Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m m |
per VP:Le |
||
Línia 8:
| status = Monarquia electiva
|forma_de_govern = Monarquia electiva
|esdeveniment_inici = Coronació d'[[Otó I del Sacre Imperi
|any_inici = 962
|data_inici = [[2 de febrer]]
Línia 117:
|notes =
}}
El '''Sacre Imperi
La denominació del '''Sacre Imperi''' va variar enormement al llarg dels segles. L'any [[1034]], es feia servir la fórmula '''''Imperi romà''''' per a referir-se a les terres sota domini de [[Conrad II, emperador romanogermànic|Conrad II]] i no va ser fins al [[1157]], durant el regnat de [[Frederic I Barba-roja]], que es va començar a utilitzar el terme ''Sacre Imperi''. D'altra banda, l'ús del terme ''emperador romà'' feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb [[Otó II, emperador romanogermànic|Otó II]] entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de [[Carlemany]] (mort el [[814]]) fins a [[Otó I, emperador romanogermànic|Otó I el Gran]] (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a [[emperadors d'Occident]]. El terme ''Sacre Imperi'' ''romà'' comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme ''Sacre Imperi
El ''Reich'' va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides ''Wahlkapitulationen'' (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles.
Línia 158:
=== Estats imperials ===
Una entitat era considerada com un ''Reichsstand'' (estat imperial) si, conforme a les lleis feudals, no tenia més autoritat per sobre que la de l'emperador del Sacre Imperi
* Territoris governats per un príncep o duc, i en alguns casos reis. (Als governadors del Sacre Imperi, amb l'excepció de la corona de [[Bohèmia]], no se'ls permetia, en un primer moment, ser reis de territoris dins de l'imperi, però alguns van governar regnes fora d'aquest, com va ocórrer durant el {{segle|XVIII}} amb el Regne de la [[Gran Bretanya]], el rei del qual era també [[príncep elector]] de [[Hannover]].)
Línia 167:
[[Fitxer:1640 sitzung-des-immerwaehrenden-reichstags-regensburg-stich-merian 1-1560x1100.jpg|thumb|El Reichstag reunit a [[Ratisbona]] el 1640 (gravat de Matthäus Merian)]]
El ''Reichstag'' o dieta imperial era l'òrgan legislatiu del Sacre Imperi
* El consell dels electors, que incloïa els electors del Sacre Imperi
* El consell dels prínceps, que incloïa tant laics com clergues.
** El braç laic o secular: prínceps (amb títol de príncep, gran duc, duc, comte palatí, Marcgravi o Landgrave) tenien dret a vot; alguns tenien diversos vots en tenir el govern de més d'un territori amb dret a vot. Així mateix, el consell incloïa quatre col·legis que agrupaven comtes o Graf (comte alemany): Wetterau, Suàbia, Francònia, i Westfàlia. Cada col·legi podia emetre un vot conjunt.
Línia 243:
Quan [[Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic III]] va necessitar els ducs per finançar la guerra contra [[Hongria]] el 1486 i, alhora, perquè el seu fill, el futur [[Maximilià I d'Habsburg]], fóra elegit rei, es va trobar amb la demanda unànime dels ducs de participar en una cort imperial. Per primera vegada, l'assemblea d'electors i altres ducs prenia el nom de ''Reichstag'' (a la qual més tard s'afegirien les ciutats imperials). Mentre que Frederic sempre va rebutjar la seva convocatòria, el seu fill, més conciliador, finalment va convocar el ''Reichstag'' a [[Worms]] el [[1495]], després de la mort del seu pare el 1493. El rei i els ducs van acordar diverses lleis, comunament conegudes com la ''[[Reforma imperial]]'': un conjunt d'actes legislatives per a donar de nou una estructura a un imperi en desintegració. Entre d'altres, aquestes actes van establir els [[Estats del Cercle Imperial|estats del cercle imperial]] i el ''[[Reichskammergericht]],'' (cort de la cambra imperial); estructures ambdues que, en diferent grau, persistirien fins al final de l'imperi el 1806.
De tota manera, es van necessitar algunes dècades més fins que la nova reglamentació fou universalment acceptada i la nova cort va començar a operar. Tan sols el [[1512]] s'acabaren de formar els cercles imperials. El rei, a més, es va assegurar que la seva pròpia cort, el ''Reichshofrat'', continués funcionant en paral·lel a la ''Reichskammergericht''. Es pot remarcar que, aquell any, l'imperi va rebre també el seu nou títol, ''Heiliges Römisches Reich Deutscher Nation'' (Sacre Imperi
=== Crisi després de la Reforma ===
Línia 257:
== Primer Reich alemany ==
Després de la [[unificació d'Alemanya]] com a un estat nació el [[1871]] (vegeu [[Imperi Alemany|Imperi alemany]]), el
== Referències ==
| |||