Cutícula: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Retocs en preparació de fusió |
mCap resum de modificació |
||
Línia 3:
[[Fitxer:Leaf Tissue Structure.svg|500px|thumb|right|Anatomia d'una fulla]]
La '''cutícula''' en vegetals és una
La composició química d'aquestes membranes és variada, però dos són els components més importants: la [[cutina]] i les [[Cera|ceres]]. La cutina és un [[biopolièster]] insoluble d'elevat grau d'entrecreuament entre els [[àcids grassos]] que el componen. Les ceres poden aparèixer dins d'aquest [[polímer]] o a l'exterior.
La cutícula es compon d'una membrana insoluble cuticular impregnat i cobert amb [[cera|ceres]] solubles. La [[cutina]], un [[polímer]] de [[polièster]] compost d'intercanvi esterificats [[àcid omega hidrixi|àcids omega hidroxi]] que estan reticulats per enllaços [[èster]] i [[epòxid]], és el component més conegut estructural de la membrana cuticular.<ref name="Holloway 1982">Holloway, PJ (1982) The chemical constitution of plant cutins. In: Cutler, DF, Alvin, KL and Price, CE The Plant Cuticle. Academic Press, pp. 45-85</ref><ref name=Stark>Stark, RE and Tian, S (2006) The cutin biopolymer matrix. In:▼
Riederer, M & Müller, C (2006) Biology of the Plant Cuticle. Blackwell Publishing</ref> La cutícula pot contenir també un polímer d'hidrocarbur no-saponificable conegut com s'executen.<ref "Tegelaar 1989">Tegelaar, EW, et al. (1989) Scope and limitations of several pyrolysis methods in the structural elucidation of a macromolecular plant constituent in the leaf cuticle of ''Agave americana'' L., Journal of Analytical and Applied Pyrolysis, 15, 29-54</ref> La membrana cuticular està impregnada amb ceres cuticulars<ref name="Jetteretal 2006">Jetter, R, Kunst, L & Samuels, AL (2006) Composition of plant cuticular waxes. In: Riederer, M & Müller, C (2006) Biology of the Plant Cuticle. Blackwell Publishing, 145-181</ref> i es cobreix amb ceres epicuticulars, que són barreges de compostos alifàtics hidròfobs, hidrocarburs amb longituds de cadena típica en l'interval C16 a C36.<ref name="Baker 1982">Baker, EA (1982) Chemistry and morphology of plant epicuticular waxes. In: Cutler, DF, Alvin, KL and Price, CE The Plant Cuticle. Academic Press, 139-165</ref> ▼
▲La
La cutícula vegetal és una d'una sèrie d'[[apomorfia|innovacions]], juntament amb les [[estoma|estomes]], [[xilema]] i [[floema]] i els espais intercel·lulars en la [[tija]] i més tard amb teixit mesòfil de la [[fulla]], que les plantes van evolucionar en més de 450 milions d'anys durant la transició entre la vida a l'aigua i la vida a la terra.<ref name="Raven 1977">Raven, J.A. (1977) The evolution of vascular land plants in relation to supracellular transport processes. Advances in Botanical Research, 5, 153-219</ref> En conjunt, aquestes característiques habilitades de brots verticals de plantes explorant entorns aeris per conservar l'aigua mitjançant la internalització de les superfícies d'intercanvi de gasos, tancant-los en una membrana impermeable i proporcionar-los-hi un mecanisme de control d'obertura variable, les cèl·lules de guarda estomes, que regulen les taxes de la transpiració i l'intercanvi de CO<sub>2</sub>.▼
▲Riederer, M & Müller, C (2006) Biology of the Plant Cuticle. Blackwell Publishing</ref> La cutícula pot contenir també un polímer d'hidrocarbur no-saponificable conegut com s'executen.<ref "
▲La cutícula
A més de la seva funció com a barrera de permeabilitat per a l'aigua i altres molècules, la micro i nanoestructura de la cutícula confereix propietats especialitzades en la superfície, que impedeixen la contaminació dels teixits vegetals amb aigua externa, brutícia i microorganismes. Els òrgans aeris de moltes plantes, com ara les fulles del lotus sagrat (''[[Nelumbo | Nelumbo nucifera]]'') tenen propietats ultrahidrofòbiques i d'autoneteja que han estat descrits per Barthlott i Neinhuis (1997).<ref name="Barthlott">Barthlott, W & Neinhuis, C (1997) Purity of the sacred lotus, or escape from contamination in biological surfaces. Planta 202, 1-8</ref> L'[[efecte lotus]] té usos en materials tècnics en [[biomimètica]].▼
▲A més de la seva funció com a barrera de permeabilitat per a l'aigua i altres molècules, la micro i nanoestructura de la cutícula confereix propietats especialitzades en la superfície, que impedeixen la contaminació dels teixits vegetals amb aigua externa, brutícia i microorganismes. Els òrgans aeris de moltes plantes, com ara les fulles del lotus sagrat (''[[Nelumbo |
"La fulla de cutícula cerosa funciona també en la defensa, formant una barrera física que resisteix la penetració de partícules de virus, cèl·lules bacterianes, i les espores o filaments en creixement de fongs".<ref name="Freeman 2002">Freeman, S (2002) Biological Science. Prentice-Hall, Inc., New Jersey</ref>▼
▲
La cutícula tendeix a ser més gruixuda a la part superior de la fulla, però no sempre és més gruixuda en les plantes [[xeròfita|xerofítiques]] que viuen en climes secs que en les plantes [[mesòfil|mesofítiques]] de climes més humits, malgrat un mite persistent en aquest sentit
==Referències==
| |||