ADN mitocondrial: diferència entre les revisions

En la majoria d'organismes pluricel·lulars, l'herència de l'ADNmt té lloc a través de la mare (herència materna). Els mecanismes implicats inclouen una dilució simple (un òvul conté, de mitjana, 200.000 molècules d'ADNmt, mentre que un espermatozoide humà saludable conté una mitjana de 5 molècules<ref>{{ref-publicació |cognom=Wolff |nom=J. N. |cognom2=Gemmell |nom2=N. J. |títol=Lost in the zygote: the dilution of paternal mtDNA upon fertilization |publicació=Heredity |data=6 agost 2008 |pàgines=429–434 |volum=101 |exemplar=5 |doi=doi:10.1038/hdy.2008.74}}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=San Gabriel |nom=Maria |títol=Influence of microsurgical varicocelectomy on human sperm mitochondrial DNA copy number: a pilot study |publicació=Journal of Assisted Reproduction and Genetics |data=5 maig 2012 |pàgines=759–764 |volum=29 |exemplar=8 |doi=10.1007/s10815-012-9785-z |coautors=Chan, Sam W.; Alhathal, Naif; Chen, Junjian Z.; Zini, Armand}}</ref>), la degradació de l'ADNmt de l'esperma en el tracte genital masculí, en l'òvul i, almenys en alguns organismes, la nul·la capacitat de l'ADNmt de l'espermatozoide d'entrar a l'òvul. Sigui quin sigui el mecanisme, aquest patró uniparental (herència uniparental)bdel del l'ADNmt es troba en la majoria dels animals, la majoria de les plantes i també en els fongs.