Viquipèdia

Partit dels i les Comunistes de Catalunya: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Afegit enllaç a JordinMiralles
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
→‎Història: Errada corregida
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 31:
El partit va néixer arran l'escissió del sector marxista-leninista, del [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] (PSUC).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Canals |nom=Ramon M. |títol=Atlas electoral de Catalunya: 1982-1988 |url=https://books.google.es/books?id=AsklAAAAMAAJ&q=PSUC+pcc+escissi%C3%B3+1981&dq=PSUC+pcc+escissi%C3%B3+1981&hl=ca&sa=X&ei=TKToVMe-Os3latDhgqAN&ved=0CC0Q6AEwAw |llengua= |editorial=Fundació Jaume Bofill |data=1990 |pàgines=18 |isbn=8485557174}}</ref>
 
L'escissió es produí arran del Congrés del PSUC de gener de [[1981]], les tesis eurocomunistes llavors vigents foren derrotades, i el prosoviètic [[Pere Ardiaca]], que el [[1936]] era membre del [[Partit Comunista de Catalunya]] quan aquest es va fusionar amb altres partits per fundar el PSUC, fou elegit com a nou president del partit, amb [[Francesc Frutos i Gras]] com a secretari general.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/ESPANA/CATALUNA/PARTIDO_SOCIALISTA_UNIFICADO_DE_CATALUNA/COMUNISMO/PSUC/rechaza/eurocomunismo/definicion/ideologica/politica/elpepiesp/19810106elpepinac_5/Tes El PSUC rechaza el eurocomunismo como definición ideológica y política], ''[[El País]]'', 6 de gener de 1981.</ref><ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/GUTIeRREZ_DIAZ/_ANTONI_/IC-V/FRUTOS/_FRANCISCO_/IU/ARDIACA/_PERE/CARRILLO/_SANTIAGO/SOLe_TURA/_JORDI_/elpepiesp/19810113elpepinac_2/Tes/ El nuevo Comité Ejecutivo del PSUC está formado exclusivamente por la tendencia leninista], ''[[El País]]'', 13 de gener de 1981.</ref> Tanmateix, el [[maig]], el Comitè Central del PSUC, a petició del Comitè Executiu, recuperà la definició d'"eurocomunista" del partit,<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/ESPAnA/CATALUnA/PARTIDO_SOCIALISTA_UNIFICADO_DE_CATALUnA/comite/ejecutivo/PSUC/propone/conferencia/partido/aceptar/nuevo/termino/eurocomunismo/elpepiesp/19810517elpepinac_17/Tes El comité ejecutivo del PSUC propone una conferencia del partido para aceptar de nuevo el término "eurocomunismo"], ''[[El País]]'', 17 de maig de 1981.</ref><ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/ESPAnA/CATALUnA/PARTIDO_SOCIALISTA_UNIFICADO_DE_CATALUnA/PSUC/aprueba/caracter/eurocomunista/politica/elpepiesp/19810519elpepinac_18/Tes El PSUC aprueba el carácter eurocomunista de su política], ''[[El País]]'', 19 de maig de 1981.</ref> amb l'oposició del sector prosoviètic. La supeditació del PSUC al [[Partit Comunista d'Espanya]] facilità el boicot dels eurocomunistes. Davant aquests fets, Ardiaca es va negar a acceptar els termes de la resolució,<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/FRUTOS/_FRANCISCO_/IU/ARDIACA/_PERE/ESPAnA/CATALUnA/PARTIDO_SOCIALISTA_UNIFICADO_DE_CATALUnA/presidente/PSUC/acepta/retorno/partido/eurocomunismo/elpepiesp/19810616elpepinac_14/Tes/ El presidente del PSUC no acepta el retorno de su partido al eurocomunismo], ''[[El País]]'', 16 de juny de 1981.</ref> i finalment fou destituït pel comitè central del PSUC el 4 de juliol.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/ARDIACA/_PERE/ESPAnA/CATALUnA/PARTIDO_SOCIALISTA_UNIFICADO_DE_CATALUnA/Pere/Ardiaca/destituido/presidente/PSUC/elpepiesp/19810705elpepinac_10/Tes/ Pere Ardiaca, destituido como presidente del PSUC], ''[[El País]]'', 5 de juliol de 1981.</ref> El 12 de juliol, la IV Conferència Nacional del PSUC ratificà l'adopció, novament, de l'[[eurocomunisme]].<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/ESPAnA/CATALUnA/PARTIDO_SOCIALISTA_UNIFICADO_DE_CATALUnA/conferencia/nacional/PSUC/aprueba/termino/eurocomunismo/elpepiesp/19810712elpepinac_12/Tes/ La conferencia nacional del PSUC aprueba el término "eurocomunismo"], ''[[El País]]'', 12 de juliol de 1981.</ref> Davant la gravetat de la crisi, el comitè central va decidir convocar un congrés extraordinari, la qual cosa va ser desautoritzat pel sector prosoviéticoprosoviètic,<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/prosovieticos/desautorizan/proximo/congreso/PSUC/elpepinac/19811209elpepinac_13/Tes Los prosoviéticos desautorizan el próximo congreso del PSUC], ''[[El País]]'', 9 de desembre de 1981</ref> acusant als comitès executiu i central d'haver vulnerat "la política aprovada pel cinquè congrés".
 
Arran de la publicació d'aquestes crítiques, el Comitè Central va decidir sancionar i en alguns casos expulsar, com en el cas d'Ardiaca, als representants del sector prosoviètic, acusats de "fraccionalistes".<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/ARDIACA/_PERE/ESPAnA/CATALUnA/PARTIDO_SOCIALISTA_UNIFICADO_DE_CATALUnA/Confirmada/propuesta/expulsion/doce/militantes/PSUC/elpepiesp/19811210elpepinac_21/Tes Confirmada la propuesta de expulsión de doce militantes del PSUC], ''[[El País]]'', 10 de diciembre de 1981.</ref><ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/ESPAnA/CATALUnA/PARTIDO_SOCIALISTA_UNIFICADO_DE_CATALUnA/direccion/PSUC/aborda/manana/crisis/causada/sanciones/prosovieticos/elpepiesp/19820115elpepinac_14/Tes/ La dirección del PSUC aborda mañana la crisis causada por las sanciones a los "prosoviéticos"], ''[[El País]]'', 15 de gener de 1982.</ref> Finalment, el sector prosoviètic va deixar el PSUC, i a l'abril de 1982 es va constituir el '''Partit dels i els Comunistes de Catalunya''' (PCC), del qual Ardiaca va ser elegit president.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Segura |nom=Antoni |títol=Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya |url=https://books.google.es/books?id=hEjchImcXRoC&pg=PA65&dq=Partit+dels+i+les+Comunistes+de+Catalunya+1981&hl=ca&sa=X&ei=QafnVNyALMWBU-jmg_gD&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=Partit%20dels%20i%20les%20Comunistes%20de%20Catalunya%201981&f=false |llengua= |editorial=Edicions Universitat Barcelona |data=2000 |pàgines=65 |isbn=8483381176}}</ref>
Línia 40:
 
A més dels 4 diputats (Xema Corral, Pere Ardiaca, Celestino Sánchez i Juan Ramos) al Parlament de Catalunya que passessin al PCC, pràcticament un centenar de regidors que havien estat triats en les eleccions municipals pel PSUC van passar a les files del nou Partit, destacant per sobre de tots, el cas de [[Barberà del Vallès]], on dels 12 regidors electes per la llista del PSUC, onze van passar al grup no adscrit de regidors del PCC. El traspàs de militants comunistes del PSUC al PCC en [[1982]] difereix segons la zona i sectors, però les dades oficials del PSUC i del PCC reflecteixen que, si bé el PSUC tènia abans del V Congrés una afiliació propera als 25.000 militants, amb la ruptura, aproximadament 8.000 van passar al PCC.
 
== Desenvolupament ==
En [[1984]] el PCC va ser un dels impulsors de la creació del [[Partit Comunista dels Pobles d'Espanya]] (PCPE), convertint-se així el primer en representant del segon en [[Catalunya]]. Per a aquesta tasca, el PCC va enviar a [[Madrid]] una dotzena de quadres polítics, tant del mateix PCC com de l'organització juvenil, com el secretari d'organització [[Josep Serradell]] o el secretari general de les joventuts, [[Josep Miquel Céspedes]]. Aquest mateix any, en les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 1984|eleccions al Parlament de Catalunya]], el PCC va aconseguir el seu sostre electoral com a partit en solitari, obtenint 71.130 vots, que van suposar el 2,79% dels vots. El límit del 3% requerit per entrar en el Parlament li va impedir al PCC ocupar els dos escons que, sense mínim de vots, hagués obtingut.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/PCC/rozo/votos/le/hubiera/valido/diputados/elpepiesp/19840501elpepinac_11/Tes El PCC rozó el 3% de los votos, lo que le hubiera valido dos diputados], ''[[El País]]'', 1 de maig de 1984.</ref>
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_dels_i_les_Comunistes_de_Catalunya»