Catàleg d'accés públic en línia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 18:
 
=== Catàlegs de nova generació ===
La nova generació de sistemes de catàleg de la biblioteca es distingeixen dels catàlegs d'accés públic anteriors per l'ús de tecnologies més sofisticades de cerca, incloent-hi la classificació de rellevància i la recerca facetada, així com característiques destinades a una major interacció i participació de l'usuari amb el sistema, incloent-hi l'etiquetatge i les crítiques. Aquestes noves característiques depenen en gran mesura de metadades existents, que sovint són pobres o inconsistents, particularment per als registres més antics. Aquests nous catàlegs d'accés públic també s'han anomenat «OPAC 2.0»<ref name="tra">{{ref-llibre|cognom=Tramullas|nom=Jesus|títol=Library Automation and OPAC 2.0: Information Access and Services in the 2.0 Landscape: Information Access and Services in the 2.0 Landscape |url=http://books.google.com/books?id=EK-eBQAAQBAJ&pg=PA111|data= 31 juliol 2012|editorial=IGI Global|isbn= 978-1-4666-1913-5 |pàgines=XI}}</ref>. <ref name="catalogo">{{Ref-web|url=http://catalogo.rebiun.org/rebiun/|títol=Catálogo Colectivo - REBIUN » Baratz » Inicio|consulta=2017-10-05|llengua=es-ES}}</ref> Estan basats en l'aplicació de les tecnologies i les actituds de la Web 2.0 al catàleg bibliogràfic.<ref>{{ref-llibre|cognom=Margaix-Arnal|nom=Dídac|capítol=El OPAC 2.0: puerta de acceso a los contenidos de la biblioteca|títol=IV Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas (A Coruña, 24-26 de Septiembre de 2008)|data=2008|pàgines=237-246|url=http://eprints.rclis.org/3802/1/Congreso_BP_Margaix_ELIS.pdf |consulta=12 febrer 2016|lloc=Madrid|editorial=Ministerio de Cultura}}</ref> En altres ocasions, se'ls ha anomenat també OPACS socials.<ref name="soc">{{ref-llibre|cognom=Margaix Arnal|nom=Dídac|catítol=El OPAC Social, el catálogo en la Biblioteca 2.0. Aplicación y posibilidades en las bibliotecas universitarias|títol=10as Jornadas Españolas de Documentación : Fesabid 2007|data=2007|pàgines=199-205|url=http://eprints.rclis.org/10195/1/final-opac-social.pdf|consulta=12 febrer 2016|lloc=Santiago de Compostela|editorial=Fesabid}}</ref>
 
Aquests sistemes més nous són gairebé sempre independents dels «sistemes integrats de gestió de biblioteques» (SIGB). Mentre que els sistemes de catàlegs en línia més antics van ser construïts gairebé exclusivament pels venedors dels SIGB, les biblioteques recorren, cada vegada més, als sistemes de catàlegs de pròxima generació construïts per empreses de recerca empresarial i projectes de codi obert, sovint guiades per les mateixes biblioteques.<ref>{{ref-publicació|cognom=Breeding|nom=Marshall|títol=Open Source Library Automation |publicació= Library Technology Reports|data=2008|pàgines=5-10|volum=Vol. 44|exemplar=Núm. 8}}</ref> Els costos associats amb aquests nous sistemes, han frenat la seva adopció, en particular a les institucions més petites.