Diferència entre revisions de la pàgina «Mite»

80 octets eliminats ,  fa 3 anys
cap resum d'edició
m (Robot: Afegint la categoria Articles amb interviquis dins del text)
 
=== Funció del mite ===
Les funcions dels mites són múltiples. No obstant això, en general, es pot acceptar tres funcions essencials: explicativa, de significat i pragmàtica. La funció explicativa es refereix al fet que els mites expliquen, justifiquen o desenvolupen l'origen, raó d'ésser i causa d'algun aspecte de la vida social o individual, per exemple, el mite grec que narra com es va originar el món del "Caos" o el [[Gènesi]] que comenta el naixement de la dona de la costella d'un home. La funció pragmàtica del mite implica que els mites són la base de certes estructures socials i accions, així, un mite pot marcar una línia genealògica i determinar qui pot governar o no. Gràcies a aquesta funció, els mites especifiquen i justifiquen per què una situació és d'una manera determinada i no d'una altra. La funció de significat es refereix al fet que els mites no són solament històries que donen explicacions o justificacions polítiques, també atorguen un consol, objectiu de vida o calma als individus, incloent-hi mites que parlen de la mort, el sofriment o la victòria. Per tant, els mites no són històries allunyades de la persona, sinó que funcionen com un agafador existencial, un motiu, d'acord al psicoanalista nord-americà, [[:es:Rollo_May|Rollo May.]] Les tres funcions se solen combinar de manera constant.
 
== Tipus de mites ==
Es distingeixen diverses classes de mites:
* '''[[Cosmogonia|Mites cosmogónicscosmogònics]]''': Intenten explicar la creació del món. Són els més universalment estesos i dels quals existeix major quantitat. Sovint, se situa l'origen de la terra en un oceà primigeni. De vegades, una raça de gegants, com els [[Tità|titans]], exerceixen una funció determinant en aquesta creació; en aquest cas, tals [[Gegant (mitologia)|gegants]], que solen ser semidéus, constitueixen la primera població de la terra.
* '''[[Teogonia|Mites teogónicsteogònics]]''': Relaten l'origen dels déus. Per exemple, [[Atena|Atenea]] sorgeix armada del cap de [[Zeus]].
* '''[[:es:AntropogoníaAntropogonia|Mites antropogénicsantropogènics]]''': Narren l'aparició de l'ésser humà, qui pot ser creat a partir de qualsevol matèria, viva (una planta, un animal) o inert (pols, llot, argila, etc.). Els déus li ensenyen a viure sobre la terra. Normalment estan vinculats als mites cosmogónicscosmogònics.
* '''[[Etiologia|Mites etiológicsetimològics]]''': Expliquen l'origen dels éssers, les coses, les tècniques i les institucions.
* '''[[Moral|Mites morals]]''': Expliquen l'existència del ben i del mal.
* '''[[Mite fundacional|Mites fundacionals]]''': Expliquen com es van fundar les ciutats per voluntat de déus. Un exemple és el de la fundació de Roma per dos bessons, [[Ròmul i Rem|Ròmul i Remo]], que van ser alletats per una lloba.
* '''[[:es:Escatología_Escatologia_(religiónreligió)|Mites escatológicsescatològics]]''': Anuncien el futur, la [[Escatologia|fi del]] món. Segueixen tenint àmplia audiència. Aquests mites comprenen dues classes principals, segons l'element que provoqui la destrucció del món: l'aigua o el foc. Sovint estan vinculats a l'astrologia. La inminenciaproximitat de la fi s'anuncia per una major freqüència d'eclipsis, terratrèmols, i tota classe de catàstrofes naturals que aterrorizanespanten als humans. El clàssic exemple és el 'Apocalipsi', considerat com a tal per [[Bertrand Russell]].<ref>Bertrand Russell. </ref>
 
== Diferència entre el mite i un altres tipus de narracions ==
Sovint se sol confondre el mite amb un altre tipus de narracions com els [[Conte|contes]], [[Faula|rondalles]] o [[Llegenda|llegendes.]] No obstant això, no són iguals.
 
Hi ha diverses diferències entre el mite i el conte popular: mentre que els contes es presenten com a ficcions, els mites es plantegen com a històries veritables. Varia també la funció: el mite és essencialment etiológicetiològic (aclareix com es va arribar a una determinada situació; per què el mar és salat o l'home és mortal, per exemple), mentre que el conte popular transmet valors (val més cap que força, el bé sempre té la seva recompensa, el culpable sempre és descobert, etc.). A més, la trama dels contes sol ser senzilla, mentre que els mites formen part d'un entramat complex, en el qual cada història està relacionada amb les altres per la recurrència de personatges, llocs, etc. (així, per exemple, la història de [[Jàson]] està relacionada amb els mites sobre [[Hèracles]], en ser aquest un dels [[Argonauta|Argonautes]]).
 
Les rondalles es diferencien dels mites pels personatges (els de les rondalles són animals de conducta humana; els dels mites, déus, herois i monstres) i per la seva funció (les rondalles contenen un missatge moral, que sol aparèixer recollit al final de les mateixes en forma de moralitat, mentre que els mites són etiológicsetiològics).
 
Quant a les llegendes, es presenten, igual que els mites, com a històries veritables i tenen sovint una funció etiológicaetiològica (serveixen, per exemple, per explicar com un llinatge va aconseguir el poder, sustentant així la seva legitimitat política); no obstant això, a diferència dels mites, succeeixen en un temps real, històric, en llocs recognoscibles per l'oïdor o lector i sovint amb protagonistes reals (cf. les llegendes sobre [[Carlemany]] o el [[Cantar de Mio Cid|Cid]]).
 
== Vegeu també ==
[[Categoria:Llegendes]]
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Articles amb interviquis dins del text]]
130.772

modificacions