Marc Livi Drus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
estructura
m retoc i referència
Línia 1:
{{Cognom romà|[[Gens Lívia|Livi]]|[[Drus (família)|Drus]]}}
{{Infotaula persona}}
'''Marc Livi Drus''' (en [[llatí]] ''Marcus Livius M.F.C.N. Drusus''), fill de [[Marc Livi Emilià Drus|''Marcus Livius C.F.M. Aemiliani Drusus'']], fou un [[magistrat romà]].
 
== Primers anys ==
Va mostrar ja de jove una gran ambició i un caràcter difícil que el va portar sovint als tribunals. Quan fouera [[qüestor]] d'Àsia es va negar a portar les insígnies ("''ne quid ipso esset insignius''", va dir).
 
Va heretar una gran fortuna del seu pare que va invertir a obtenir influència política. L'autor de ''De Viris Illustribus'' (atribuït en general a [[Aureli Víctor]]) diu que per obtenir més diners va acceptar suborns i així va entregar a [[Boccus I]] de [[Regne de Mauritània|Mauritània]] al príncep Magula que s'havia refugiat a [[Roma]], i va tenir presoner a casa seva [[Adherbal de Numídia|Adherbal]], fill del rei de [[Numídia]] [[Micipsa]], que igualment havia fugit a Roma, esperant un rescat del seu pare. Aquests relats no obstant no són d'acordconcorden amb els d'altres historiadors, especialment el segon, i els fets talsón diferents comsegons els narra [[Gai Sal·lusti Crisp|Sal·lusti]].
 
''De Viris Illustribus'' diu que fouva ser [[edil curul]] i que va organitzar uns jocs magnífics i que quan el seu col·lega Remmi va proposar mesures a favor de la comunitat va contestar "¿QuéQuè fa la comunitat per nosaltres?". Alguns autors consideren que aquests fets no van poder passar, ja que Drus va morir essentmentre era [[Tribú de la plebs|tribú]], càrrec que s'exercia abans que el d'edil.
 
La seva germana ''Lívia'' es va casar probablement primer amb [[Quint Servili Cepió el jove|Quint Servili Cepió]], la filla del qual fouva ser la mare de [[Marc Juni Brut]]; i. esEs va casar per segona vegada amb [[Marc Porci Cató]], pare de [[Cató d'Útica]]. Aquest va néixer el [[95 aC]] i Drus va morir el [[91 aC]]. Quan Lívia es va casar amb Cepió, Drus es va casar amb Servília la germana de Cepió. Llavors eren amic però després per causes domèstiques, es van barallar i va sorgir un odi entre ambdós.
 
Drus fouva ser des de jove partidari dels [[optimats]]. Quan [[Luci Appuleu Saturní (tribú)|Saturní]] fouva ser assassinat ell'any [[100 aC]], va fouser un dels que va agafar les armes i va donar suport al cònsol [[Gai Mari|Mari]] que en aquell moment era al costat del [[Senat romà|senat]]. A la disputa entre el senat i els [[equites]] per la possessió de la ''judicia'', Cepió va agafar el partit dels cavallers i Drus el del senat. Els ''equites'' gaudien de la judicia des del [[122 aC]] per la [[Sempronia de judiciis|llei Semprònia]] de [[Gai Grac]], excepte per un breu període en què va estar en vigor la [[Servilia judiciaria|llei Servília]] que la retornava al senat;. aquestaAquesta llei Servília fouva ser proposada pel pare de Quint Servili Cepió, que tenia punts de vista deferents als del fill;. unaUna segona llei Servília (proposada per [[Gai Servili GlauciaGlàucia|Servili Glàucia]]) la va derogar. El que tenia el control de la ''judicia'' n'abusava i així els cavallers (i en altres moments els senadors) que extorsionaven, normalment se'n sortien impunement.
 
== Tribú de la plebs ==
El [[91 aC]] Drus fouva ser nomenat [[tribú de la plebs]] essentquan eren cònsols [[Luci Marci Filip (cònsol 91 aC)|Luci Marci Filip]] i [[Sext Juli Cèsar (cònsol 91 aC)|Sext Juli Cèsar]]. Per enfortir el partit dels optimats, Drus es va voler atreure als [[llatins]] i als italians. L'enfrontament amb Cepió va seguir. Per obtenir suport, Drus va concedir al poble algunes mesures parcials, similars a les dels temps dels [[Gracs]], i així es van establir lleis per la distribució de gra, per la seva venda a baix preu, per repartiments de terres públiques (''leges frumentariae, agrariae'') i va efectuar l'establiment de diverses colònies a [[Itàlia romana|Itàlia]] i [[Sicília]] que estaven pendents tot i estar ja aprovades. Algunes d'aquestes mesures van ser aprovades perquè el senat fouva ser subornat per Drus. El tresor de l'estat va quedar exhaust i es va haver d'abaixar l'aliatge de plata de les monedes.
 
El cònsol Marci Filip es va oposar a les lleis agràries de Drus, però aquest es va imposar violentament. Embarcat en una espiral, va haver de prometre als llatins i italians la igualtat, per obtenir el seu suport. Així va poder imposar les seves mesures sobre la ''judicia'' ("''legem judiciariam pertulit''") en què probablement la ''judicia'' es va transferir íntegrament al senat;. segonsSegons [[Appià]] el senat que estava reduït a 300 membres, fouva ser augmentat amb l'entrada de 300 nous membres seleccionats entre els ''equites'' més distingits.
 
Aquestes mesures però van crear una nova oposició: els romans s'oposaven a la igualtat de llatins i italians;. elsEls cavallers (fora dels 300 que havien accedit al rang senatorial) també s'hi oposaven, ja que havien perdut la ''judicia''. En aquesta situació a proposta de [[Marci Filip]], que era [[àugur]] a més de cònsol, el senat va votar una llei per la qual qualsevol llei que anés contra els auspicis seria nul·la. La llei[[Llei Cecília -Dídia]] establia que una llei, abans de ser votada, havia de ser promulgada 17 dies; i el senat va considerar que les lleis de Drus no havien observat aquestes normes;. elEl repartiment de gra o de terres no es podia aturar però les colònies que s'estaven creant forenvan ser cancel·lades i la llei ''judiciaria'' també fouva ser revocada. Drus es va quedar molt dolgut de la ingratitud del senat.
 
Es va convocar una assemblea de les tribus durant la qual Drus es va retirar aparentment malalt. Després fouva ser assassinat a la seva cambra. L'assassí mai no fouva ser descobert ni tampoc es va fer cap investigació. Els principals sospitosos foren Cepió i el cònsol Filip. Ciceró va acusar a [[Quint Vari]] com a autor material pagat per algú. La seva mare [[Cornèlia]] va aguantar la seva mort amb un alt esperit.<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I |pàgines=1077-1078 |lloc=London |editorial=Walton and Maberly |any=1841}}</ref>
 
==Arbre familiar==
Línia 50:
{{familytree | | | | | | | | | | |MAN| | |AEM|MAN=[[Marc Emili Lèpid (cònsol any 11)|Mani Emili Lèpid]]|AEM=[[Emília Lèpida (germana de Marc Emili Lèpid)|Emília Lèpida]] II}}
{{familytree/end}}
{{Autoritat}}
 
 
== Referències ==
{{referències}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Livi Drus MFCN, Marc}}
[[Categoria:Tribuns de la plebs del segle I aC]]