Partit dels i les Comunistes de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Afegit enllaç a JordinMiralles Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
→Història: Errada corregida Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 31:
El partit va néixer arran l'escissió del sector marxista-leninista, del [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] (PSUC).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Canals |nom=Ramon M. |títol=Atlas electoral de Catalunya: 1982-1988 |url=https://books.google.es/books?id=AsklAAAAMAAJ&q=PSUC+pcc+escissi%C3%B3+1981&dq=PSUC+pcc+escissi%C3%B3+1981&hl=ca&sa=X&ei=TKToVMe-Os3latDhgqAN&ved=0CC0Q6AEwAw |llengua= |editorial=Fundació Jaume Bofill |data=1990 |pàgines=18 |isbn=8485557174}}</ref>
L'escissió es produí arran del Congrés del PSUC de gener de [[1981]], les tesis eurocomunistes llavors vigents foren derrotades, i el prosoviètic [[Pere Ardiaca]], que el [[1936]] era membre del [[Partit Comunista de Catalunya]] quan aquest es va fusionar amb altres partits per fundar el PSUC, fou elegit com a nou president del partit, amb [[Francesc Frutos i Gras]] com a secretari general.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/ESPANA/CATALUNA/PARTIDO_SOCIALISTA_UNIFICADO_DE_CATALUNA/COMUNISMO/PSUC/rechaza/eurocomunismo/definicion/ideologica/politica/elpepiesp/19810106elpepinac_5/Tes El PSUC rechaza el eurocomunismo como definición ideológica y política], ''[[El País]]'', 6 de gener de 1981.</ref><ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/GUTIeRREZ_DIAZ/_ANTONI_/IC-V/FRUTOS/_FRANCISCO_/IU/ARDIACA/_PERE/CARRILLO/_SANTIAGO/SOLe_TURA/_JORDI_/elpepiesp/19810113elpepinac_2/Tes/ El nuevo Comité Ejecutivo del PSUC está formado exclusivamente por la tendencia leninista], ''[[El País]]'', 13 de gener de 1981.</ref> Tanmateix, el [[maig]], el Comitè Central del PSUC, a petició del Comitè Executiu, recuperà la definició d'"eurocomunista" del partit,<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/ESPAnA/CATALUnA/PARTIDO_SOCIALISTA_UNIFICADO_DE_CATALUnA/comite/ejecutivo/PSUC/propone/conferencia/partido/aceptar/nuevo/termino/eurocomunismo/elpepiesp/19810517elpepinac_17/Tes El comité ejecutivo del PSUC propone una conferencia del partido para aceptar de nuevo el término "eurocomunismo"], ''[[El País]]'', 17 de maig de 1981.</ref><ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/ESPAnA/CATALUnA/PARTIDO_SOCIALISTA_UNIFICADO_DE_CATALUnA/PSUC/aprueba/caracter/eurocomunista/politica/elpepiesp/19810519elpepinac_18/Tes El PSUC aprueba el carácter eurocomunista de su política], ''[[El País]]'', 19 de maig de 1981.</ref> amb l'oposició del sector prosoviètic. La supeditació del PSUC al [[Partit Comunista d'Espanya]] facilità el boicot dels eurocomunistes. Davant aquests fets, Ardiaca es va negar a acceptar els termes de la resolució,<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/FRUTOS/_FRANCISCO_/IU/ARDIACA/_PERE/ESPAnA/CATALUnA/PARTIDO_SOCIALISTA_UNIFICADO_DE_CATALUnA/presidente/PSUC/acepta/retorno/partido/eurocomunismo/elpepiesp/19810616elpepinac_14/Tes/ El presidente del PSUC no acepta el retorno de su partido al eurocomunismo], ''[[El País]]'', 16 de juny de 1981.</ref> i finalment fou destituït pel comitè central del PSUC el 4 de juliol.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/ARDIACA/_PERE/ESPAnA/CATALUnA/PARTIDO_SOCIALISTA_UNIFICADO_DE_CATALUnA/Pere/Ardiaca/destituido/presidente/PSUC/elpepiesp/19810705elpepinac_10/Tes/ Pere Ardiaca, destituido como presidente del PSUC], ''[[El País]]'', 5 de juliol de 1981.</ref> El 12 de juliol, la IV Conferència Nacional del PSUC ratificà l'adopció, novament, de l'[[eurocomunisme]].<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/ESPAnA/CATALUnA/PARTIDO_SOCIALISTA_UNIFICADO_DE_CATALUnA/conferencia/nacional/PSUC/aprueba/termino/eurocomunismo/elpepiesp/19810712elpepinac_12/Tes/ La conferencia nacional del PSUC aprueba el término "eurocomunismo"], ''[[El País]]'', 12 de juliol de 1981.</ref> Davant la gravetat de la crisi, el comitè central va decidir convocar un congrés extraordinari, la qual cosa va ser desautoritzat pel sector
Arran de la publicació d'aquestes crítiques, el Comitè Central va decidir sancionar i en alguns casos expulsar, com en el cas d'Ardiaca, als representants del sector prosoviètic, acusats de "fraccionalistes".<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/ARDIACA/_PERE/ESPAnA/CATALUnA/PARTIDO_SOCIALISTA_UNIFICADO_DE_CATALUnA/Confirmada/propuesta/expulsion/doce/militantes/PSUC/elpepiesp/19811210elpepinac_21/Tes Confirmada la propuesta de expulsión de doce militantes del PSUC], ''[[El País]]'', 10 de diciembre de 1981.</ref><ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/ESPAnA/CATALUnA/PARTIDO_SOCIALISTA_UNIFICADO_DE_CATALUnA/direccion/PSUC/aborda/manana/crisis/causada/sanciones/prosovieticos/elpepiesp/19820115elpepinac_14/Tes/ La dirección del PSUC aborda mañana la crisis causada por las sanciones a los "prosoviéticos"], ''[[El País]]'', 15 de gener de 1982.</ref> Finalment, el sector prosoviètic va deixar el PSUC, i a l'abril de 1982 es va constituir el '''Partit dels i els Comunistes de Catalunya''' (PCC), del qual Ardiaca va ser elegit president.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Segura |nom=Antoni |títol=Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya |url=https://books.google.es/books?id=hEjchImcXRoC&pg=PA65&dq=Partit+dels+i+les+Comunistes+de+Catalunya+1981&hl=ca&sa=X&ei=QafnVNyALMWBU-jmg_gD&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=Partit%20dels%20i%20les%20Comunistes%20de%20Catalunya%201981&f=false |llengua= |editorial=Edicions Universitat Barcelona |data=2000 |pàgines=65 |isbn=8483381176}}</ref>
Línia 40:
A més dels 4 diputats (Xema Corral, Pere Ardiaca, Celestino Sánchez i Juan Ramos) al Parlament de Catalunya que passessin al PCC, pràcticament un centenar de regidors que havien estat triats en les eleccions municipals pel PSUC van passar a les files del nou Partit, destacant per sobre de tots, el cas de [[Barberà del Vallès]], on dels 12 regidors electes per la llista del PSUC, onze van passar al grup no adscrit de regidors del PCC. El traspàs de militants comunistes del PSUC al PCC en [[1982]] difereix segons la zona i sectors, però les dades oficials del PSUC i del PCC reflecteixen que, si bé el PSUC tènia abans del V Congrés una afiliació propera als 25.000 militants, amb la ruptura, aproximadament 8.000 van passar al PCC.
== Desenvolupament ==
En [[1984]] el PCC va ser un dels impulsors de la creació del [[Partit Comunista dels Pobles d'Espanya]] (PCPE), convertint-se així el primer en representant del segon en [[Catalunya]]. Per a aquesta tasca, el PCC va enviar a [[Madrid]] una dotzena de quadres polítics, tant del mateix PCC com de l'organització juvenil, com el secretari d'organització [[Josep Serradell]] o el secretari general de les joventuts, [[Josep Miquel Céspedes]]. Aquest mateix any, en les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 1984|eleccions al Parlament de Catalunya]], el PCC va aconseguir el seu sostre electoral com a partit en solitari, obtenint 71.130 vots, que van suposar el 2,79% dels vots. El límit del 3% requerit per entrar en el Parlament li va impedir al PCC ocupar els dos escons que, sense mínim de vots, hagués obtingut.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/PCC/rozo/votos/le/hubiera/valido/diputados/elpepiesp/19840501elpepinac_11/Tes El PCC rozó el 3% de los votos, lo que le hubiera valido dos diputados], ''[[El País]]'', 1 de maig de 1984.</ref>
|