Zhuyin: diferència entre les revisions

La [[Comissió de la Unificació de la Pronunciació]], dirigida per [[Woo Tsin-hang]] de [[1912]] a [[1913]], va crear un sistema anomenat Gouyin zimu (国 音 字母 "Lletres de Pronunciació nacional ") o Zhuyin zimu (注音字母 o 注音字母" Lletres d'anotació de sons ") que es basaven en la [[taquigrafia]] de [[Zhang Binglin]]. Un esborrany va ser presentat l'[[11 de juliol]] de [[1913]] pel Ministeri Nacional d'Educació de la República de la Xina, però no va ser oficialment proclamat fins al [[23 de novembre]] de [[1918]]. El Zhuyin zimu va ser reanomenat a Zhuyin fuhao l'abril de [[1930]]. L'úsA della Xina continental, el Zhuyin fuhao continuarva desprésser reemplaçat pel sistema [[pinyin]] promulgat per la [[República Popular de la Xina]] en [[1949]], però a [[Taiwan]] i les altres illes sota la sobirania de la República de la Xina. Al'ús la Xina continental, eldel Zhuyin fuhao va ser reemplaçat pel sistema [[pinyin]] promulgat per la [[República Popular de la Xina]]continuar.

El Ministeri d'Educació de la República de la Xina (govern a Taiwan) va intentar el 1984 eliminar gradualment l'ús del Zhuyin en favor d'un sistema basat en caràcters romans, el [[MPS II]]. Tanmateix, aquesta transició va resultar extremadament difícil, a causa de la dificultat en ensenyar als mestres de les escoles bàsiques un nou sistema romanitzat. Acausa d'això, el govern de la República de la Xina finalment va declarar l'any 2000 al MPS-II obsolet. Es va preferir romanitzar a través d'un nou mètode: [[Tongyong Pinyin]], basat aquest en [[Pinyin]] i la pronunciació de l'idioma anglès. No obstant això, al contrari del MPS-II el seu ensenyament no és obligatori. El Zhuyin segueix sent d'ús oficial a la República de la Xina fins ara.