Pere Joan Barceló i Anguera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
m Alguns errors històrics |
||
Línia 10:
| sepultura =
| alies = Carrasclet
| lleialtat = [[
[[Fitxer:Royal_Standard_of_the_King_of_France.svg|20px|Regne de França]] [[Regne de França]]<br>[[Fitxer:Flag of Austria.svg|20px|Àustria]] [[Arxiducat d'Àustria]] | arma =
| periode_actiu = 1707-1743
Linha 26 ⟶ 27:
===La Guerra de Successió===
Pere Joan Barceló va lluitar a la [[Guerra de Successió
Després de la derrota
===Guerra de la Quàdruple Aliança===
Linha 37 ⟶ 38:
La llegenda del personatge es comença a forjar a partir d'aquest moment: de fet l'historiador [[Francesc de Castellví i Obando|Francesc de Castellví]] va relatar alguns dels seus fets d'armes transmesos oralment, alguns de dubtosa realitat. El Carrasquet va centrar la seva activitat al sud de Catalunya, a les comarques al voltant de la [[Serra de Llaberia]]: el [[Camp de Tarragona]], la [[Ribera d'Ebre]] i la [[Terra Alta]].<ref name="Diccionari"/> La propaganda filipista el titllava sovint de guerriller. El 1719 va intentar conquerir la ciutat de [[Valls]], però aquesta va resistir els embats gràcies a la milícia local (que seria el germen dels [[Història dels Mossos d'Esquadra|Mossos d'Esquadra]]) liderada per la família Veciana.<ref name="En Guàrdia 186"/> També va intentar conquerir [[Reus]].<ref name="Diccionari"/> Perseguit per nombroses tropes borbòniques, va travessar Catalunya passant per [[Montserrat]] fins a arribar al [[Pallars]].<ref name="Diccionari"/> Paral·lelament, tampoc tingué sort la partida de [[Francesc Bernic]], que fou capturada per [[Josep Anton Martí]] a [[La Llacuna]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Arnabat i Mata |nom=Ramon |títol=Moviments de protesta i resistència a la fi de l'Antic Règim |url=http://books.google.cat/books?id=De7iAAAAMAAJ&q=bernic+Mart%C3%AD+1719&dq=bernic+Mart%C3%AD+1719&hl=ca&sa=X&ei=s5erUaToGOfA7AbGiYCQCQ&ved=0CFQQ6AEwBA |llengua= |editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat |data=1997 |pàgines=72 |isbn=8478268758}}</ref> En canvi les tropes franceses regulars sí van poder ocupar diverses comarques pirinenques, a les quals hi van restablir el sistema municipal català tradicional que havia estat abolit pels borbònics.<ref name="En Guàrdia 186"/> En finalitzar la campanya a finals de la tardor, el batalló del Carrasquet va tornar al [[Rosselló]] per preparar la campanya de l'any següent.<ref name="En Guàrdia 186"/>
No obstant això, el gener de 1720 Felip V va abandonar les seves pretensions expansionistes, i va acabar retornant els regnes de [[Regne de Sardenya|Sardenya]] i [[Regne de Sicília|Sicília]].<ref name="En Guàrdia 186"/> Després de signar els pactes d'amnistia recíproca per a les tropes de cada bàndol, el batalló del Carrasquet seria llicenciat el 26 d'abril del 1720. França tenia la intenció de retornar els soldats
=== Exili a Viena ===
Linha 43 ⟶ 44:
Pere Joan Barceló va arribar a Viena el 2 de febrer de 1720, a on l'emperador [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles VI]] va confirmar el seu grau de [[coronel]] i li va assignar la pensió corresponent. En aquesta època va morir el seu germà Josep Barceló, que sempre l'havia acompanyat.<ref name="Diccionari"/> Seguidament es va establir a [[Mugdia]] ([[Hongria]]), a on es dedicà al cultiu de les terres que li havia cedit la corona.<ref name="Diccionari"/><ref name="En Guàrdia 186"/> Malgrat tot, el 1725 es trobava a la ciutat de [[Buda (ciutat)|Buda]].
El [[1733]] es va enrolar de nou al servei militar i ja no deixaria l'exèrcit imperial fins a la seva mort. A petició de [[Ramon de Vilana-Perles]], el [[1734]] va participar a la campanya per reconquerir el [[Regne de Nàpols]] amb una companyia
Les seves despulles no es conserven ja que el cementiri a on estava enterrat fou destruït durant les guerres mundials.<ref name="En Guàrdia 186"/>
| |||