Era de batre: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Retocs |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Threshing place, Santorini, Greece.jpg|
Una '''era de batre''' en l'agricultura és l'espai de terra, aplanat i ferm damunt el qual hom posa els [[Cereal|cereals]] o [[Llegum|llegums]] per a [[batre|batre’ls]] i separar el gra de la palla<ref name = gec>{{GEC|0103827|era}}</ref> també utilitzat per extensió per al local a proximitat on es posa el farratge.<ref>{{GDLC|00054449|era²}}</ref> El mot prové del llatí ''area'' que significa pati, era de batre.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bruguera i Talleda|nom=Jordi|enllaçautor= |cognom2=Fluvià i Figueras|nom2=Assumpta|enllaçautor2= |capítol= era (2)|títol= Diccionari etimològic |editorial = Enciclopèdia Catalana |lloc = Barcelona |data=1996 (2004, 4a edició)|pàgina = 325|isbn= 9788441225169 |ref= }}</ref> A [[Mallorca]], les [[clastra|clastres]] tenien la mateixa funció i el ball privat, reservat als sols treballadors organitzat tradicionalment després d'una feina feta (batuda, collita…) es diu «ball de clast(r)a».<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pujol |nom= Francesc |enllaçautor= Francesc Pujol i Pons |cognom2= Amades |nom2= Joan |enllaçautor2=Joan Amades i Gelats |capítol= Clasta, ball de |urlcapítol= |editor= |títol=Cançoner popular de Catalunya. |url= |volum= Vol. 1 : Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors |edició= |editorial=Institut d'Estudis Catalans |lloc= Barcelona |data=1936 |pàgina=154 |col·lecció= |isbn= |citació= |ref= }}</ref> Amb l'aparició de la maquinària agrícola com [[recol·lectora|segadores-recol·lectores]], les eres van esdevenir obsoletes.
Línia 5:
== Formes d'eres ==
[[Fitxer:182 Era de Ca n'Oriol.jpg|
[[Fitxer:Calonge Can Moreu - Era desafectada.jpg|
[[Fitxer:Santa Maria 1 032.jpg|thumb|Llorenç Salom i Ferrer ''Calanxo'' batent a l'era l'any 1932 a [[Santa Maria del Camí]]]]
Línia 13:
Les seves dimensions i formes són variables, encara que com a mínim havien de tenir l'amplada suficient perquè un trill tirat per una [[Mula (animal)|mula]] pogués girar, donant voltes sobre la seva superfície, durant hores, sense forçar massa les corbes perquè l'animal treballés còmodament.
Al costat de l'era, solia construir-se un [[cobert]], per protegir el sacs de gra i que, posteriorment, es va utilitzar per a desar-hi la màquina de ventar, que apareix a partir de començament del
A certs pobles, l'era era d'ús col·lectiu amb dret d'[[empriu]]. A pobles concentrats, es trobaven generalment grupades a la sortida. A disseminats, cada masia té la seva era al costat. Masovers que no tenien era pròpia, podien llogar-la, el lloguer generalment es pagava amb gra.{{sfn|Flores & Poblet|2003|p =2}} Als països més pluviosos, solen tenir teulada o es troben a l'interior d'un graner amb portes amples.
Línia 34:
==Enllaços externs==
*
*
== Referències ==
{{referències}}
{{Autoritat}}
{{commonscat-inline}}
| |||