Batalla de França: diferència entre les revisions

Hitler sempre havia somiat en grans campanyes militars per derrotar les nacions de l'Europa Occidental com a pas preliminar per conquerir territoris a l'est, evitant així una [[guerra de dos fronts]]. No obstant això, aquestes intencions estaven absents a la Directiva del Führer Número 6.<ref name="Frieser 2005, p. 61">Frieser 2005, p. 61.</ref> Aquest pla es basava en l'assumpció més realista que el potencial militar alemany no estaria definitivament al seu punt màxim fins aal cap de diversos anys, i que de moment només es podrien assolir objectius més limitats. Estaven dirigits a millorar la capacitat alemanya a sostenir una guerra llarga a l'oest.<ref>Karl-Heinz Frieser ''Blitzkrieg-Legende'' p. 32</ref> Hitler havia pensat repetir l'atac alemany de la [[Primera Guerra Mundial]], és a dir, atacar a través del nord de [[Bèlgica]], rodejant la ben defensada [[Línia Maginot]]; amb la diferència que aquesta vegada també s'envairien els [[Països Baixos]] i [[Luxemburg]]. Aquest atac també evitaria que França pogués amenaçar la [[conca del Ruhr]], vital per a Alemanya. A més, aquest atac també oferiria bases per llançar una campanya a llarg termini per aire i mar contra el [[Regne Unit]]. En la directiva no es mencionava la intenció de conquerir la totalitat de França, sinó que com a molt es considerava l'ocupació de les zones frontereres del nord.<ref name="Frieser 2005, p. 61">Frieser 2005, p. 61.</ref>

La interpretació de les accions de tots dos generals ha generat una profunda controvèrsia i està connectada amb la qüestió de la natura precisa i l'origen de les tàctiques de ''[[Blitzkrieg]]'',<ref>{{ref-llibre |cognom=Betts |nom=Richard K. |títol=Surprise Attack: Lessons for Defense Planning |pàgines=28 |editorial=Brookings Institution Press |any=2010 |isbn=0815719477 |url=https://books.google.es/books?id=fNyLbIOH1akC&pg=PA28&dq=Blitzkrieg+france+poland&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi_8ZzQtcnfAhUPNhoKHVFLAo84ChDoAQhRMAY#v=onepage&q=Blitzkrieg%20france%20poland&f=false |llengua=anglès}}</ref> de les quals la campanya de 1940 sovint és presentada com un exemple clàssic. Un element essencial de la ''[[Blitzkrieg]]'' va ser considerar que crear un setge de tropes enemigues executat per forces mecanitzades que causaven el col·lapse operatiu del defensor. També s'ha vist com una forma nova i revolucionària de l'art de la guerra. Després de la guerra, Guderian afirmà que havia actuat d'acord a la seva pròpia iniciativa, inventant essencialment aquesta forma clàssica de ''Blitzkrieg'' sobre la marxa. La interpretació tradicional accepta la doctrina operativa alemanya, rebaixant el conflicte intern alemany a una mera diferència d'opinió sobre el temps i senyalant que l'afirmació de Guderian és inconsistent amb el seu paper professat de "profeta de la Blitzkrieg". S'ha vist com a una anomalia que no hi hagi cap referència explícita a aquestes tàctiques al plans de batalla alemanys. Una interpretació posterior també veu la ''Blitzkrieg'' com a revolucionària, però nega que estigui d'acord amb la doctrina establerta, reivindicant a Guderian. Segons aquest punt de vista, la Blitzkrieg és la primera instància històrica de la ''Blitzkrieg''.<ref>Tooze 2002, p. 372.</ref><ref>Overy 1995, p. 207.</ref><ref>Frieser 2005, p. 349 – 350.</ref>