Obre el menú principal

Canvis

La ciutat de Badalona conserva un fort vincle amb Fabra, on el filòleg va residir durant gairebé 30 anys, i on elaborà la seva obra més important i coneguda, el diccionari, on es recullen alguns localisme d'indubtable origen badaloní com [[badiu]] o [[Nesprer del Japó|micaco]]. En vida seva, el [[28 de gener]] de [[1934]], l'Ajuntament li va concedir la medalla d'Or de la ciutat, al costat d'[[Enric Borràs i Oriol|Enric Borràs]] i [[Margarida Xirgu i Subirà|Margarida Xirgu]], i el va nomenar Fill Adoptiu en reconeixement a la seva tasca i mèrits en pro de la llengua, el seu talent, les seves virtuts cíviques, així com per la seva estima per la ciutat. Fabra va agrair l'homenatge també agraint la tasca de molts altres que havien treballat per la reconstrucció de la llengua catalana, mentre que, per la seva banda, l'alcalde [[Josep Casas i Costa|Josep Casas]], li va respondre: «Estic orgullós de pensar que, a l'avenir, la història, en comentar la vostra obra, tindrà un record per al nostre poble.» L'any següent també es convocaren, a proposta de diverses entitats locals, els Premis Pompeu Fabra.<ref name=":0" />
 
Amb posterioritat la ciutat li ha dedicat diversos homenatges. Encara durant el franquisme, el [[1969]] les autoritats locals van tolerar anomenar un carrer al barri de Canyadó, secundari, amb poc veïnat i llunyà del centre de la ciutat.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Soler i Amigó|nom=Joan|article=Un nom per una plaça|publicació=Vilaweb - El Punt|url=https://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2690611|data=08/01/2008|pàgines=}}</ref> Ja en democràcia, el 1985 es col·locà un monòlit de marbre per part d'[[Òmnium Cultural]] en el marc de les XVII festes populars de cultura.<ref>{{Ref-web|url=https://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=144|títol=A Pompeu Fabra|consulta=1 gener 2019|llengua=|obra=Monuments commemoratius de Catalunya|editor=Institut d'Estudis Catalans|data=}}</ref> Especialment, l'any 2010 es van dur a terme diverses iniciatives. Entre ells destaca que, d'acord amb una reivindicació ciutadana de donar el nom de Fabra a un espai important de la ciutat es donà el nom a la nova plaça central, que també va donar nom a l'estació de metro ([[Línia 2 del metro de Barcelona|L2]]) de [[Estació de Badalona Pompeu Fabra|Badalona Pompeu Fabra]].<ref>{{ref-web |url=http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/160187.html |títol= La futura estació de metro de l'Illa Central portarà el nom de Badalona-Pompeu Fabra |consulta= 21 d'abril de 2010|data= 20 d'abril de 2010 |editor= Diari [[El Punt]]}}</ref> També s'organitzà una exposició a l'Espai Betúlia, on s'entrellaçaven els tres conceptes de llengua, Fabra i Badalona,<ref name=":0" /> a més es col·locà una placa a la que fou la seva darrera residència, al carrer de la Mercè. El 2018 també s'inaugurà oficialment, si bé feia anys que es duia a terme, la ruta Pompeu Fabra, amb una desena de punts clau senyalitzats a la via pública relacionats amb la vida de Fabra a la ciutat.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Torres|nom=Javier|article=Tras los pasos de la Badalona de Pompeu Fabra|publicació=La Vanguardia|url=Tras los pasos de la Badalona de Pompeu Fabrahttps://www.lavanguardia.com/local/barcelones-nord/20180429/443059278170/fruto-lengua-catalana-maduro-badalona.html|data=29/04/2018|pàgines=}}</ref>
 
== Patrimoni literari ==
15.557

modificacions