Jozef Van der Meulen: diferència entre les revisions

Van der Meulen va estudiar al Conservatori Reial de Gant, entre d'altres, amb [[Karel Miry]] i [[Adolphe Samuel]] (composició). Va rebre els primers premis de solfeig i viola (1887), harmonia i contrapunt (1888) i fugidafuga (1889). Va participar en el prestigiós Premi[[Prix de RomaRome]] tres vegades, el 1891 va rebre un esment honorífic per la seva obra ''Andromède '', el 1893 va guanyar un segon premi amb ''Lady Macbeth'' i el 1897 amb ''Comala'' un segon premi.

Com a compositor Van der Meulen era un entusiasta admirador de Pedro[[Peter Benoit ]]: va compondre nombroses cantates i -oratoriaoratoris populars, en què exposa la lluita dels treballadors socialistes. Procedent d'una família obrera, va romandre actiu al llarg de la carrera com a compositor i director dins del moviment socialista. Ell els va ajudar amb moltes oportunitats per treballar com tornar aviat les persones sacrificades (1911), un drama líric sobre la vida d'Emiel Moyson en el text Flamingant socialista Johan Lefèvre , sinó també les marxes, cors, cançons i cantates ( ''El Groeninghekouter'' (1902) ). Esdevé director de diverses associacions de música socialistes: els ''Fills de Van Artevelde '', elDesel des de la Societat de Crombrugghe , el Victòria , el circuit de Marx , el Cercle Nellie i el 1892 el socialista ''Harmonia Endavant Gant'' (des de 1892).

Juntament amb [[Florimond van duyseDuyse]] va fundar les cançons de la tarda pel poble i els treballadors, posaes posà en contacte amb [[Ludwig van Beethoven]] i [[Richard Wagner ]]. Per a aquest últim va dedicar diversos articles, com ara Biografia de Richard Wagner i l'anàlisi de "Tannhäuser" (1897) i Richard Wagner com a revolucionari (1913). També va treballar com a crític musical per al diari "Vooruit".