugal mentre els francesos ocupaven la península fins al [[Guadiana]].<ref name="books">{{Ref-llibre |cognom=Wellington |nom=Arthur Wellesley |títol=The general orders of Field Marshal the Duke of Wellington ... in Portugal, Spain, and France, from 1809 to 1814 |url=http://books.google.cat/books?id=C_KgAAAAMAAJ&pg=PR63&dq=talavera+soult+1809&hl=ca&sa=X&ei=8HtQVNfGAonbaujsgbgB&ved=0CDYQ6AEwAw#v=onepage&q=talavera%20soult%201809&f=false |llengua=anglès |editorial=W. Clowes and Sons |data=1837 |pàgines=lxiv |isbn=}}</ref>
 
Amb el front estabilitzat fins a la [[batalla de Valls]], el [[25 de febrer]] de [[1809]], la derrota espanyola permet que el [[26 de febrer]] les tropes franceses entrin a [[Reus]], i la mort de [[Teodoro Reding]] feu que Antonio Malet de Coupigny prengués el comandament de l'exèrcit espanyol a Catalunya interinament.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Muñoz i Maldonado |nom=Josep |títol=Historia política y militar de la Guerra de la Independencia de España contra Napoleón Bonaparte desde 1808 á 1814, escrita sobre los documentos auténticos del gobierno |url=http://books.google.cat/books?id=XgVxi_6wYgoC&pg=PA190&dq=molins+de+rei+1809&hl=ca&sa=X&ei=wOwEUbTCLsrOhAfVz4GgCw&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=molins%20de%20rei%201809&f=false |llengua=castellà |editorial=Impr. de D. José Palacios |data=1833 |pàgines=p.190 |isbn=}}</ref> Immediatament després, [[Girona]], la defensa de la qual fou dirigida pel general Àlvarez[[Álvarez de Castro]], [[setge de Girona (1809)|assetjada]] per Saint-Cyr entre maig i desembre de [[1809]]. El [[10 de desembre]] Girona capitulava davant el nou cap de les tropes franceses, el [[Mariscal de França|mariscal]] [[Charles Pierre François Augereau]], duc de Castiglione.
 
=== La guerra s'estanca ===
Després de la derrota d'AustriaÀustria a la [[Cinquena Coalició]] i la signatura de la [[Pau de Schönbrunn]], Napoleó pogué destinar més tropes a la guerra peninsular.<ref>{{ref-llibre |cognom=Pawly |nom=Ronald |títol=Napoleon’s Polish Lancers of the Imperial Guard |pàgines=23 |editorial=Bloomsbury Publishing |any=2012 |llengua=anglès| |isbn=1780964137 |url=https://books.google.es/books?id=h1qbCwAAQBAJ&pg=PA23&dq=14+october+1809+Sch%C3%B6nbrunn&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjMmPeVvbjeAhXPesAKHUKGAyQQ6AEINzAC#v=onepage&q=14%20october%201809%20Sch%C3%B6nbrunn&f=false |consulta=3/11/2018}}</ref> L'abril de [[1810]], s'inicia el [[setge de Lleida (1810)|setge de Lleida]], defensada pel general Juan Garcia Conde i amb el suport de les divisions del general O'Donnell. Aquell any, l'activitat guerrillera comença a prendre força importància i una nova invasió de [[Portugal]] fracassa a la [[batalla de Buçaco]].<ref name="books"/>
 
[[Fitxer: First French Empire 1812.svg|thumb|right|250px|El [[Primer Imperi Francès]] en blau fosc, i els seus estats satèl·lits ([[1811]]).]]
 
=== El canvi de tendència ===
A mitjans de [[1812]] el decurs dels esdeveniments militars són desfavorables als francesos. A escala europea, [[Napoleó]] pateix fortes derrotes a [[Imperi Rus|Rússia]], i [[Arthur Wellesley|Wellington]] al comandament de les tropes aliades (espanyoles, angleses i portugueses) comença a obtenir victòries a la península, concretament amb la victòria a la [[batalla delsde los Arapiles]] (Salamanca) que va marcar l'inici de la retirada francesa. Les [[Corts de Cadis]] van proclamar el [[19 de març]] de [[1812]] la [[Constitució Espanyola de 1812]], de caràcter liberal. El general [[Luis de Lacy]] és designat per la regència nou capità general de Catalunya, i les Corts reemplacen Lacy per Copons el febrer de [[1813]].
 
=== La victòria aliada ===
 
=== Retorn del rei ===
Al retorn de Ferran VII, un grup de [[diputat]]s absolutistes li van presentar el [[Manifest dels Perses]], en què li aconsellaven la restitució del [[absolutisme|sistema absolutista]] i la derogació de la [[Constitució Espanyola de 1812|Constitució]] elaborada a les [[Corts de Càdis]] el [[1812]].
 
== Aspectes de la guerra ==
 
[[Fitxer:Francisco Chaleco.jpg|thumb|250px|right|Gravat militar de l'època representant a Francisco Chaleco com Brigadier.]]
Com a conseqüència d'aquestes tàctiques, el domini francès no passa de les ciutats, quedant el camp sota el control de les partides guerrilleres de líders com [[Francisco Chaleco]], Vicente Moreno Baptista, [[Francisco Espoz i Mina|Espoz i Mina]], [[Jerónimo Merino]], [[Julián Sánchez]], ''el Charro'', [[Gaspar de Jáuregui]] o [[Juan Martín Díez|Juan Martín ''el Empecinado'']]. El mateix Napoleó reconeix aquesta inestabilitat quan, en contra dels desitjos del seu germà, teòric rei d'Espanya, posa sota govern militar (francès) els territoris des del marge esquerre de l'Ebre, en una sort de nova ''[[Marca hispànica]]''.
 
La guerra a Espanya tindrà importants repercussions en l'esforç de guerra de Napoleó. Un aparent passeig militar s'havia transformat en un entrebanc que absorbia uns contingents elevats, preciosos per a la seva campanya contra Rússia. La situació era, en qualsevol cas, tan inestable que qualsevol retirada de tropes podia conduir al desastre, com efectivament va ocórrer al juliol de [[1812]]. En aquesta data, [[Duc de Wellington|Wellington]], al capdavant d'un exèrcit angloportuguès i operant des de Portugal, va derrotar als francesos primer a [[Ciudad Rodrigo]] i després als [[Arapiles]], expulsant-los de l'oest i amenaçant Madrid: José Bonaparte es va retirar a València. Si bé els francesos van contraatacar i el rei va poder entrar de nou a Madrid al novembre, una nova retirada de tropes per part de Napoleó després de la seva catastròfica campanya de Rússia al començament de [[1813]] va permetre a les tropes aliades expulsar ja definitivament a José Bonaparte de Madrid i derrotar als francesos a [[batalla de Vitòria|Vitòria]] i [[San Marcial]]. Al mateix temps Napoleó es va afanyar a defensar la seva frontera fins a poder negociar amb Ferran VII una sortida. A canvi de la seva neutralitat en el que quedava de guerra, aquell va recuperar la seva corona (començaments de [[1814]]) i va pactar la pau amb França, permetent així a l'emperador protegir el seu flanc sud. Ni els desigs dels espanyols, veritables protagonistes de l'alliberament, ni els interessos dels afrancesats que havien seguit a l'exili al rei Josep, van ser tinguts en compte.
 
== Conseqüències ==
La signatura del [[tractat de Valençay]] pel qual es restituïa en el tron a Ferran VII, ''el Desitjat'', com a monarca absolut, va ser el començament d'un temps de desil·lusions per tots aquells que, com els diputats reunits a les [[Corts de Cadis]], havien cregut que la lluita contra els francesos era el començament de la ''Revolució espanyola'' i també l'inici de la [[Guerra d'Independència Hispanoamericana]].
 
D'altra banda, les conseqüències materials de la guerra van ser desastroses per a Espanya. A la gran quantitat de morts i la destrucció de pobles i ciutats es van unir la rampinya de molts francesos i també dels anglesos, la deslleialtat dels quals pot veure's exemplificada en el bombardeig, ordenat per Wellington, de la indústria tèxtil de Béjar, que era competidora de l'anglesa,<ref>Enciclopèdia ''Ver para saber'', tom IV: «Historia». Ediciones Urbión, pàg. 181.</ref> o en la destrucció de la Reial Fàbrica de Porcellana del BonBuen RetirRetiro a [[Madrid]], quan ja els francesos havien evacuat la ciutat.
 
Va ser una guerra llarga i destructora: [[França]] va perdre uns 200.000 homes i [[Espanya]] entre 300.000 i 500.000. A més, la guerra va resultar molt costosa. Els exèrcits contendents i les guerrilles es van aprovisionar sobre el terreny mitjançant requises. La devastació i els robatoris van delmar la producció agrària, mentre que els camperols no es van animar a conrear per la incertesa. Les collites de 1811 i 1812 van ser dolentes i escasses. La falta de subsistència va estendre la gana i va provocar una intensa crisi de mortaldat el 1812. No només va caure la producció agrícola, va haver-hi indústries que gairebé van desaparèixer com la tèxtil llanera de [[Castella]], ja que els ramats d'[[Ovella merina|ovelles merines]] van servir per alimentar les tropes. El transport de mercaderies es va paralitzar, perquè els bous, muls, cavalls i altres animals de tir van ser confiscats pels militars. Finalment, la guerra va generar un fort dèficit en les finances públiques: el 1815 el deute estatal superava els 12.000 milions de reals[[Ral|rals]], xifra vint vegades superior als ingressos anuals ordinaris.
 
== Departaments de Catalunya ==
Usuari anònim