Josep Santpere i Pei: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
He intentat treure unes referències bibliogràfiques que algú va posar al principi i ajuntar-les amb les que hi ha al final a l'apartat de referències però no ho sé fer.
m Revertides les edicions de Cirera d'arboç. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Josep Santpere i Pey'''<ref name=GEC>{{GEC|0060564|Josep Santpere i Pei}}</ref><ref name=CDMAE>{{ref-web|url=http://viatge.cdmae.cat/index.php?option=com_k2&view=itemlist&task=category&id=58%3Ajosep-santpere-i-pei&Itemid=2&lang=ca | títol=Santpere i Pei, Josep |consulta=20 juny 2012 |obra= |editor=Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques}}</ref> ([[Barcelona]], [[1875]] - [[8 de setembre]] de [[1939]]<ref>{{ref-web| url= http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1939/09/09/pagina-6/33113396/pdf.html?search=jose%20santpere | títol= Obituari de Josep Santpere | editor= Hemeroteca de [[La Vanguardia]] | data = 10 d'octubre de 1939 | llengua= castellà | consulta = 30 de maig de 2011}}</ref>), conegut com a '''Josep Santpere''', va ser un actor i empresari teatral, de llarga trajectòria artística, especialitzat en l'[[opereta]] i el [[vodevil]]. Gran part de la seva carrera està vinculada al [[Paral·lel (Espectacles)|Paral·lel]] barceloní i, en concret, als teatres [[Teatre Nou|Nou]] i [[Gran Teatre Espanyol|Espanyol]]; en aquest darrer sovint amb [[Alexandre Nolla i Roig|Alexandre Nolla]] i on la seva versió de ''Don Juan Tenorio'' assolí un gran èxit.{{referències}}<ref name="gencat1307">{{citar ref | títol =Els grans mites de la interpretació: les estrelles |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat//portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=c6e91277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c6e91277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=2521968d72f48210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Juliol 2013 }}</ref>
 
Va debutar de ben jove en el [[teatre amateur]] i va compaginar la seva faceta d'actor amb la seva feina com impressor en una [[impremta]] pròpia. El 1903, va fer la seva primera actuació [[líric]]a en el paper de Don Basili a ''[[El Barber de Sevilla]]'' amb el Teatre Íntim d'[[Adrià Gual i Queralt|Adrià Gual]]. Als 30 anys ja feia d'actor, de músic, de director i d'empresari teatral.<ref name="CDMAE" />
 
Era un actor amb molts recursos i això li va permetre enfrontar-se a qualsevol estil artístic.<ref name="CDMAE" /> Va interpretar tota mena d'obres de gèneres ben variats i va treballar amb els millors actors i actrius del moment.<ref name="CDMAE" /> Va ser ell qui va introduir al [[Paral·lel (Espectacles)|Paral·lel]] el teatre còmic que triomfava a Europa en aquells temps i a partir d'aquí es va consagrar com a actor còmic.<ref name="CDMAE" />
 
El 1917 vaintervingué dirigira l'estrena de [[L'auca del senyor Esteve]] de [[Santiago Rusiñol|Santiago Rusiñol on va interpretar el personatge del senyor Pau]]. També va participar la primera comèdia del cine sonor espanyol ''[[Mercedes (1932)|Mercedes]]'' rodada l'any 1932 i dirigida per [[Josep Maria Castellví i Marimon|Josep Maria Castellví]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Romaguera i Ramió |nom=Joaquim |títol=El jazz y sus espejos |volum=vol.1 |url=https://books.google.es/books?id=MRi1fTk7hVEC&pg=PA71&dq=mercedes+1932+musical&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjS5dzPxNTKAhVLfxoKHdGmCQwQ6AEIUDAG#v=onepage&q=mercedes%201932%20musical&f=false |llengua=castellà |editorial=Ediciones de la Torre |data=2002 |pàgines=71 |isbn=9788479603083}}</ref> El 1938 va coprotagonitzar amb Andrés Mejuto la película Sierra de Teruel (Espoir) dirigida per l'intelectual i polític francès André Malraux, compromès amb la causa republicana (Guerra civil espanyola),. El guió d'aquest film està basat en la novel·la del mateix Malraux L'Espoir. Es va retirar com a actor l'any 1938, només un any abans de la seva mort.<ref name="CDMAE" />
 
Es va casar amb la també actriu [[Rosa Hernáez i Esquirol|Rosa Hernáez]] i van ser pares de Josefa, Ramon, Maria (coneguda com a [[Mary Santpere]]), Gabriel i Teresa Santpere Hernáez.<ref>{{ref-publicació|cognom= |nom= |article=Necrològica de Rosa Hernáez Esquirol |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1965/12/16/pagina-39/32669227/pdf.html |llengua=castellà |consulta=7/8/2014 |publicació=La Vanguardia |volum= |exemplar= |data=16/12/1965 |pàgines=39 }}</ref>
Línia 13:
 
== Fons ==
Part del seu fons es conserva al [[Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques]] des dels anys 80, quan l'actriu Mary Santpere va lliurar l'arxiu teatral del seu pare. El 2005, Maria Rosa Pisgrau Santpere lliurà al MAE altra documentació que complementa el fons d'aquesta nissaga d'actors.<ref>[http://www.cdmae.cat/images/docs/manual_investigador.pdf Manual de l'Investigador del MAE]{{PDF}}</ref><references />
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Bibliografia ==
* Josep Cunill, ''Gran Teatro Español (1892-1935). Història del primer teatre del Paral·lel''. Barcelona: Fundació Imprimatur. Abril 2011