Obre el menú principal

Canvis

He refet la secció d'homenatges, donant un apartat concret a la ciutat de Badalona, d'acord amb l'apartat Llegat badaloní (que ha quedat fusionat) i de l'article Pompeu Fabra i Badalona. He eliminat tota la quantitat de municipis de les comarques gironines i he afegit una referència general de GENCAT sobre tots els espais dedicats a Fabra a Catalunya.
 
=== Darrers anys ===
L'any 1939 deixa Badalona i passa l'estiu a la casa de [[Sant Feliu de Codines]], d'on marxa a l'exili a l'Estat francès.<ref name=":0" /> Pompeu Fabra travessà la frontera franco-espanyola el 31 de gener del [[1939]], cinc dies després que entressin les tropes del general [[Franco]] a Barcelona. Després va viure un llarg pelegrinatge amb estades a [[París]], [[Montpeller]], [[Perpinyà]] i, finalment, [[Prada de Conflent]], al número 15 del carrer dels Marxants.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Bassas|nom=Antoni|article=“Gràcies Fabra, i vetlla’ns des de Prada”|publicació=Ara.cat|llengua=|url=https://www.ara.cat/dossier/Gracies-Fabra-vetllans-des-Prada_0_1963603649.html|data=17/02/2018|pàgines=}}</ref> Entre el 14 de setembre del 1945 i el 22 de gener de 1948 va ser conseller de la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]] a l'exili.
 
Els darrers anys de la seva vida, malgrat les condicions adverses, continuà treballant i enllestí una nova ''Gramàtica catalana'', publicada pòstumament el [[1956]]<ref name=":0" /> per [[Joan Coromines]].
 
L'any 1947 li diagnostiquen un càncer a la seva filla [[Teresa Fabra i Mestre|Teresa]], un fet que el va trasbalsar i prendre consciència de la seva edat i comencés a pensar tot sovint en la mort. Tant és així que el 27 de novembre de 1947 va anar a Andorra a fer testament.<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=Segarra|nom=Mila|article=Notes d'una vida consagrada a la llengua|publicació=Nadala|url=http://www.fundaciocarulla.cat/sites/default/files/nadala/Nadala_1998_Pompeu%20Fabra.pdf|data=1998|editorial=Fundació Jaume I|pàgines=37}}</ref> La mort de la seva filla va afectar moltíssim Pompeu Fabra, que aleshores estava a punt de fer 80 anys.<ref>{{Ref-web|url=http://llengua.gencat.cat/ca/anypompeufabra/recursos/labece-de-pompeu-fabra/#D2|títol=L'abecé de Pompeu Fabra|consulta=2018-12-01|llengua=ca-ES}}</ref> Les paraules de [[Joan Alavedra i Segurañas|Joan Alavedra]] al seu enterrament recullen el sentiment de la comunitat de catalans exiliats que estaven preparant una celebració pel vuitantè aniversari del filòleg transmutada en dol per la pèrdua familiar.<ref>{{Ref-publicació|títol=Ha mort Teresa Fabra|publicació=La Humanitat|llengua=ca|url=http://www.memoriaesquerra.cat/publicacions/55/83_194825/Humanitat_La_Paris_19480205.pdf|consulta=1 desembre 2018|data=5 febrer 1948}}</ref> Amb tot, el seu homenatge pel seu vuitantè aniversari es va acabar fent i la comunitat catalana a l'exili li va oferir una medalla d'or adquirida per subscripció popular, amb el seu bust modelat per l'escultor [[Joan Rebull Torroja|Joan Rebull]].<ref name=":1" />
La presència de Fabra a Tarragona continua avui dia amb la celebració dels Col·loquis Internacionals organitzats per la [[Universitat Rovira i Virgili]], la qual compta amb professors especialistes en la seva figura i en la seva obra.
== Dirigent esportiu ==
Fabra va estar lligat durant tota la vida al que s'anomenava excursionisme científic, i fou soci del [[Centre Excursionista de Catalunya]] a partir del 1891.<ref>{{ref-llibre|cognom=Santacana i Torres|nom=Carles|títol=Pompeu fabra i l'esport|pàgines=30|lloc=Barcelona|editorial=Fundació Universitat Catalana d'Estiu|any=2007|isbn=B-42.090-2007}}</ref> Féu excursions arreu de la geografia catalana i també estades en campaments estivals als [[Pirineus]], amb ascensions als pics més notables. Fou elegit president de l'Associació de Lawn Tennis (avui [[Federació Catalana de Tennis]]) i després fou, quan es crea l'any 1933, primer president de la [[Unió Catalana de Federacions Esportives]]. A més a més, formà part de la secció de tennis del [[FC Barcelona]]. Fabra considerava l'esport indispensable per a la formació de la persona i l'articulació de la nació. Solia jugar a tennis a les pistes de la fàbrica Cros, a Badalona, amb la seva filla Carola.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Franquesa i Bonet|nom = Ester|títol = Pompeu Fabra, una llengua per a tot i per a tothom|url = |edició = Espai Betúlia|llengua = català|data = octubre de 2010|editorial = Espai Betúlia|lloc = Badalona|pàgines = 88|isbn = 978-84-606-5197-0}}</ref>
 
En un reportatge parla sobre la importància del tennis a Catalunya, i diu que «el tennis té avui a Catalunya molta importància. És, la nostra terra, un dels focus principals de la Península. Els altres són a [[Madrid]], a [[País Basc|Bascònia]], a [[Huelva]] i ara, comença a conrear-se en altres ciutats. El tennis a Catalunya ha assolit un grau remarcable d'importància i de prestigi, no sols pel crescut nom de gent que hi juga, sinó per la qualitat excel·lent de molts jugadors, qualitat que ultrapassa la dels millors d'altres llocs esmentats».<ref name=":0" />
== Homenatges ==
 
[[File:El comissari de l'Any FAbra, Jordi Ginebra; el president de l'Institut d'Estudis Catalans, Joandomènec Ros, i la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa.jpg|thumb|La directora general de Política Lingüística, [[Ester Franquesa]]; el president de l'Institut d'Estudis Catalans, [[Joandomènec Ros]], i el comissari de l'Any Fabra, Jordi Ginebra, en la presentació del Any Fabra.]]Són molts els llocs, institucions o celebracions que han dut el nom de Fabra. Són incomptables els carrers, places o avingudes de molts pobles i ciutats de Catalunya que duen el nom del filòleg.<ref>{{Ref-web|url=http://llengua.gencat.cat/ca/anypompeufabra/recursos/mapafabra/|títol=Mapa Fabra|consulta=1 gener 2019|llengua=|editor=Generalitat de Catalunya|data=}}</ref> N'és un exemple l'avinguda de Pompeu Fabra a [[Barcelona]], batejada així l'any [[1980]], situada al barri de [[la Salut]] de [[Vila de Gràcia|Gràcia]], lloc de naixement i on va passar la seva infantesa.<ref>{{ref-web|url=http://w10.bcn.cat/APPS/nomenclator/frcontent.jsp?idioma=0|títol=B nomenclàtor|consulta=17 de desembre del 2008|editor=[[Ajuntament de Barcelona]]}}</ref> El [[18 de juny]] de [[1990]] la [[Generalitat de Catalunya]] també va crear la [[Universitat Pompeu Fabra]],<ref>{{Ref-web|url=https://seuelectronica.upf.edu/llei-11/1990-de-18-de-juny-de-creacio-de-la-universitat-pompeu-fabra|títol=Llei 11/1990, de 18 de juny, de creació de la Universitat Pompeu Fabra|consulta=1 gener 2019|llengua=|editor=Universitat Pompeu Fabra|data=}}</ref> en record del mestre, que ha organitzat diverses jornades per donar a conèixer el filòleg entre els estudiants. L'any 2018, en commemoració del 150 aniversari del seu naixement i dels 100 anys de la població de la gramàtica catalana normativa, la Generalitat organitzà la celebració de l'[[Any Pompeu Fabra]],<ref>{{Ref-web|url=http://llengua.gencat.cat/ca/anypompeufabra/inici/|títol=Any Pompeu Fabra 2018|consulta=1 gener 2019|llengua=|editor=Generalitat de Catalunya|data=2018}}</ref> durant el qual es van fer nombroses activitat en la seva memòria amb la participació de moltes entitats, institucions i ciutadans.
*El [[18 de juny]] del 1990 la Generalitat de Catalunya va crear la [[Universitat Pompeu Fabra]], amb la qual cosa destacava els seus mèrits. Aquesta universitat ha organitzat diverses jornades per a fer conèixer Fabra als estudiants.
* A proposta de diverses entitats badalonines l'Ajuntament convoca, l'any 1935, el Premi Pompeu Fabra.<ref name=":0" />
*[[2010]] - [[juliol]]: La [[Línia 2 del metro de Barcelona|línia 2]] (lila) arriba a Badalona-'''Pompeu Fabra'''.
*[[2018]]: Any Fabra. La [[Generalitat de Catalunya]] dedica l'any 2018 a la figura de Pompeu Fabra, pels 150 anys de la seva naixença i els 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana normativa.
 
L'IEC[[Institut d'Estudis Catalans]] també dedicà dedicadiversos espais a qui va ser un dels set fundadors de la Secció Filològica l'any 1911. Ens trobem, perPer exemple, amb l'Espai Pompeu Fabra, que recull una mostra de materials relacionats amb el Mestre procedents de l'Arxiu de l'Institut d'Estudis Catalans, els quals pretenen reflectir la vinculació de Fabra amb la institució i la seva valuosa aportació a la llengua catalana., Tambéo ens trobem amb el Fons Pompeu Fabra de [[Jordi Mir i Parache|Jordi Mir]], que està format per 1.535 registres d'obra impresa. Tot aquest material està catalogat i ordenat a les dependències de l'IEC.<ref name=":0" />
=== La petjada de Fabra al territori ===
 
=== Badalona ===
*Hi ha molts llocs dedicats a Fabra arreu de Catalunya. A les '''comarques gironines''' una cinquantena de municipis han dedicat algun carrer, plaça, avinguda, passatge, travessera o monument, etc. al gramàtic: Blanes, Breda, Hostalric, Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners, Sils, Vidreres, Llagostera, Caldes de Malavella, Cassà de la Selva, Vilobí, Fornells de la Selva, Vilablareix, Salt, la Bisbal d'Empordà, Corçà, Flaçà, Celrà, Sant Julià de Ramis, Anglès, la Cellera de Ter, Amer, Banyoles, Besalú, La Canya. Sant Joan les Fonts, Olot, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Campdevànol, Planoles, Puigcerdà, Portbou, Llançà, Garriguella, Vilajuïga, Roses, Castelló d'Empúries, Figueres, la Jonquera, Sant Pere Pescador, l'Armentera, Torroella de Montgrí, Begur, [[Palafrugell]].,<ref>{{ref-web|url=http://www.palafrugell.cat/guia-de-la-ciutat/nomenclator-de-carrers/item/pompeu-fabra-avinguda-de.html?category_id=23|títol=Avinguda de Pompeu Fabra|consulta=1 de febrer de 2013|editor=Ajuntament de Palafrugell}}</ref> Palamós, Calonge, Girona, Sant Pau de Seguries, Les Mallorquines. Sils, Castell-Platja d'Aro, Santa Cristina d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar i Lloret de Mar. Referència: [http://llengua.gencat.cat/ca/anypompeufabra/recursos/mapafabra/ Mapa Fabra]
La ciutat de Badalona conserva un fort vincle amb Fabra, on el filòleg va residir durant gairebé 30 anys, i on elaborà la seva obra més important i coneguda, el diccionari, on es recullen alguns localisme d'indubtable origen badaloní com [[badiu]] o [[Nesprer del Japó|micaco]]. En vida seva, el [[28 de gener]] de [[1934]], l'Ajuntament li va concedir la medalla d'Or de la ciutat, al costat d'[[Enric Borràs i Oriol|Enric Borràs]] i [[Margarida Xirgu i Subirà|Margarida Xirgu]], i el va nomenar Fill Adoptiu en reconeixement a la seva tasca i mèrits en pro de la llengua, el seu talent, les seves virtuts cíviques, així com per la seva estima per la ciutat. Fabra va agrair l'homenatge també agraint la tasca de molts altres que havien treballat per la reconstrucció de la llengua catalana, mentre que, per la seva banda, l'alcalde [[Josep Casas i Costa|Josep Casas]], li va respondre: «Estic orgullós de pensar que, a l'avenir, la història, en comentar la vostra obra, tindrà un record per al nostre poble.» L'any següent també es convocaren, a proposta de diverses entitats locals, els Premis Pompeu Fabra.<ref name=":0" />
 
Amb posterioritat la ciutat li ha dedicat diversos homenatges. Encara durant el franquisme, el [[1969]] les autoritats locals van tolerar anomenar un carrer al barri de Canyadó, secundari, amb poc veïnat i llunyà del centre de la ciutat.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Soler i Amigó|nom=Joan|article=Un nom per una plaça|publicació=Vilaweb - El Punt|url=https://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2690611|data=08/01/2008|pàgines=}}</ref> Ja en democràcia, el 1985 es col·locà un monòlit de marbre per part d'[[Òmnium Cultural]] en el marc de les XVII festes populars de cultura.<ref>{{Ref-web|url=https://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=144|títol=A Pompeu Fabra|consulta=1 gener 2019|llengua=|obra=Monuments commemoratius de Catalunya|editor=Institut d'Estudis Catalans|data=}}</ref> Especialment, l'any 2010 es van dur a terme diverses iniciatives. Entre ells destaca que, d'acord amb una reivindicació ciutadana de donar el nom de Fabra a un espai important de la ciutat es donà el nom a la nova plaça central, que també va donar nom a l'estació de metro ([[Línia 2 del metro de Barcelona|L2]]) de [[Estació de Badalona Pompeu Fabra|Badalona Pompeu Fabra]].<ref>{{ref-web |url=http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/160187.html |títol= La futura estació de metro de l'Illa Central portarà el nom de Badalona-Pompeu Fabra |consulta= 21 d'abril de 2010|data= 20 d'abril de 2010 |editor= Diari [[El Punt]]}}</ref> També s'organitzà una exposició a l'Espai Betúlia, on s'entrellaçaven els tres conceptes de llengua, Fabra i Badalona,<ref name=":0" /> a més es col·locà una placa a la que fou la seva darrera residència, al carrer de la Mercè. El 2018 també s'inaugurà oficialment, si bé feia anys que es duia a terme, la ruta Pompeu Fabra, amb una desena de punts clau senyalitzats a la via pública relacionats amb la vida de Fabra a la ciutat.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Torres|nom=Javier|article=Tras los pasos de la Badalona de Pompeu Fabra|publicació=La Vanguardia|url=Tras los pasos de la Badalona de Pompeu Fabra|data=29/04/2018|pàgines=}}</ref>
[[File:El comissari de l'Any FAbra, Jordi Ginebra; el president de l'Institut d'Estudis Catalans, Joandomènec Ros, i la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa.jpg|thumb|La directora general de Política Lingüística, [[Ester Franquesa]]; el president de l'Institut d'Estudis Catalans, [[Joandomènec Ros]], i el comissari de l'Any Fabra, Jordi Ginebra, en la presentació del Any Fabra.]]
*El 1980 es va batejar amb el seu nom una avinguda del barri de [[la Salut]],<ref>{{ref-web|url=http://w10.bcn.cat/APPS/nomenclator/frcontent.jsp?idioma=0|títol=B nomenclàtor|consulta=17 de desembre del 2008|editor=[[Ajuntament de Barcelona]]}}</ref> on havia nascut i passat la infantesa.
 
*Una plaça i una estació de [[Metro de Barcelona|metro]] a [[Badalona]] (ciutat on visqué durant quasi trenta anys) porten el seu nom.<ref>{{ref-web |url=http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/160187.html |títol= La futura estació de metro de l'Illa Central portarà el nom de Badalona-Pompeu Fabra |consulta= 21 d'abril de 2010|data= 20 d'abril de 2010 |editor= Diari [[El Punt]]}}</ref>
* La [http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=768 plaça de Pompeu Fabra] en el [[nomenclàtor]] de [[Sabadell]].
 
== Patrimoni literari ==
Durant el període badaloní, Pompeu Fabra elaborà la seva obra més important i coneguda: el ''Diccionari General de la Llengua Catalana''. En aquest diccionari es reconeixen alguns localismes d'indubtable referència badalonina ("badiu", "micaco"...). Per això mateix, Fabra és anomenat fill adoptiu de [[Badalona]] i rep en homenatge la Medalla de la ciutat, instituïda per l'Ajuntament com a màxim guardó dedicat als ciutadans fills o veïns de la ciutat que, pels seus actes, el seu talent i les seves virtuts cíviques, haguessin contribuït a honorar-la i enaltir-la; i als qui, pel seu valor moral i intel·lectual i els mèrits literaris, científics, artístics i heroics se n'haguessin fet creditors.<ref name=":0" />
 
<br />
L'any 1939 deixa Badalona i passa l'estiu a la casa de [[Sant Feliu de Codines]], d'on marxa a l'exili a l'Estat francès. Viu a [[París]], [[Montpeller]], [[Perpinyà]] i, finalment, s'instal·la a Prada de Conflent, on mor i és enterrat l'any 1948. Durant l'etapa final de la seva vida continuà la seva feina filològica i es publica pòstumament la ''Gramàtica catalana'' (1956).<ref name=":0" />
 
== Llegat badaloní ==
La ciutat de Badalona (Barcelonès), a causa del fort vincle amb Fabra, ha dedicat diversos espais a la seva memòria. Ens trobem, així, amb l'exposició dedicada a l'insigne enginyer filòleg, del 20 d'octubre al 20 de novembre de 2010 al centre Espai Betúlia. ''Pompeu Fabra, una llengua per a tot i tothom'' entrellaça els tres conceptes ″Llengua, Fabra i Badalona″ amb la voluntat que el pes de cadascun hi sigui equilibrat.<ref name=":0" />
 
Altres espais destacables són el Monument d'[[Òmnium Cultural]] a Pompeu Fabra amb motiu de les XVII Festes Populars de la Cultura Pompeu Fabra. Aquestes festes són una mostra més de les continuades reivindicacions que ha fet la ciutadania de Badalona en reconeixement de la figura del Mestre, del respecte envers la seva feina i el record que deixà Pompeu Fabra a la ciutat.<ref name=":0" />
 
Amb motiu de l'arribada de la la línia 2 (L2) del metro a Badalona i de la remodelació de la plaça central on hi ha les sortides del metro, un sector important de la societat civil badalonina va reactivar la reivindicació d'homenatjar el Mestre batejant amb el seu nom tant l'estació de metro com la nova plaça central del municipi. Amb la complicitat de les institucions, però sobretot gràcies a la pressió de la societat civil, avui la parada de metro i la plaça duen el nom de "Pompeu Fabra". Altres ciutats també dediquen espais públics a la memòria del lingüista, com és el cas de Sabadell, amb una plaça, o Palafrugell, amb una avinguda.<ref name=":0" />
 
Actualment ens podem trobar amb una placa commemorativa col·locada per l'[[Ajuntament de Badalona]] l'any 2010 que recorda el que fou el darrer domicili de Fabra a la ciutat.<ref name=":0" />
 
L'IEC dedica espais a qui va ser un dels set fundadors de la Secció Filològica l'any 1911. Ens trobem, per exemple, amb l'Espai Pompeu Fabra, que recull una mostra de materials relacionats amb el Mestre procedents de l'Arxiu de l'Institut d'Estudis Catalans, els quals pretenen reflectir la vinculació de Fabra amb la institució i la seva valuosa aportació a la llengua catalana. També ens trobem amb el Fons Pompeu Fabra de Jordi Mir, que està format per 1.535 registres d'obra impresa. Tot aquest material està catalogat i ordenat a les dependències de l'IEC.<ref name=":0" />
 
== Referències ==
15.769

modificacions