Secció de corda: diferència entre les revisions

La '''secció de corda''' és el cos més gran de l'orquestra [[Música clàssica|Clàssica]] estàndard. Normalment està formada pels primers violins, els segons [[Violí|violins]], les violes, el [[violoncel]]s o ''cellos'', i els [[contrabaix]]os (o baixos). Una orquestra que només té una secció de corda s'anomena una [[:en:String orchestra|orquestra de corda.]] Seccions de corda reduïdes també s'utilitzen en el jazz, i en arranjaments de música pop i rock.

La manera més habitual de distribuir la secció de cordes en l'espai és amb els primers violins, segons violins, violes i violoncels situats en el sentit de les agulles del rellotge al voltant del [[:en:Conductordirector (musicmúsica)|director]], i els contrabaixos darrere dels cellos a la dreta.<ref>''Stanley Sadie's Music Guide'', p. 56 (Prentice-Hall 1986).</ref> Els primers violins són dirigits pel [[concertino]]; Les altres seccions de corda també tenen un intèrpret principal (segon violí solista, viola solista, violoncel solista o contrabaix solista) que toca els solos orquestrals per la secció, les entrades principals i, en alguns casos, lidera les salutacions de la secció (el concertino pot indica la salutació de totes les cordes, o només per les cordes superiors). Els músics de corda solistes seuen normalment al davant de la seva secció, més a prop del director i del públic.

La secció de [[contrabaix]] toca la [[:en:Bass line|línia de baix.]]. En obres simfòniques, especialment d'època barroca (1600-1750) i clàssica (1750-1820), el baix i el cello solien tocar la mateixa part, anomenada "Bassi". Tanmateix, el contrabaix solia tocar una octava per sota del cello. En l'era Clàssica, alguns compositors, com [[Joseph Haydn|Haydn]] i [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]] va començar a diferenciar les parts dels contrabaixos i les dels violoncels. Malgrat algunes excepcions, com el [[recitatiu]] de la [[novena Simfonia de Beethoven]], en la qual els contrabaixos tenen una funció més melòdica; en general, durant el segle XIX s'assignaven les línies més senzilles al contrabaix i les parts més melòdiques o tècnicament complexes als violoncels

En l'oratori de [[Joseph Haydn|Haydn]] ''[[La creació (Haydn)|La Creació]]'', la música usada quan Déu diu als animals recent creats que siguin fructífers i es multipliquin, aconsegueix un to ric i fosc pel seu enquadrament per a viola dividida i cello, ometent les seccions de violins. Algunes obres famoses sense violins són el 6è  [[Concerts de Brandenburg|Concert de Brandenburg]] de [[Johann Sebastian Bach|Bach]], la Segona Serenata de [[Johannes Brahms|Brahms]], el Rèquiem d'[[Andrew Lloyd Webber]], i l'òpera de [[Philip Glass]] ''[[Akhnaten]].'' Les primeres versions del ''[[Rèquiem (Fauré)|Rèquiem]]'' de [[Fauré]] i la ''[[:en:Cantique de Jean Racine|Cantiga de Jean Racine]]'' també eren sense parts de violí, però els editors van fer afegir parts opcionals de violí.

[[Georg Friedrich Händel|Handel]] Sovint va escriure feines per cordes sense violes: per exemple molts dels seus [[:en:Handel at Cannons|Chandos Anthems.]]. Les [[Missa|misses]] de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i [[ofertori]]s escrits per la Catedral de [[Salzburg]], solien prescindir de les violes, igual que moltes de les seves danses. [[Leonard Bernstein]] va ometre les violes a [[West Side Story (musical)|West Side Story]].