Crimea: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de NPoklonskaya. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
ortografia
Línia 1:
{{Millorar intro|data=maig de 2016}}
{{infotaula geografia política}}
La '''península de Crimea''' (en [[ucraïnès]] Автономна Республіка Крим, ''Avtonomna Respúblika Krym''; en [[rus]] Автономная Республика Крым, ''Avtonómnaia Respúblika Krim''; en [[tàtar de Crimea]] ''Qırım Muhtar Cumhuriyeti'') és una península situada a la costa septentrional de la [[mar Negra]] de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua. La península es troba just al sud de la zona continental d'[[Ucraïna Verda|Ucraïna]] i a l'oest de la regió [[Rússia|russa]] de [[Kubanski (Pxékhskaia)|Kuban]]. La península està envoltada per dos marcsmars: el [[Mar Negre]] i el petit [[Mar d'Azov]] a l'est. Està connectada amb la Ucraïna continental per l'[[istme de Perekop]] i està connectada amb Kuban per l'[[estret de Kertx]]. La [[fletxa d'Arabat]] està situada al nord-est, una estreta franja de terra que separa un sistema de llacunes anomenades [[Sivaix]] des del mar d'Azov.
 
La sobirania de la península està disputada entre Ucraïna i Rússia. En virtut de la Constitució d'Ucraïna, com reconeixen els tractats internacionals, la península és una part integral d'Ucraïna, dividida entre la República Autònoma de Crimea i la ciutat de [[Sebastòpol]], al sud-oest. Crimea i Sebastòpol van declarar-se conjuntament un estat independent el març 2014, després del resultat del controvertit [[Referèndum de l'estatut de Crimea del 2014|referèndum de Crimea]] el 16 de març de 2014, després del qual s'afirmà que 96,77% dels votants van optar per unir-se amb Rússia. Seguidament, el 21 de març Rússia els va admetre com a subjectes federals: [[República de Crimea]] i [[Sebastòpol|ciutat federal de Sebastòpol]]. Ucraïna i gran part de la comunitat internacional, que rebutgen el referèndum com a il·legítim,<ref>{{ref-notícia|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/4179877/20140318/unio-europea-reconeix-ni-reconeixera-lannexio-russa-crimea.html |agency=VilaWeb|títol=La Unió Europea 'no reconeix ni reconeixerà' l'annexió russa de Crimea|data= 18 març 2014|consulta= 15 abril 2014}}</ref><ref>{{ref-notícia|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/4179215/20140314/estats-units-reconeixeran-resultat-referendum-inconstitucional-illegal-crimea.html |agency=VilaWeb|títol=Estats Units no reconeixeran el resultat del referèndum 'inconstitucional i il·legal' de Crimea|data= 14 març 2014|consulta= 15 abril 2014}}</ref> no reconeixen la reclamació de Rússia i consideren que els governs prorussos de Crimea i Sebastòpol són il·legítims.<ref>{{ref-notícia|url=http://www.reuters.com/article/2014/03/18/us-ukraine-crisis-idUSBREA1Q1E820140318|agency=Reuters|títol=Putin signs Crimea treaty as Ukraine serviceman dies in attack|data= 18 març 2014|consulta= 19 març 2014}}</ref>
Linha 110 ⟶ 109:
Fins al [[1944]] formava la [[República Socialista Soviètica Autònoma de Crimea]] (''Krim ASSR'') integrada a la [[República Socialista Federada Soviètica de Rússia|RSFS Rússia]]. Després de la guerra va perdre l'autonomia, i el 1954 passà a formar part de la [[República Socialista Soviètica d'Ucraïna|RSS d'Ucraïna]] com a [[óblast]] sense cap competència.
 
Des del febrer del 1991 tornà a gaudir d'autonomia (''Krim AR''), amb un parlament autònom de 98 diputats i un president escollit per sufragi universal. Tanmateix, alguns diputats són tàtars de Crimea i l'únic idioma oficial "de facto" és el rus, tot i que el parlament d'Ucraïna, va aprovar la llei de llengües el 3 de juliol de 2012 per la qual un idioma pot disposar de l'estatus de llengua regional si el nombre de persones que el consideren que la seva llengua materna supera el 10% de la població total de la regió,<ref name=llei>{{ref-web|url=http://www.kyivpost.com/content/ukraine/deputy-come-crimean-mps-shocked-to-hear-colleagues-giving-speeches-in-crimean-tatar-language-313501.html |títol=Deputy: Come Crimean MPs shocked to hear colleagues giving speeches in Crimean Tatar language |consulta=25/11/2012 |obra= |editor=KyivPost |data=25/9/2012 |llengua=anglès }}</ref> i es reclamà al Parlament de Crimea que elaboraéselaborés i sotmetés a consideració les seves propostes sobre l'aplicació de la llei de política lingüística el 10 octubre 2012.<ref name=llei/>
 
Pel que fa als tàtars de Crimea, els diferents partits han format un ''Mejlis'' (Assemblea Nacional dels Tàtars de Crimea) que ha convocat diversos ''kurultai''. Han reconegut com a khan de Crimea [[Cezzar Giray]] (1961), darrer descendent de [[Şahin Giray]], i actualment resident a [[Londres]]. Tot i que no té cap reconeixement oficial, són la instància tàtara de Crimea a qui s'adrecen les autoritats crimeanes. També han creat una guàrdia nacional.
 
El [[16 de març]] del [[2014]] Crimea organitzà un referèndum per adherir-se a la [[Rússia|Federació Russa]], amb un resutlatresultat favorable del 96,77%. Rússia, posteriorment, va admetre la República de Crimea i la Ciutat Federal de Sebastòpol com a subjectes federals. El nou govern d'Ucraïna, per la seva part, no va admetre el resultat del referèndum i el considera il·legítim, tot i que la separació d'aquesta península d'Ucraïna i la seva adhesió a Rússia s'hagi efectuat ja a tots els nivells.
 
== Història ==