L'estudi de l'aplicació d'una reacció aluminotèrmica es va iniciar enamb els experiments del científic ucraïnès (en aquesta època rus) [[Nikolai Bekétov|Nikolái Bekétov]] a la Universitat de Járkov a Ucraïna, amb la qual va provar que l'alumini restablia metalls des dels seus [[Òxid|òxids]] sota altes temperatures. La reacció va ser aprofitada inicialment per a l'obtenció de metalls lliures de carboni a partir de la seva reducció des d'òxids de metalls.
La reacció és altament [[Reacció exotèrmica|exotèrmica]], però té un elevat requeriment quant a la seva [[Energia d'activació|activació]] donats els forts llaços interatómics existents entre els sòlids, els que han de ser trencats primer. L'òxid s'escalfa al costat de l'alumini en un gresol o en un forn. La reacció fora de control fa possible la producció de tan sols petites quantitats de material. [[:en:Hans Goldschmidt|Hans Goldschmidt]] va millorar el procés aluminotèrmic entre 1893 i 1898, mitjançant la ignició d'una barreja d'òxids de metalls afinats i pols d'alumini i una reacció iniciadora sense la necessitat d'escalfar la mescla externament. El procés va ser patentat el 1898 i ha estat usat extensivament en l'entroncament de raïls de trens i en l'obtenció d'alumini i altres metalls refinats.
== Usos ==
[[File:Velp-thermitewelding-1.jpg|miniatura|Ús del termita en la soldadura de raïls.]]
La reacció aluminotèrmica és usada principalment en l'obtenció de [[Aliatge|ferroaleacions]], per exemple [[Niobi|ferroniobi]] des de la reacció entre el Pentóxidpentóxid de niobi i ferro o alumini, i del [[Vanadi|ferrovanadi]] i la seva mescla: òxid de vanadi(V) i/o alumini, en comptes de ferro.<ref>Error en el '''''títol''''' o la '''''url'''''.«».</ref> Aquest procés s'inicia enamb la mateixa reacció química que s'usaria per a l'obtenció d'alumini, amb la reducció de l'òxid per l'alumini:
: 3 V<sub>2</sub>O<sub>5</sub> + 10 Al → 5 Al<sub>2</sub>O<sub>3</sub> + 6 V
Línia 20:
[[Categoria:Pàgines amb error de referències sense títol]]''. [[Bibcode]]: [[bibcode:1993JMatS..28.3693W|1993JMatS..28.3693W]]. [[DOI]]: [http://dx.doi.org/10.1007%2FBF00353167 10.1007/BF00353167].</ref>
Les reaccions aluminotèrmiques són majorment utilitzades en la soldadura de [[Via fèrria|raïls ferroviaris]] en el lloc de la seva instal·lació, resultant molt útils per a instal·lacions complexes o reparacions locals en les qualsque no es pugui usar el sistema de soldadura comuna. Una altra de les seves aplicacions comunesmés emprades és peren a la soldadura de cablejat de coure per al seu ús subterrani ena connexions directes (talsper compreses a pols absorbents (pol ade terra)/masses), com la seva major aplicació a part de la ferroviària. Encara és l'única forma de connexió elèctrica reconeguda per la IEEE ([[Institute of Electrical and Electronics Engineers|IEEE]], Std 80-2001) com a part d'un "''cable continu no empalmat''".
