Maxil·lar inferior: diferència entre les revisions

Apareixen durant la setena setmana de desenvolupament [[embrionari]] en forma de làmines d'ossificació intramembranosa que sorgeixen de la làmina externa del cos mandibular. Els cartílags condilis comencen a formar-se cap a la novena setmana.<ref>{{ref-publicació|cognom= Palomo Gutiérrez, MP |títol= Morfogénesis de la rama ascendente de la mandíbula -Tesi doctoral- |publicació= UCM. Facultad de Medicina, Dpto. de Ciencias Morfológicas |pàgines=pàgs: 154 {{ISBN|84-669-2074-9}} |volum=2001|doi=|url= https://eprints.ucm.es/7325/1/T25065.pdf | llengua=castellà| consulta= 19 setembre 2018|}}</ref> Les dues branques de la mandíbula humana parteixen de les extremitats posteriors del cos cap a la zona superior, formant un angle d'uns 15º, denominat angle mandibular o '''gonion''' i que es relaciona amb la inserció dels músculs [[masseter]] i [[Múscul pterigoïdal medial|pterigoïdal medial]]. A la zona medial de la cara interna de les branques es troba un orifici (forat mandibular) per on penetra dins l'os el paquet vasculonerviós dentari inferior (artèria, vena i nervi), el qual passa pel canal o conducte mandibular a través de la part esponjosa de la branca i en direcció ventral fins l'orifici mentonià del cos.<ref>{{ref-publicació|cognom= Di Muzio, B |títol= Mandibular canal |publicació= Radiopaedia Cases|pàgines=pàgs: 7|volum= 2015 Set 10; 31655 |url= https://radiopaedia.org/cases/mandibular-canal-1 | llengua=anglès| consulta= 4 octubre 2018|}}</ref> Pot existir, com a variant anatòmica, un altre canal mandibular accessori.<ref>{{ref-publicació|cognom= Suazo Galdames I, Zavando Matamala D, Cantín López M |títol= Canal mandibular accesorio: análisis de su prevalencia y aspecto imagenológico |publicació= Av Odontoestomatol |pàgines=pp: 85-90|volum= 2011 Mar-Abr; 27 (2) |doi=|issn= 0213-1285 |url= http://scielo.isciii.es/pdf/odonto/v27n2/original3.pdf | llengua=castellà| consulta= 2 octubre 2018|}}</ref> Davant del forat mandibular existeix una petita estructura triangular punteguda, anomenada espina de Spix o ''lingula mandibularis'',<ref>{{ref-publicació|cognom= Eramo S, De Carolis C, Pagano S |títol= Johann Baptist Spix and the 'lingula mandibularis' |publicació= J Hist Dent |pàgines=pp: 116-121|volum= 2014 Hivern; 62 (3) |doi=|pmid= 25951672 |issn= 1089-6287 |url= https://www.researchgate.net/profile/Stefano_Eramo/publication/275095293_Johann_Baptist_Spix_and_the_Lingula_Mandibularis/links/5532242c0cf20ea0a071d095/Johann-Baptist-Spix-and-the-Lingula-Mandibularis.pdf | llengua= anglès| consulta= 25 desembre 2018|}}</ref> en la qual s'inserta el [[lligament]] esfenomandibular.<ref>{{ref-publicació|cognom= Boche López, EP |títol= Localización de la espina de Spix mediante mediciones en tomografías axiales computarizadas (TACs) -Tesi doctoral- |publicació= USCG. Facultad de Odontologia |pàgines=pàgs: 54 |volum= 2016; Set |doi=|url= http://www.repositorio.usac.edu.gt/5707/1/T_2669.pdf | llengua=castellà| consulta= 20 setembre 2018|}}</ref>