Manacor: diferència entre les revisions

=== L'emprempta grega ===

La presència grega a la Mediterrània Occidental i la fundació d'Ebusus el 654 aC com a colònia púnica, suposà nous canvis per a la població talaiòtica, immersa a partir d'ara dins l'anomenat «món de les colonitzacions». Els contactes amb les cultures clàssiques introduiran nous modes de vida i de creences.

=== Romanització ===

=== Urbanisme ===

Tot aquest desenvolupament d'activitat econòmica, a la qual a partir dels anys 1960 s'afegeix el turisme, modificà no tan sols els costums de la societat, sinó que també tingué un fort impacte urbanístic: a final del {{segle|xix}} es construí la nova església parroquial [[Nostra Senyora dels Dolors (Manacor)|Nostra Senyora dels Dolors]], que s'ubica al mateix lloc de les esglésies anteriors, la més antiga documentada el 1232 i possiblement construïda sobre una mesquita àrab (troballa d'una inscripció funerària, avui al [[Museu Diocesà de Palma]]).<ref>{{ref-web|url=http://www.visitmanacor.com/index.php/ca/patrimoni-i-cultura/item/parroquia-de-nostra-senyora-dels-dolors-2/53|editor= Visit Manacor|títol=Església de Nostra Senyora dels Dolors|consulta=18 de novembre de 2018}}</ref> El campanar és l'element més emblemàtic. També s'edifiquen alguns dels casals dels carrers Nou, Major, Pius XII, Bosch, etc. Al mateix temps s'expandiren i consolidaren les barriades històriques (Fartàritx i es Barracar) i es crearen noves urbanitzacions als voltants de l'estació del ferrocarril i de na Camel·la. Actualment el creixement urbanístic més destacat són les noves àrees dels centres escolars i l'eixample dels passeigs del Port, Fartàritx i del Ferrocarril.

 

== Personalitats ==