Cornellà de Llobregat: diferència entre les revisions

Situat al parc del mateix nom, a la carretera de l'Hospitalet, davant del barri d'Almeda. Després d'entroncar l'antiga família Mercader amb la dels comtes de Bell-lloch, Joaquim de Mercader i Bell-lloch, va fer construir l'any 1865 aquest palau on hi havia l'antiga masia de Can Mercader. La construcció, de planta quadrangular amb torres octogonals als quatre costats, té l'aire dels palaus de l'època del romanticisme. La planta noble està formada per un conjunt de sales decorades amb estils molt diferenciats, però totes amb una recarregada sumptuositat. Les seves col·leccions de pintures, ceràmiques, armes, porcellanes, aus dissecades, mobles, etc. atorguen a aquest edifici una importància especial. Des del 1995, després de sis fases de restauració, és museu públic de la ciutat. A més, a les seves sales, se celebren matrimonis civils.

 

Situada a l'avinguda Salvador Allende, al barri de Sant Ildefons. D'estil neo-mudèjar i planta hexagonal, la va fer construir Arnau de Mercader a finals del segle XIX com a mirador sobre la plana del Llobregat i per poder estudiar els aus.

Edifici construït arran de la inauguració, l'any 1855, de la línia de ferrocarril Barcelona-Molins de Rei, perllongada dos anys després fins a Martorell.

 

Can Gaya (carrer Rubió i Ors, 65) és un edifici senyorial construït el 1860, originàriament propietat de la família Mas, la qual posseïa també la fàbrica situada just a l'altre costat del carrer i de la qual es conserva encara la façana.

* '''Casa Camprubí (1927)'''

Actualment, i després d'una important reforma finalitzada l'any 2007, acull el [[Citilab]] Cornellà.

 

[[Fitxer:Amargos-Cornella-EstacioAigues-2555sh.jpg|thumb|right|200px|Central de Bombeig d'Aigües]]

Aquestes instal·lacions, de l'any 1907 i situades als Quatre Camins, són obra de l'arquitecte [[Josep Amargós i Samaranch]]. Comprenen l'edifici pròpiament dit, la xemeneia de 35 metres d'alçada i els pous d'extracció d'aigua situats dins d'un extens parc que constitueix l'element integrador de les instal·lacions. L'edifici, construït en maó vist i segons els cànons modernistes, consta de tres naus completament lliures. Dins la sala principal es conserven, en perfecte estat, els primers models de les màquines de vapor que impulsaven l'aigua per al subministrament de Barcelona.

 

* '''La fàbrica Bagaria (1850 - 1920)'''

Situada a la carretera d'Esplugues, aquesta fàbrica tèxtil fou construïda per l'arquitecte [[Modest Feu i Estrada]] l'any 1920. És molt interessant, dins de l'[[Arquitectura industrial catalana|arquitectura industrial]] de la Catalunya modernista, el conjunt format per la torre-habitatge amb un acurat treball de maó vist.

 

* '''La fàbrica i la colònia Rosés (1850 - 1920)'''

Situada al sector Millars, a ambdós costats de l'Avinguda dels Alps. El conjunt residencial va ser promogut per la societat tèxtil Rosés el 1851, al costat de l'antic [[Canal de la Infanta]]. Els habitatges, disposats en filera, tenen planta baixa, pis i petits patis. Són un exemple únic a Cornellà de les [[Col%C3%B2nia_industrial|colònies]] obreres del segle XIX.