Diferència entre revisions de la pàgina «So estereofònic»

189 octets eliminats ,  fa 2 anys
iw dins text
m (Robot posa l'article correcte a l'òpera)
(iw dins text)
 
L'enregistrament en estèreo va ser introduït en els negocis musicals durant la tardor de 1957, substituint a l'enregistrament [[So monoaural|monoaural]] (d'un sol canal).
{{Commonscat}}[[Fitxer:Theatrophone - Clement Ader 1881.JPG|thumb|372x372px|Diagrama del prototip del ''[[:en:Théâtrophone|théatrophone]]'' de Clément Ader a l'Òpera de París (1881)]]
{{ORDENA:So Estereo}}
 
L'any 1881, [[Clément Ader]] va fer una demostració del primer sistema d'audio de dos canals a partir d'un conjunt de transmissors telefònics que estaven connectats des de l'escenari del [[Palais Garnier|"Paris Opera"]] fins a l'Exibició Elèctrica de París, on els espectadors podien escoltar una transmissió en viu de les actuacions a través de receptors connectats a les seves orelles. La revista ''[[Scientific American]]'' va informar del següent:
"Tothom que ha tingut la sort d'escoltar els telèfons en el Palais de l'Industrie ha remarcat que, en escoltar amb les dues orelles en els dos telèfons, el so pren un caràcter especial d'alleujament i focalització que un sol receptor no pot produir .... aquest fenomen és molt curiós, ens aproxima a la teoria de l'auditori binaural, i creiem que mai abans s'ha aconseguit produir aquesta notable il·lusió a la qual gairebé es pot donar el nom de perspectiva auditiva."<ref>{{Ref-publicació|cognom=American|nom=Scientific|article=The Telephone at the Paris Opera|publicació=Early Radio History. Scientific American|url=http://earlyradiohistory.us/1881opr.htm|data=1881|pàgines=422-423}}</ref>
Aquest procés va ser comercialitzat a França des del 1890 fins al 1932 amb el nom de ''[[:en:Théâtrophone|]]''Théâtrophone'']] i a Anglaterra des del 1895 fins al 1925 amb el nom d'''[[:en:Electrophone_(information_system)|''Electrophone]]'']]. Els serveis es trobaven a hotels o cafés i també a cases on es pagava per probar-ho.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article="Court Circular" "Post Office Electrical Engineers. The Electrophone Service"|publicació=The Times (London)|url=|data=1895 (pg.7) / 1913 (pg.24)|pàgines=}}</ref>
 
=== Cinerama ===
La introducció del so estereofònic al públic es va produir als cinemes, concretament el 30 de setembre de l'any 1952 amb la realització d'una producció amb [[Cinerama]] anomenada [[:es:This_Is_Cinerama|This is Cinerama]]. La tecnologia emprada en aquest cas va ser desenvolupada per [[:en:Hazard_E._Reeves|Hazard E. Reeves]] i consistia en 5 canals de so darrera de l'escenari i 2 canals de so envolupant en la part posterior del recinte.
 
=== So Estereofònic Modern ===
La tecnologia moderna del so estereofònic va ser inventada l'any 1930 per l'enginyer anglès [[:en:Alan_Blumlein|Alan Blumlein]] a l'[[EMI]], una discogràfica que va patentar films estereofònics i el so envolvent.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article="Early stereo recordings restored"|publicació=BBC|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/technology/7537782.stm|data=7 d'Agost, 2008|pàgines=}}</ref>
 
Blumlein va començar els experiments binaurals l'any 1933, any de la producció dels primers discs en estèreo (25 anys abans que es convertís en un estàndard). Pel que fa a l'àmbit cinematogràfic, aquesta tecnologia no es va poder implementar per primer cop fins a l'any 1935, on es van fer pel·lícules com ara ''"Trains At Hayes Station"'' o ''"The Walking & Talking Film"''.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Alexander|nom=Robert|títol="The Inventor of Stereo: The Life and Works of Alan Dower Blumlein"|url=|edició=|llengua=anglès|data=2013|editorial=CRC Press|lloc=|pàgines=83|isbn=}}</ref>
<references group="Introducción a la tecnologia audiovisual, José Martínez Abadía, Paidós, 1992, p.179" />
[[Categoria:So]]
[[Categoria:Articles amb interviquis dins del text]]
125.844

modificacions