Yoko Ono: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Substitució de Yoko_Ono_and_John_Lennon_at_Schiphol.jpg per John_Lennon_en_echtgenote_Yoko_Ono_vertrekken_van_Schiphol_naar_Wenen_in_de_vert,_Bestanddeelnr_922-2499.jpg. |
m Robot posa l'article correcte a l'obra |
||
Línia 106:
Ono sovint s’associava amb el grup [[Fluxus]] [10], el fundador George Maciunas, que van ser grans amics els anys 1960 i va promoure el seu treball amb entusiasme, donant a Ono l'oportunitat de mostrar-nos el seu treball a la seva Galeria AG 1961. Maciunas va convidar formalment a unir-se al grup Fluxus, però ella molt puntualment intervenia, ja que volia seguir sent independent. No obstant, ell ho va fer col·laborant amb ell, [[Charlotte Moorman]], [[George Brecht]], i el poeta [[Jackson Mac Low]], entre d'altres associats al grup..<ref>{{ref-notícia|cognom=Newhall|nom= Edith|títol=A Long and Winding Road| editorial=ARTnews|data=Oct 2000|p= 163}}</ref>{{sfn|Munroe|Ono|Hendricks|Altshuler|2000|p=233}}
[[John Cage]] i [[Marcel Duchamp]] van ser influències significatives en l'art de Yoko Ono. Ella va tenir coneixement de
Quan John Cage va donar per acabat el seu ensenyament a la New School a l'estiu de 1960, Yoko Ono va decidir llogar un lloc per presentar les seves obres juntament amb el treball d'altres artistes d'avantguarda a la ciutat. Amb el temps va trobar un loft barat al centre de Manhattan, al 112 del carrer Chambers, que ella utilitza com a estudi i sala d'estar. Ono es mantenia a si mateixa gràcies al seu treball com a secretaria i de lliçons en les arts japoneses tradicionals en la Societat Japonesa. En un moment determinat, va permetre al compositor La Monte Young a organitzar concerts a les golfes del seu loft. Tots dos van començar a organitzar una sèrie d'esdeveniments allà entre desembre de 1960 al juny de 1961, on va assistir gent com Marcel Duchamp i [[Peggy Guggenheim]]. El loft de Chambers Street va acollir algunes de les primeres il·lustracions conceptuals de Yoko Ono, en les quals s'incloïa ''Painting to be Stepped On.'' Amb aquest treball, Ono va suggerir que una obra d'art ja no necessita d'una paret per ser exposada. Aquest treball i d'altres van ser exposats de nou a la AG Galeria de Macunias al juliol de 1961.<ref>{{ref-publicació|autor=Kotz, Liz|títol=Post-Cagean Aesthetics and the "Event" Score |publicació=October |volum=95|data=Winter 2001|jstor=779200|pàgines=55–89 [56]}}</ref>
| |||