Setena Croada: diferència entre les revisions

|comandant2 = [[Fitxer:Flag of Ayyubid Dynasty.svg|15px|Dinastia aiúbida]] [[As-Salih Ayyub]]<br/>[[Fitxer:Flag of Ayyubid Dynasty.svg|15px|Dinastia aiúbida]] [[Fitxer:Mameluke Flag.svg|15px|Soldanat mameluc del Caire]] [[Shajar al-Durr]]<br/>[[Fitxer:Mameluke Flag.svg|15px|Soldanat mameluc del Caire]] [[Faris ad-Din Aktai]]<br/>[[Fitxer:Mameluke Flag.svg|15px|Soldanat mameluc del Caire]] [[Qútuz]]<br/>[[Fitxer:Mameluke Flag.svg|15px|Soldanat mameluc del Caire]] Fakhr-ad-Din Yussuf<br/>[[Fitxer:Mameluke Flag.svg|15px|Soldanat mameluc del Caire]] [[Al-Muïzz Àybak|Àybak]]<br/>[[Fitxer:Mameluke Flag.svg|15px|Soldanat mameluc del Caire]] [[Bàybars I]]<ref>{{sfn|Hinson, |1995|p.=393</ref>}}

|força1=15,000 homes<ref name="Riley-Smith193">J. {{sfn|Riley-Smith, ''The Crusades: A History'', |2005|p=193</ref>}}

La '''Setenasetena Croadacroada''' fou la primera de les dues empreses sota la direcció del rei [[Lluís IX de França]]. Decidida enel [[1244]], es va posar en marxa el [[1248]] i va arribar a Egipte l'any següent. Vençut i capturat pels [[mamelucs]] enel [[1250]], l'exèrcit pagà rescat i actuà a continuació fins al [[1254]]. La croada va ser gairebé exclusivament [[regne de França|francesa]].

[[Jerusalem]], obtinguda per la [[sisena croada]] de Frederic II, va caure en mans dels [[corasmis]] enel 1244, i l'exèrcit del regne de Jerusalem va perdre la [[batalla de la Forbie|batalla de La Forbie]] el mateix any. Aquestes notícies van decidir el rei Lluís a prometre abraçar la creu, si es guaria d'una greu malaltia que patia.

Des dedel 1247, [[Lluís IX de França]] va enviar a Xipre vaixells i pertrets. Al mateix temps, va ordenar la construcció d'un port per partir de França ([[Aigües Mortes]]) des d'on va embarcar el 25 d'agost de [[1248]]. La flota va desembarcar a [[Limassol]] el 17 de setembre de 1248. Durant l'hivern van preparar l'estratègia: desembarcar a Egipte (aprofitant la feblesa del soldà ayyubita al-Salih) i capturar alguna gran ciutat que canviar per Jerusalem. Lluís va perdre alguns mesos posant pau a [[Acre (Israel)|Acre]] entre [[Pisa|pissans]] i [[república de Gènova|genovesos]], i pel juny de 1249 va arribar a la vista de [[Damieta]].{{sfn|Melville|1995|p=253-255}}

El soldà al[[As-ShalihSàlih Ayyub]], malalt, va trametreencomanar elal seu Emiremir Fakhr al-Dihn ibn al-Sheikh a impedir el desembarcament croat a [[Damieta]]. No ho va aconseguir, i els francs [[Setge de Damieta (1249)|van prendre la ciutat]], amb facilitat ja que havia estat abandonada pelsper la major part dels seus moradorshabitants. Van esperar, llavors, la fi del període d'inundacions (octubre).{{sfn|Melville|1995|p=256-257}} [[Lluís IX de França]] va decidir avançar cap al [[El Caire|Caire]], contra el consell dels seus nobles, que preferien prendre [[Alexandria]] mentre el soldà oferí, infructuosament, l'intercanvi de Damieta per [[Jerusalem]]. Mort el soldà, la seva vídua Shakhar al-Durr mantingué en secret la nova per donar temps al seu fill [[Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub]] en la seva consolidació al tron.{{sfn|Grousset|1936|p=453-456}}

L'Emiremir Fakhr al-Dihn va [[batalla de Mansura|aconseguir endarrerir]] l'avanç croat a [[Mansura (Egipte)|Mansura]] fins al febrer dedel [[1250]]. [[Robert I d'Artois]] i els [[Templer]]s aconsegueixen derrotar i matar Fakhr al-Dihn, però, a continuació, envesteixenenvestiren la ciutat desordenadament i el cap mameluc [[Baibars al-Bunduqdarí]] manamanà un contraatac letal per als croats en el qual el germà del rei troba la mort.{{sfn|Melville|1995|p=258}}{{sfn|Le Goff|1996|p=223}}

El nou soldà [[Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub]] vencé els croats a la [[batalla de Fariskur]], i els croats s'hagueren de retirar. Malalts, encerclats, s'hanes devan haver rendir i elcaldria mateixpagar un rescat pel rei ha de pagar 500.000 lliures, deque rescat,foren avançades per l'[[Orde del Temple]]. La mort de Turan-Xah obligaobligà a renegociar el rescat, però, finalment, el rei arribà a Acre el maig dedel 1250.{{sfn|Melville|1995|p=260-261}}

El rei es va mantenir quatre anys a Terra Santa, amb l'esperança que les lluites entre els partidaris dels ayyubites i els dels mamelucs li permetessin conquerir Jerusalem. No va reeixir, però va fer fortificar les fortaleses del regne, abans de tornar a França (1254).{{sfn|Le Goff|1996|p=225}}{{sfn|Grousset|1936|p=498-499}}

* {{ref-llibre|nom=Christopher|cognom= Tyerman.|títol= LASLas GUERRASguerras DEde DIOS.Dios|editorial= Ed, Critica,|any= 2006}}