Diferència entre revisions de la pàgina «Cribel»

653 bytes afegits ,  fa 1 any
m
cap resum d'edició
(Creada per traducció de la pàgina «Cribelo»)
 
m
[[Fitxer:Progradungula otwayensis immature male with catching ladder.jpg|thumb|''[[Progradungula otwayensis]]'' ([[Gradungulidae]]) en una teranyina, una trampa feta de seda filada del seu cribellum]]
El '''cribelocribel·le''' és un òrgan de les aranyes que es troba davant de les fileres, i es presumeix que és l'homòleg al vuitè parell de fileres de les [[aranyes]] primitives, [[Mesotels|Mesothelae]] i [[Migalomorfs|Mygalomorphae.]]. Produeix una seda que té una estructura similar a la [[llana]], també cridadaanomenada [[seda]] cribelarcribel·lar, la qual es crea a partir de les seves fúsculasfúscules funcionals.
 
Les aranyes que posseeixen cribelocribel·le, es denominen cribeladas'''aranyes cribel·lades''', i posseeixen al seu torn calamistro'''calamistre''', un conjunt de pèls especials, que es troben disposats en fila, en el metatarsometatars del quart parell de [[Apèndix (artròpodes)|potes]], que és altamentmolt variat tant en l'aparença com en el desenvolupament. El calamistre fila la seda produïda per les glàndules del cribel·le.<ref>{{ref-publicació |cognom=Ribera |nom=Carles |títol=Els aranèids: aranyes |publicació=Història natural dels Països Catalans |data=1986 |volum=9 Artròpodes (I) |url=https://www.enciclopedia.cat/EC-HN-0913801.xml |consulta=5-1-2019 |editorial=© Enciclopèdia Catalana, SLU}}</ref> Algunes famílies posseeixen un cribel·le reduït denominat '''colulus''', del que es desconeix la funció. Existeixen famílies, fins i tot, en què no es troba cap homòleg a aquest òrgan. La presència d'aquest òrgan s'utilitza per classificar a les aranyes del [[Ordre|subordre]] [[Araneomorfs]] (Araneomorphae) en cribel·lades o acribel·lades ('''aranyes acribel·lades'''). Aquesta distinció és usada en els estudis de les relacions evolutives.
 
EnEl 1967 esLehtinen va descobrirobservar que hi havia certes famílies que posseïen membresindividus tant cribeladoscribel·lats com acribelados (Lehtinen, 1967)acribel·lats.<ref>Lehtinen, P.T. (1967). Classification of the Cribellate spiders and some allied families, with notes on the evolution of the suborder Araneomorpha. ''Ann. Zool. Fennici'', 4: 199-467.</ref> En l'actualitat es pensa que el precursorl'ancestre de totes les Araneomorphae era cribeladocribelat (simplesiomorfíasimplesiomorfia), havent-sei perdutmanera secundària va secundàriamentdesaparèixer aquestaaquest òrgan en certes aranyes [[Araneomorfs|Araneomorphaearaneomorfes]].<ref (name="cod">Coddington, J.A. & LevyLevi, H.W. (1991). Systematics and Evolution of Spiders (Araneae). ''Annu. Rev. Ecol. Syst.'' 22: 565-592. {{DOI|10.1146/annurev.es.22.110191.003025}}</ref> No obstant això, certes espècies acribeladasacribel·lades semblen no haver evolucionat d'ancestres cribelados (Foelix, 1979)cribel·lats.<ref>Foelix, Rainer F. 1979. Biologie der Spinnen. Georg Thieme Verlag Stuttgart. [//es.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/313575801X ISBN 3-13-575801-X]</ref>
Algunes famílies posseeixen un cribelo reduït denominat '''colulo''', del com es desconeix la funció, havent-hi fins i tot famílies en què no es troba cap homòleg a aquest òrgan. La presència d'aquest òrgan s'utilitza per classificar a les aranyes del [[Ordre|subordre]] [[Araneomorfs|Araneomorphae]] en cribeladas o acribeladas. Aquesta distinció és usada en els estudis de les relacions evolutives.
 
SEls 1990 s'hanhavien descrit prop de 180 [[Gènere (biologia)|gèneres]] en 23 [[Família (biologia)|famílies]] (1991) que posseeixen membres cribeladoscribel·lats. Tot i que a [[Austràlia]] es troben gran quantitat d'espècies cribeladascribel·lades encara sense descriure, per la qual cosa aquella fauna pot portar coneixements de gran importància, a causa que en aquesta zona es troben formes de vida que no es troben a cap altra zona del món, com els [[marsupials]] (Coddington & Levy, 1991).<ref name="cod">Coddington, J.A. & Levi, H.W. (1991). Systematics and Evolution of Spiders (Araneae). Annu. Rev. Ecol. Syst. 22: 565-592.</ref>
En 1967 es va descobrir que hi havia certes famílies que posseïen membres tant cribelados com acribelados (Lehtinen, 1967).<ref>Lehtinen, P.T. (1967). Classification of the Cribellate spiders and some allied families, with notes on the evolution of the suborder Araneomorpha. ''Ann. Zool. Fennici'', 4: 199-467.</ref> En l'actualitat es pensa que el precursor de totes les Araneomorphae era cribelado (simplesiomorfía), havent-se perdut secundàriament aquesta òrgan en certes aranyes [[Araneomorfs|Araneomorphae]] (Coddington & Levy, 1991). No obstant això certes espècies acribeladas semblen no haver evolucionat d'ancestres cribelados (Foelix, 1979).<ref>Foelix, Rainer F. 1979. Biologie der Spinnen. Georg Thieme Verlag Stuttgart. [//es.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/313575801X ISBN 3-13-575801-X]</ref>
 
S'han descrit prop de 180 [[Gènere (biologia)|gèneres]] en 23 [[Família (biologia)|famílies]] (1991) que posseeixen membres cribelados. Tot i que a [[Austràlia]] es troben gran quantitat d'espècies cribeladas encara sense descriure, per la qual cosa aquella fauna pot portar coneixements de gran importància, a causa que en aquesta zona es troben formes de vida que no es troben a cap altra zona del món, com els [[marsupials]] (Coddington & Levy, 1991).<ref name="cod">Coddington, J.A. & Levi, H.W. (1991). Systematics and Evolution of Spiders (Araneae). Annu. Rev. Ecol. Syst. 22: 565-592.</ref>
 
== Referències ==
== Enllaços externs ==
 
* {{en}} [http://www.xs4all.nl/~ednieuw/Spiders/InfoNed/webthread.html Morfologia esgarrapes(Inglés)de les aranyes]
* Sedes{{en}} d'aranyes(Inglés)[https://web.archive.org/web/20060627204804/http://www.amonline.net.au/spiders/toolkit/silk/catching.htm Sedes d'aranyes]
 
{{ORDENA:Cribel·le}}
[[Categoria:Anatomia dels artròpodes]]
[[Categoria:Aranyes]]
25.455

modificacions