Sora: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 29:
 
== Les Esglésies de Sora ==
L'església de Sant Pere de Sora, situada a 716 m. d'altitud, al vessant esquerre de la vall del seu nom, fou refeta a partir del principi del {{segle|XVII}}, l'edifici, espaiós i poc característic, fou acabat vers el [[1660]]; el campanar es féu en dues etapes ([[1665]]-66 i [[1752]]); el [[1881]] es construí la capella del [[Santíssim Sagrament|Santíssim]], i el [[1896]] es decorà l'interior. Li fa costat la rectoria renovada el [[1892]]. Foren sufragànies tradicionals l'església de [[Sant Pere del Puig]], en turó al vessant esquerre de la vall de Cussons (a la carretera de Sant Quirze de Besora a Berga), edifici romànic del {{segle|XII}}, d'una nau i amb absis, sense culte des del 1936, que a final del {{segle|XX}} es trobava en un estat deplorable a cap a la fi del {{segle|XX}} (la volta s’ensorràs'ensorrà quan les teules foren arrancades per a restaurar la parroquial), i l'església de [[Sant Pere el Pla]], a la dreta de la riera de Cussons, vers els masos de l'Espadaler i Solallong, que depenia en certa manera de l'anterior i que no té culte des del principi del {{segle|XII}}, englobada en el mas de Sant Pere el Pla.
 
L'església de [[Sant Joan del Noguer]], aturonada a l'esquerra de la riera de Sora (sobre la carretera), prop del mas de [[Sant Joan]], antic mas del Noguer, ja existia el [[1245]]; és un edifici rectangular, de tradició romànica, amb porta al migdia, que es manté sencer, bé que sense culte.
 
L'església de [[Sant Miquel de Gallifa]], a l'extrem meridional del terme, prop dels masos del Freixer, Gallifa i Casanova, que formen un petit veïnat, es troba al peu de la serra dels Munts, i ha pertangut tradicionalment a la parròquia de [[Sant Boi de Lluçanès]]. Antigament s'anomenava [[Sant Miquel de Vilaseca]], i és esmentada ja el [[1150]]; és un edifici romànic del {{segle|XI}}, amb la volta modificada i un portal amb una llinda plana del {{segle|XVIII}} al mur de ponent; a la fi del {{segle|XX}} fou restaurada, i els seus voltants foren enjardinats.