Imperi Otomà: diferència entre les revisions

 

== Origen ==

 

Com a conseqüència de la seva penetració lenta però ininterrompuda, van sorgir diversos poders polítics turcs en aquesta zona. Un d'aquests va ser conegut com a [[soldanat Seljúcida de Rūm|soldanat de Rüm]], fundat per un membre de la família [[imperi Seljúcida|seljúcida]], que es va donar a si mateix el títol de [[sultà|soldà]] poc després de la [[Batalla de Manazkert]] ([[1071]])<ref>{{Ref-llibre |cognom=Nicolle |nom=David |cognom2=Hook |nom2=Christa |títol=Manzikert 1071: The breaking of Byzantium |url= https://books.google.es/books?id=JQwWAAAAQBAJ&pg=PA93&dq=battle+Manazkert&hl=ca&sa=X&ei=yIH8VIjAMs6qaY6UgYgP&ved=0CCUQ6AEwAQ#v=onepage&q=battle%20Manazkert&f=false |llengua=anglès | editorial=Osprey Publishing |data=2013 |pàgines=5 |isbn=1780965052}}</ref> que va obrir als turcs les portes d'Anatòlia. Aquest soldanat va sobreviure a múltiples contingències (rivalitat d'altres poders locals, els [[romans d'Orient|bizantins]], la [[primera Croada|primera croada]], els [[znaguís]] i [[dinastia aiúbida|ayyubís]] de [[República Àrab Siriana|Síria]]), però no va poder fer res per detenir la marea [[mongol]]. El [[1243]], un cos de l'exèrcit manat per Batu, el khan de l'[[Horda d'Or]], va sotmetre el soldanat a la sobirania mongola. A partir de llavors, el poder del soldà es va eclipsar davant de la dominació exercida pels mongols i l'aparició de petits principats independents regits per capitosts locals.

Mehmet va morir enverinat pel seu metge Yakup Paşa, que portava treballant per als venecians des de feia temps i que va ser linxat pels geníssers. Per evitar una situació d'enfrontament entre els dos fills de Mehmet, el ''sadrazam'' els va enviar missatges comunicant-los que qui hi arribés primer seria el soldà. El seu enemic, Ishak Paşa, va matar el missatger de [[Gem]], el favorit de tots, per la qual cosa [[Baiazet II|Baiazet]] va aconseguir el tron. El ''sadrazam'' va ser linxat i Ishak Paşa fou nomenat nou gran visir. Els geníssers també van saquejar tota la ciutat aprofitant-se del poder adquirit, ja que cada vegada eren més incontrolables.

[[Fitxer:II Bayezit.jpg|thumb|esquerra|[[Baiazet II]] en una miniatura al [[palau de Topkapi]]]]

 

La primera decisió de Baiazet va ser anul·lar la reforma agrícola que havia realitzat el seu pare, tornant terres als seus antics amos, terratinents i sobretot religiosos. Una vegada fet això, va eliminar els alts càrrecs del ''devhirme'' per crear un equilibri entre aquests i l'aristocràcia turca, cosa que va aconseguir i va mantenir fins a la seva mort. Va reorganitzar l'estructura fiscal i va establir un nou sistema d'impostos, més suportable per als súbdits. Sota la influència dels [[ulema|ulemes]], Baiazet va lluitar contra la influència europeïtzant i es va adherir a l'islam ortodox, en lluita contra la proliferació del [[xiisme]]. Se'l considera un integrista ortodox i, tot i així, va permetre l'afluència massiva dels jueus expulsats d'[[Espanya]] i d'altres parts d'Europa.

La segona expedició de Selim va ser el [[1516]], aquesta vegada contra els [[mamelucs]] d'[[Egipte]]. Primer es va dirigir a [[República Àrab Siriana|Síria]], on els dos exèrcits es van enfrontar a prop d'[[Alep]]. Després d'aquesta victòria aclaparadora dels otomans, aquests van baixar a Egipte i el van conquerir també. El califa Mütevekkil III va caure presoner dels otomans el [[1517]] i aquest califa [[califat abbàssida|abbassí]] va haver de cedir el seu títol. Va aconseguir, així mateix, arribar a l'[[Aràbia]] i conquerir la [[La Meca|Meca]] i [[Medina]]. El [[1519]], el senyor d'[[Algèria]] també es va adherir a l'exèrcit del Gran Senyor. [[Selim I]] va morir el [[1520]].

 

 

El successor de Suleimà va ser el fill que va tenir amb la seva esposa favorita [[Hürrem Sultan|Roxelana]], [[Selim II]] (1566-1574), que va cometre l'error d'atacar l'illa de [[Xipre]] i va patir la primera derrota otomana a Europa en la [[Batalla de Lepant (1571)|Batalla de Lepant]], el [[1571]]. En morir el soldà, el seu fill [[Murat III]] (1574-1595) va pujar al tron. A partir d'aquest soldanat, va créixer la influència de l'harem en les decisions del govern. Murat III es va dedicar a la bona vida i als plaers de l'harem, igual com el seu successor [[Mehmet III]] (1595-1603), deixant tot el poder a les mans del [[Gran Visir]]. L'anarquia i inseguretat regnaven en tot l'estat, i dins de l'exèrcit va augmentar l'enemistat entre [[genísser]]s i [[sipai]]s, el cos de cavalleria de l'exèrcit otomà. Quan mor el soldà, el seu fill Ahmet és molt jove, i s'inicia el «soldanat de les dones».