Diferència entre revisions de la pàgina «GATCPAC»

20 bytes afegits ,  fa 1 any
cap resum d'edició
(Palma de Mallorca -> Palma)
El '''Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània''', més conegut per les seves sigles '''GATCPAC''', va ser un moviment arquitectònic sorgit a [[Catalunya]] als anys 1930 que pretenia modernitzar el panorama arquitectònic d'acord amb els corrents avantguardistes europeus, especialment l'[[Racionalisme arquitectònic|arquitectura racionalista]]. Entre els seus membres més destacats es trobaven [[Josep Lluís Sert i López|Josep Lluís Sert]], [[Josep Torres i Clavé]], [[Joan Baptista Subirana i Subirana|Joan Baptista Subirana]], [[Sixte Illescas]], [[Germà Rodríguez i Arias]] i [[Ricardo de Churruca]]. Va sorgir com a Grup Est del [[GATEPAC]] (Grup d'Arquitectes i Tècnics Espanyols per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), però després de la dissolució del mateix el 1933 va quedar com a entitat autònoma i va prosseguir la seva tasca fins al final de la [[Guerra Civil Espanyola]].
 
D'idees progressistes i preocupats tant per la renovació social com l'arquitectònica, aquest moviment va tenir una gran vinculació amb les autoritats republicanes, especialment amb la [[Generalitat de Catalunya]], per a la qual van elaborar nombrosos projectes relacionats amb l'urbanisme —com el [[Pla Macià]]—, l'habitatge obrer i les infraestructures escolars i sanitàries. També es van preocupar per la decoració i l'interiorisme. Encara que molts dels seus projectes no van arribar a realitzar-se, deguta causa principalment ade l'esclat de la Guerra Civil, la seva tasca va suposar un període de gran efervescència en el terreny arquitectònic alsa anysla [[dècada de 1930]], en què les idees innovadores desenvolupades per aquests arquitectes van entroncar amb l'avantguarda internacional i van deixar realitzacions de notable qualitat, com la [[casa Bloc]], el [[Dispensari Antituberculós|Dispensari Central Antituberculós]] i el [[Pavelló de la República|Pavelló de la República Espanyola]] per a l'[[Exposició Universal de París (1937)|Exposició Internacional de París de 1937]].
 
== Història ==
 
En els anys 1930 va sorgir una forta voluntat d'acostament a les avantguardes arquitectòniques europees, on estava despuntant el [[Racionalisme arquitectònic|racionalisme]], un estil practicat en el centre d'Europa des d'inicis dels anys 1920 per arquitectes com [[Le Corbusier]], [[Ludwig Mies van der Rohe]], [[Walter Gropius]] i [[Jacobus Johannes Pieter Oud|J.J.P. Oud]]. Era un estil que conjuminava [[Funcionalisme (arquitectura)|funcionalitat]] i estètica, donant predomini al volum sobre la massa, amb formes basades en el rectangle i les línies horitzontals, sense ocultar l'estructura de l'edifici, amb parets llises i finestres metàl·liques, sense recarregament ornamental.{{Sfn|ref=Arte contemporáneo|''Arte contemporáneo''|2006|p=56}} A Catalunya, la influència de l'arquitectura internacional es va expressar en dues línies: un racionalisme més purista inspirat en Le Corbusier i un eclecticisme que acceptava altres referències, com l{{'}}''[[art-déco]]'' o l'[[Expressionisme#Arquitectura|expressionisme alemany]], amb un especial referent en la [[Bauhaus]].{{Sfn|Gausa|Cervelló|Pla|2002|p=H}}
 
A [[Barcelona]], l'[[Exposició Internacional de Barcelona (1929)|Exposició Internacional de 1929]], realitzada sota els auspicis de la [[dictadura de Primo de Rivera]], havia evidenciat el caduc deque l'arquitectura acadèmica del moment estava caduca, ancorada en l'[[Arquitectura historicista|historicisme]] i el [[classicisme]] [[noucentisme|noucentista]]. Enfront d'això, un grup de joves estudiants dels últims cursos d'arquitectura de l'[[Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona]] (ETSAB) van sentir la necessitat de rebel·lar-se i buscar una nova via d'expressió més d'acord amb la modernitat, quela qual van trobar en el racionalisme de moda llavors en la resta d'Europa. Per a això va coadjuvar la tasca del pintor i crític d'art [[Rafael Benet i Vancells|Rafael Benet]], que amb les seves cròniques de l'art avantguardista europeu a ''[[La Veu de Catalunya]]'' va donar a conèixer l'obra de diversos arquitectes innovadors, especialment Le Corbusier. Va ser Benet qui va propiciar la primera visita de Le Corbusier a la [[Ciutat Comtal]] per a celebrar unes conferències a la sala Mozart el 15 i 16 de març de 1928, que van suposar el primer germen per al sorgiment d'un moviment racionalista a Catalunya.{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=17}} Així mateix, Josep Lluís Sert va assistir a les conferències pronunciades per Le Corbusier a la madrilenya [[Institución Libre de Enseñanza]] el 1928.{{Sfn|Baldellou|Capitell|1995|p=99}}
 
[[Fitxer:AC. Documentos de actividad contemporánea. 1931, nº 1.png|thumb|250px|Portada del primer número d{{'}}''[[AC. Documentos de Actividad Contemporánea|A.C. Documentos de Actividad Contemporánea]]'' (1931)]]
Amb aquesta premissa, el 1930 es va crear a Barcelona el grup GCATSPAC (Grup Català d'Arquitectes Tècnics per a la Solució de Problemes de l'Arquitectura Contemporània), fundat per [[Josep Lluís Sert i López|Josep Lluís Sert]], [[Sixte Illescas]], [[Germà Rodríguez i Arias]], [[Ricardo de Churruca]] i [[Francesc Fàbregas i Vehil|Francesc Fàbregas]]. Al setembre de 1930 van participar en l'exposició de l'Ateneu Guipuscoà de [[Sant Sebastià]] (''Exposició d'Arquitectura i Pintura Modernes'') de la qual va sorgir el [[GATEPAC]] —constituït a [[Saragossa]] el 26 d'octubre de 1930—, en el qual es van integrar com a Grup Est o GATCPAC.{{Sfn|Miralles|2001|p=136}} Al seu torn, el GATEPAC va sorgir com a secció espanyola del [[CIAM#CIRPAC|CIRPAC]] (Comitè Internacional per a la Resolució de Problemes de l'Arquitectura Contemporània), el cos executiu del [[CIAM]] (Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna).{{Sfn|ref=Enciclopèdia de Barcelona 2. Ciutat Vella / Govern Militar|''Enciclopèdia de Barcelona 2. Ciutat Vella / Govern Militar''|2006|p=318}} Els estatuts del GATCPAC van ser aprovats pel Govern Civil de Barcelona el 28 de novembre de 1930,<ref name="GEC">{{GEC|0031239|Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània}}</ref> i l'associació es va constituir formalment el 6 de desembre, amb seu al [[passeig de Gràcia]] núm. 99.{{Sfn|Baldellou|Capitell|1995|p=101}}
 
En els seus estatuts, els membres del GATCPAC declaraven que la seva finalitat era «reunir els arquitectes, enginyers i tècnics i tots els industrials del ram de la construcció per a fomentar i divulgar l'arquitectura contemporània i les indústries que amb ella es relacionin. Estar en contacte amb la resta de les agrupacions espanyoles i internacionals per al bon desenvolupament d'aquesta idea a Espanya i l'estranger».{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=27}} D'altra banda, el GATCPAC es declarava lliurealiè dea qualsevol tendència política o religiosa i manifestava la seva intenció de no interferir en les activitats privades dels seus membres. També estipulava l'existència de diferents tipus de socis: estudiants, numeraris, honoraris, directors, protectors i industrials. De cara a evitar les crítiques i dissidències, en l'article 15d s'estipulava que «es perdrà la qualitat de soci, entre altres causes, per exterioritzar disconformitat en l'actuació del grup».{{Sfn|Baldellou|Capitell|1995|p=104}}
 
Entre els membres fundadors del GATCPAC es trobaven [[Josep Lluís Sert i López|Josep Lluís Sert]], [[Sixte Illescas]], [[Germà Rodríguez i Arias]], [[Ricardo de Churruca]], [[Josep Torres i Clavé]], [[Cristòfor Alzamora i Abreu|Cristòfor Alzamora]], [[Manuel Subiño i Ripoll|Manuel Subiño]], [[Pere Armengou i Torra|Pere Armengou]] i [[Francesc Perales i Mascaró|Francesc Perales]]. Posteriorment es van incorporar com a socis directors arquitectes com [[Joan Baptista Subirana i Subirana|Joan Baptista Subirana]] (1931), [[Jaume Mestres i Fossas]] (1931), [[Francesc Fàbregas i Vehil|Francesc Fàbregas]] (1933), [[Ricard Ribas i Seva]] (1933), [[Josep González i Esplugas]] (1933) i [[Raimon Duran i Reynals]] (1935). El grup comptava també amb alguns socis industrials, entre els quals es trobaven [[Asland]], [[Roca (empresa)|Companyia Roca de Radiadors]], [[Paviments Escofet|Escofet]], [[Catalana de Gas]], [[Carles Butsems i Marià|Butsems]] i [[Siemens AG|Siemens]].{{Sfn|ref=Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial|''Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial''|1998|p=324}}
Quant a socis numeraris, el 1931 hi havia vint-i-sis, mentre que el 1938 quedaven setze.{{Sfn|Baldellou|Capitell|1995|p=104}} Entre els socis numeraris es trobaven: [[Bartomeu Agustí i Vergés|Bartomeu Agustí]], Pere Alapont, Ramon Argilés, Jordi Audet, Joan Baca, Marino Canosa, Carles Cardenal, [[Antoni Maria de Ferrater i Bofill|Antoni de Ferrater]], Joan M. Ferrés, [[Antoni Fisas i Planas]], [[Josep Gudiol i Ricart|Josep Gudiol]], Marià Lassús, Josep Maria Liesa de Sus, José María Martino, [[Josep Maria Monravà i López|Josep Maria Monravà]], Ramon Nicolau, Juan José Olazábal, Robert Oms, Josep Pellicer, [[Pere Pi Calleja]], [[Antoni Puig i Gairalt]], [[Ramon Puig i Gairalt]], Pere Ricart, [[Lluís Riudor i Carol]], Marià Romaní, [[Alexandre Soler i March]], [[Josep Soteras i Mauri|Josep Soteras]], [[Xavier Turull i Ventosa|Xavier Turull]] i Jaume Villavecchia.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|pp=43-44}}
 
De socis estudiants van passar de vint el 1931 a vint-i-un el 1933, sense produir-seque es produissin més variacions des ded'aquell llavorsmoment.{{Sfn|Baldellou|Capitell|1995|p=104}} Entre ells es trobaven: Antoni Batlle, [[Antoni Bonet i Castellana]], Sebastià Bonet, Joan Capdevila (numerari des del 1933), [[Josep Maria Claret i Rubira|Josep Maria Claret]] (numerari des del 1933), Esteve Marco, Joan Masferrer, [[Francesc Mitjans i Miró|Francesc Mitjans]], Antoni Munné i Nil Tusquets.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|pp=43-44}}
 
Al llarg del temps es van succeir diferents moviments entre els membres del grup: el 1931 va dimitir Armengou (dimissió no acceptada); el 1932, Mestres i Subirana, així com no van ser acceptades les de Subiño i Fàbregas; el 1934 Subirana va demanar el reingrés (no acceptat) i van dimitir Illescas i Subiño de nou; el 1935 Illescas va ser readmès i va demanar de nou la dimissió al poc temps; el 1936 van dimitir Ribas i Alzamora.{{Sfn|Baldellou|Capitell|1995|p=104}}
El 13 d'abril de 1931, un dia abans de la proclamació de la [[Segona República Espanyola|Segona República]], es va inaugurar un local per a les activitats del grup al passeig de Gràcia núm. 99 de Barcelona, que va ser denominat [[MIDVA]] (Mobles i Decoració de la Vivenda Actual). Servia com a lloc de reunió i centre expositiu, al mateix temps que també va funcionar com a botiga, especialment de mobles, electrodomèstics i objectes decoratius i per a la llar. El local va ser clausurat el 1939.<ref>{{ref-web|url= http://barcelofilia.blogspot.com/2017/01/mobles-i-decoracio-de-la-vivenda-actual.html |títol= Mobles i Decoració de la Vivenda Actual (MIDVA). Passeig de Gràcia 99. (1931-1939)|data=26 de gener de 2017|consulta=15 de novembre de 2018}}</ref>
 
La proclamació de la Segona República pocs mesos després de la constitució del grup i, annex a aquesta, la instauració de la Generalitat de Catalunya, van ser factors coadjuvantsque devan contribuir a l'èxit inicial del GATCPAC, grup que va comptar amb el patronatge de la Generalitat per a nombrosos dels seus projectes, especialment quant a urbanisme, habitatge i equipaments col·lectius.{{Sfn|Lacuesta|González|1999|p=14}}
 
També el 1931 els socis directors del GATCPAC van organitzar un gabinet tècnic per a l'estudi de diversos camps d'actuació arquitectònica i urbanística, que van ser dividits entre els seus membres a través de comissions: Cristòfor Alzamora i Manuel Subiño, Ordenaments municipals; Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Francesc Perales, Escoles; Ricardo de Churruca, Sixte Illescas i Germà Rodríguez Arias, Habitatges per a obrers. També es van crear comissions conjuntes per al projecte d'urbanització de l'[[avinguda Diagonal]], el de «Barcelona futura» ([[Pla Macià]]) i el d'elaboració d'un nou pla d'estudis per a l'Escola d'Arquitectura.{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|pp=47-48}}
 
El 24 de maig de 1931 es van reunir els delegats dels tres grups del GATEPAC: [[Fernando García Mercadal]] (centre), [[José Manuel Aizpurúa]] (nord) i Josep Lluís Sert (est). EnA la reunió es va acordar la gestió col·legial de la revista ''[[AC. Documentos de Actividad Contemporánea|A.C. Documentos de Actividad Contemporánea]]'', la participació grupal en els concursos nacionals, les quotes econòmiques de participació en el CIRPAC i la producció d'exposicions, conferències i seminaris. També es va discutir sobre les sigles i el grup català va decidir mantenir el nom GATCPAC, que ja tenien retolat a la seva botiga.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=98}} Al maig de 1931 va sortir el primer número de la revista ''A.C.'', pel preu de 2,50 pessetes.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=278}}
 
Entre el 9 de maig i el 2 d'agost de 1931 el GATEPAC va participar en l'Exposició Internacional d'Urbanisme i Habitació celebrada a [[Berlín]], amb un [[estand]] dissenyat per Subirana i [[Alfredo Rodríguez Orgaz]]. Entre els projectes d'arquitectes catalans es trobaven: una casa a la platja de Churruca; un club nàutic de Rodríguez Arias; un habitatge familiar d'Illescas; una casa d'inquilins de Sert; un habitatge familiar de Torres Clavé; un habitatge familiar d'Armengou; un poble de vacances de Sert i Torres Clavé; i un club esportiu d'Armengou i Perales. També van participar entre el 27 de juny i el 5 de juliol en l{{'}}''Exposició d'Arquitectura'' organitzada a la [[sala Parés]] de Barcelona, en la qual per primera vegada van signar els seus projectes conjuntament com GATCPAC i no de forma individual, i on van presentar el seu projecte d'urbanització de l'avinguda Diagonal, aparegut simultàniament en el número 4 de la revista ''A.C.'' Durant el certamen, Sert va pronunciar una conferència titulada ''L'arquitectura de la nostra època''.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|pp=98-100}}
Entre el 2 i el 15 de març de 1933 es va celebrar una exposició als soterranis de la plaça de Catalunya titulada ''La Ciutat de Repòs'', en què es van presentar els primers esbossos per a una Ciutat de Repòs i Vacances (CRV), un dels projectes estrella del grup al costat del Pla Macià.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=114}} Al juny d'aquest any van participar també en la VI Fira Internacional de Barcelona i el I Saló del Turisme i els Esports.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=116}} Entre el 29 de juliol i el 13 d'agost es va celebrar el congrés del CIAM a [[Atenes]] —no finalment a Moscou per problemes polítics—, amb la presència de Sert, Torres Clavé, Ribas Seva i Bonet Castellana, que van presentar una sèrie de gràfics i planimetries sobre Barcelona.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=118}}
 
Aquest any de 1933 finalment els grups nord i centre del GATEPAC es van dissoldre, amb elpel que va quedar únicament el GATCPAC com a grup actiu. En una reunió celebrada a [[Madrid]] es va acordar aquesta dissolució i es va nomenar a [[Fernando García Mercadal]] com a delegat del GATCPAC a Madrid.{{Sfn|Baldellou|Capitell|1995|p=106}}
 
A l'abril de 1934 un grup de membres del GATCPAC va viatjar a la [[Unió Soviètica]] per a posar-se al corrent de les novetats arquitectòniques produïdes en aquest país. D'altra banda, el 20 i 21 de maig Sert i Torres Clavé van participar en la reunió del CIRPAC a [[Londres]].{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=162}}
Una influència directa de l'Estil internacional a Catalunya es va donar el 1929 amb el [[Pavelló alemany|Pavelló d'Alemanya]] construït per a l'[[Exposició Internacional de Barcelona (1929)|Exposició Internacional de Barcelona]], obra de [[Ludwig Mies van der Rohe]]. Es tracta d'un dels millors exemples de l'arquitectura racionalista per la seva puresa formal, la seva concepció espacial i el seu intel·ligent ús d'estructures i materials, que van convertir a aquest pavelló en el paradigma de l'arquitectura del {{segle|XX}}. De planta rectangular, s'elevava sobre un podi recobert de [[travertí]]; la coberta se sostenia sobre columnes cruciformes i murs de càrrega, amb parets de diferents materials (maó recobert de [[guix]], acer recobert de [[marbre]] verd i d'[[ònix]] del [[Marroc]]). La decoració es reduïa a dos estanys i una escultura, ''El Matí'', de [[Georg Kolbe]]. Demolit després de l'Exposició, va ser reconstruït entre 1985 i 1987 en el seu emplaçament original per [[Cristian Cirici i Alomar|Cristian Cirici]], [[Ignasi de Solà-Morales i Rubió|Ignasi de Solà-Morales]] i Fernando Ramos, seguint els plans deixats per Mies van der Rohe.{{Sfn|Grandas|1988|pp=125-131}}
 
El GATCPAC va sorgir amb voluntat renovadora i alliberadora del [[classicisme]] [[noucentisme|noucentista]],- aixíVolia com la d'introduir a Espanya els nous corrents internacionals derivats del racionalisme. Defensava la realització de càlculs científics en la construcció, així com la utilització de nous materials, com les plaques de [[fibrociment]] o la [[uralita]], a més de materials més lleugers com el vidre.{{Sfn|ref=Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial|''Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial''|1998|p=323}}
 
El racionalisme català va tenir unes especialsqualitats qualitatspròpies, com serien l'allunyament del formalisme, una certa tendència [[expressionisme|expressionista]] i una clara vinculació política amb la [[Segona República Espanyola|Segona República]],{{Sfn|Miralles|2001|pp=136-137}} com es denota en la creació el 1936 del SAC (Sindicat d'Arquitectes de Catalunya), dirigit per Torres Clavé i Fàbregas, que defensava la intervenció en el control de la construcció, la col·lectivització de l'habitatge i l'orientació de l'ensenyament.{{Sfn|Miralles|2001|p=161}} Torres Clavé va ser director de la revista ''[[AC. Documentos de Actividad Contemporánea|A.C. Documentos de Actividad Contemporánea]]'' (1931-1937), basada en revistes avantguardistes com ''Das Neue Frankfurt'', dirigida per [[Ernst May]], o ''L'Esprit Nouveau'', de Le Corbusier i [[Amédée Ozenfant]].{{Sfn|ref=Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial|''Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial''|1998|p=325}} Editada a Barcelona entre 1931 i 1937, es van publicar vint-i-cinc números, en els quals es van donar a conèixer les noves idees renovadores de l'arquitectura, amb un grafisme avantguardista i innovador.{{Sfn|Midant|2004|p=5}}
 
A més de les realitzacionsdiverses pràctiquesedificacions i elsdels projectes que no van ser portats a la pràctica, així com de les disquisicions teòriques que van desenvolupar especialment en la revista ''A. C.'', el grup va organitzar nombroses exposicions i va dissenyar maquetes i prototips dels seus projectes. Així, per exemple, el 1932 van presentar en una exposició a la plaça Ramon Berenguer el Gran de Barcelona un prototip de casa desmuntable i, el 1934 a [[Districte de Sant Andreu|Sant Andreu]], un prototip de biblioteca pública desmuntable.{{Sfn|ref=Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial|''Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial''|1998|p=323}}
 
El grup va tenir bones relacions amb l'estament polític, gràcies al qual va trobar el patronatge per a diversos dels seus projectes. Una primera etapa d'estreta col·laboració va ser entre 1931 i 1933, en la qual van trobar una bona disposició cap a les seves propostes per part del govern de Francesc Macià. Va ser llavors quan es van esbossar projectes com la urbanització de la Diagonal, el Pla Macià de la Barcelona Futura, la Ciutat de Repòs i Vacances, la remodelació del casc antic de Barcelona, la reforma dels centres escolars i les infraestructures sanitàries i els plans per a habitatges obrers. Aquesta col·laboració va patir una reculada durant el govern de la [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes|CEDA]] en l'anomenat [[Segona República Espanyola#El bienni conservador o bienni negre (1933-1936)|Bienni Negre]] (1933-1936), en què els membres del GATCPAC es van dedicar especialment a la introspecció teòrica, amb una especial èmfasi en l'arquitectura popular mediterrània i l'interiorisme. Després del [[Cop d'estat del 18 de juliol|cop d'estat del 17-18 de juny de 1936]], el grup va tornar de nou a l'acció, aquesta vegada amb un to més compromès amb els valors revolucionaris. Així, el 8 d'agost de 1936 van fundar el Sindicat d'Arquitectes de Catalunya, en substitució del Col·legi d'Arquitectes. La tasca arquitectònica i constructiva va quedar col·lectivitzada i es van repartir els treballs entre els membres del sindicat. Es va municipalitzar la propietat urbana i es va projectar un pla d'obres per a la defensa, especialment quant a la construcció de refugis antiaeris. Es va intervenir també l'ETSAB, de la qual seria nomenat director Torres Clavé, amb un projecte centrat en la renovació del pla d'estudis.{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|pp=49-50}}
41.018

modificacions