Teró d'Acragant: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Simònides (historiador) |
m Amílcar (480 aC) |
||
Línia 5:
Teró tenia un alt càrrec a Agrigent però la forma en la que va assolir la tirania no es coneix amb seguretat; [[Poliè el Macedoni|Poliè]] diu que li fou encarregada la construcció d'un gran edifici públic i que va utilitzar els diners per contractat un cos de mercenaris amb els que va assolir el poder. Va pujar a la tirania el [[488 aC]] i la va conservar fins a la seva mort. Probablement al inici del seu govern fou quan els seus parents Capis i Hipòcrates van intentar enderrocar-lo, cosa que fou frustrada per la derrota dels seus aliats cartaginesos. Torna a aparèixer esmentat el [[482 aC]] quan va expulsar a [[Teril·le]] del poder a Himera, que va incorporar als seus dominis. Era aliat de [[Geló I]] de Siracusa i Gela a la que va donar a la seva filla Demareta en matrimoni.
Teró i Geló es van enfrontar als cartaginesos que dirigits per [[Amílcar (480 aC)|Amílcar]] van desembarcar a l'illa amb una gran flota ([[480 aC]]) amb la intenció de restaurar a Teril·le (''Terillus'' o ''Terillos''). Teró quan va veure el formidable exèrcit cartaginès, es va tancar darrera les muralles d'Himera i va demanar ajut a Geló. En la victòria que va seguir la part principal va correspondre a Geló, però el més beneficiat en fou Teró, que a més de conservar Himera va rebre la part més important de presoners (utilitzats en les obres publiques d'Agrigent) i botí (amb el que es pagaven les obres). Agrigent va arribar llavors a un gran esplendor.
La seva aliança amb Siracusa va romandre inalterada fins a la mort de Geló el [[478 aC]], però es va produir el trencament amb el seu germà [[Hieró I]], enfrontat al altre germà [[Polizel de Siracusa]] que estava casat amb Demareta, filla de Teró i vídua de Geló (i el mateix Teró estava casat probablement amb una filla de Polizel). Quan Polizel fou desterrat de Siracusa es va refugiar a la cort de Teró que va aixecar un exèrcit amb el propòsit de restaurar a Polizel en els seus honors; finalment la diplomàcia va impedir l'esclat de la guerra i segons [[Timeu]], amb la mediació de [[Simònides (historiador)|Simònides]] es va acordar que una germana de Teró es casaria amb Hieró; [[Diodor de Sicília]] al contrari diu que els ciutadans d'Himera s'havien cansat del govern de [[Trasideu d'Agrigent|Trasideu]] fill de Teró, i van demanar ajut a Hieró; aquest va fer conèixer la petició d'ajut a Teró, que es va veure obligat a abandonar la causa de Polizel per salvar Himera.
| |||