Barret de copa alta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
#QQ18 |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Adolphe Alphand Roll Petit Palais PPP00112.jpg|thumb|right|L'enginyer Adolphe Alphand amb '''barret de copa alta'''. Retrat de 1888]]
El '''barret de copa alta''', o simplement '''copalta''', és un barret cilíndric, de força alçada, amb part superior plana i ala estreta, generalment fet de material rígid. Normalment és negre, tot i que pot presentar altres colors. També és conegut com a '''barret de copa''', nom, però, confusionari, perquè, essent la ''copa'' la part del barret que cobreix el crani, tots els barrets són "de copa", de fet.
Linha 5 ⟶ 4:
El copalta sorgí a França a les acaballes del segle XVIII.<ref>{{ref-publicació|cognom= |nom= |article=Le Centenaire du Chapeau |url= |llengua= |consulta= |publicació=La Mode Pratique |volum= |exemplar=6 |data=66–7 |pàgines=6/2/1897 }}</ref> Al principi tenia connotacions revolucionàries, raó per la qual era malvist pels cercles de poder. De França passà a Anglaterra, com el [[pantaló]], i, com aquest, fou reexportat arreu en cloure el període napoleònic i consolidar-se l'estil anglès com a model universal per a la indumentària masculina.
Durant el segle XIX el copalta fou una de les lligadures més populars; en duien homes de totes les classes, tot i que des de mitjan segle tendeix a prendre connotacions de respectabilitat. Cap al 1900, en una curiosa inversió de rol, el copalta havia esdevingut exclusiu de les classes dominants, fins al punt d'ésser-ne tot un símbol; s'usava en cerimònies solemn].es, en el món diplomàtic, etc., o bé com a part del vestit de gala en festes nocturnes, vetllades d'òpera, etc., conjuntament amb [[frac]] o, més endavant, [[esmòquing]]. Per això les caricatures anticapitalistes representen sempre la burgesia, el banquer, el milionari, etc., com un home gras cofat amb copalta.
El copalta s'ha rarificat d'ençà la segona postguerra mundial, d'acord amb la tendència general a l'eliminació dels formalismes extrems.
El copalta té una versió que pot aplanar-se per a dur-lo còmodament sota el braç, i que es desplega d'un cop sec; es coneix com a '''claca''' (del francès ''chapeau claque''), pel soroll que fa en desplegar-lo. Fou inventat per [[Antoine Gibus]] el 1823,<ref>{{ref-llibre |cognom=Blubacher |nom=Thomas |títol=Wie es einst war: Schönes und Wissenswertes aus Großmutters Zeiten |editorial=Suhrkamp Verlag |any=2013 |isbn=3458733590 |url=https://books.google.es/books?id=q5w7CgAAQBAJ&pg=PT36&dq=Antoine+Gibus+chapeau+1823&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjx26DT67vfAhWFzIUKHZ73AbcQ6AEINjAC#v=onepage&q=Antoine%20Gibus%20chapeau%201823&f=false}}</ref> i per això de vegades hom l'anomena ''barret Gibus''.
Una altra variant del copalta és l'anomenat '''barret de mitja copa''', de forma idèntica però de copa més baixa; s'empra sobretot en equitació.
Un tipus peculiar de copalta militar fou el '''barret cors''', molt popular entre els caçadors ([[infanteria lleugera]]) de força exèrcits en el període de les guerres revolucionàries i napoleòniques. Consistia en un copalta troncocònic de feltre negre arranjat com a [[xamberg]], amb l'ala esquerra plegada. En força models l'ala esquerra era desmesuradament llarga, de manera que el plegatge podia arribar fins al cim de la copa o més amunt; en aquest cas, vist de perfil esquerre semblava un [[bicorn]]. Podia ornar-se de plomall; aquest fou el cas del model més cèlebre i durador: el [[barret militar|barret de ''Jäger'']] austríac, que consistí en un barret cors emplomallat fins al 1861, en què es transformaria en simple copalta emplomallat.
Linha 30 ⟶ 26:
{{commonscat}}
{{ORDENA:Barret De Copa Alta}}
{{autoritat}}
[[Categoria:Barrets]]
| |||