Revisió del 22:38, 22 des 2018 modifica Canaan (discussió \| contribucions) Autopatrullats 5.088 edits retiro plantilla ← Edició anterior		Revisió del 21:39, 24 des 2018 modifica desfés Canaan (discussió \| contribucions) Autopatrullats 5.088 edits m →‎Història Edició següent →
Línia 53: A l'abril de 1934 un grup de membres del GATCPAC va viatjar a la [[Unió Soviètica]] per a posar-se al corrent de les novetats arquitectòniques produïdes en aquest país. D'altra banda, el 20 i 21 de maig Sert i Torres Clavé van participar en la reunió del CIRPAC a [[Londres]].{{Sfn\|Pizza\|Rovira\|2006\|p=162}} Entre l'11 de juliol i el 14 d'agost de 1934 es va celebrar en els soterranis de la plaça de Catalunya una exposició titulada ''La Nova Barcelona'', en la qual es va presentar el Pla Macià amb un [[diorama]] de set metres de llarg elaborat per Torres Clavé, a més de dibuixos, esquemes i fotomuntatges. La inauguració va ser presidida pel president de la Generalitat, [[Lluís Companys]], i l'alcalde de Barcelona, [[Carles Pi i Sunyer]].{{Sfn\|Pizza\|Rovira\|2006\|p=150}} No obstant això, els [[Vaga revolucionària d'octubre de 1934\|successos d'octubre de 1934]] i els canvis a l'Ajuntament i la Generalitat van paralitzar el projecte; així, quan entre l'1 i el 14 d'abril de 1935 es va tornar a presentar ''La Nova Barcelona'' al Palau núm. 1 de [[Montjuïc (Barcelona)\|Montjuïc]], les noves autoritats van retirar els plafons del grup referents al sanejament del casc antic, contraposats als nous plans de l'Ajuntament. Els retards en la posada en marxa del projecte i l'aminorament en les activitats del grup van provocar certes dissidències al si del ~~col•lectiu~~col·lectiu, la qual cosa va comportar la dimissió de diversos socis.{{Sfn\|Pizza\|Rovira\|2006\|pp=171-172}} Al maig de 1936 el grup va participar al I Saló d'Artistes Decoradors, celebrat en la cúpula del [[Coliseum (Barcelona)\|Cinema Coliseum]] de Barcelona. També van participar al juny en la VI Triennal de [[Milà]], integrats en l'associació [[Foment de les Arts Decoratives]] (FAD), on van exposar les seves obres més emblemàtiques.{{Sfn\|Pizza\|Rovira\|2006\|p=176}} L'esclat al juliol de 1936 de la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]] va paralitzar pràcticament tota l'activitat del ~~col•lectiu~~col·lectiu.{{Sfn\|Montaner\|2005\|pp=68-71}} El 30 de desembre de 1936 va ser confiscat el local del GATCPAC.{{Sfn\|Pizza\|Rovira\|2006\|p=232}} Diversos membres del grup —especialment Torres Clavé— es van sumar a les iniciatives revolucionàries de col·lectivització de les activitats constructores i municipalització del sòl i l'habitatge, i van impulsar la substitució del [[Col·legi d'Arquitectes de Catalunya\|Col·legi d'Arquitectes]] pel [[Sindicat d'Arquitectes de Catalunya]] (SAC). També van passar a controlar l'ETSAB, de la qual Torres Clavé va ser nomenat comissari delegat.{{Sfn\|Pizza\|Rovira\|2006\|pp=232-234}} Francesc Fàbregas va ser nomenat sotssecretari d'Obres Públiques de la Generalitat, i Sixte Illescas director tècnic del Comissariat de l'Habitatge.{{Sfn\|Pizza\|Rovira\|2006\|pp=244-246}} Al març de 1939 es va dissoldre definitivament el grup,<ref name="GEC" /> després de la defunció de Torres Clavé en la contesa i la marxa a l'exili de Sert ([[Estats Units]]), Fàbregas ([[Cuba]]), Ribas Seva ([[Colòmbia]]), Rodríguez Arias ([[Xile]]) i Bonet Castellana ([[Argentina]]).{{Sfn\|Pizza\|Rovira\|2006\|p=13}} El 5 de setembre de 1940 el nou degà del restaurat Col·legi d'Arquitectes, José María Ros Vila, va inhabilitar per a l'exercici de la seva professió a diversos dels arquitectes del grup, als quals va qualificar com a «oficials rojos»; uns altres —com Mestres Fossas, Claret i González Esplugas— van ser amonestats, mentre que Subirana i Illescas van ser inhabilitats per a càrrecs públics. Els únics que no van rebre cap sanció van ser Armengou, Churruca, Alzamora i Subiño.{{Sfn\|Pizza\|Rovira\|2006\|pp=250-251}}

GATCPAC: diferència entre les revisions