Diferència entre revisions de la pàgina «Guaiana Francesa»

cap resum d'edició
{{Infotaula geografia política
}}
La '''Guaiana Francesa''' (en [[francès]] ''Guyane française'', i oficialment ''Guyane'') és una [[Regió d'ultramar|col·lectivitat d'ultramar]] [[França|francesa]] situatsituada a la costa nord de l'[[Amèrica del Sud]]. És l'entitat política més petita del continent sud-americà ([[Surinam]] n'és l'estat independent més petit). Limita al nord amb l'[[oceà Atlàntic]], a l'est i al sud amb el [[Brasil]] i a l'oest amb [[Surinam]] (amb el qual es disputa una part de la frontera meridional). Es considera una [[regió ultraperifèrica]] de la [[Unió Europea]].
 
El territori té 86.504&nbsp;km<sup>2</sup> i 185.000 habitants (segons l'estimació del [[2004]]), que viuen majoritàriament a la costa. La Guaiana és un país molt poc poblat, ocupat majoritàriament per una densa [[selva tropical]]. La capital n'és [[Caiena]].
 
== Orografia ==
El país fa part del massís de les Guaianes, on es destaca l'alçària del Tumuc-Humac (880 m) i el Montmont Bellevue d'Inini (850 m). També eshi destaquen el Massif Tabulaire (830 m) al sud, les Montagnes Françaises (623 m) a l'oest i les Muntanyesmuntanyes Kaw. El país és cobert al 88% per boscos selvàtics, i només hi ha 1.000 hectàrees aptes per al conreu, totes a la costa. Darrerament, però, s'ha adaptat bosc selvàtic per a plantacions experimentals.
 
Els principals rius en són l'Oyapock (amb els afluents Camopi i Yaroupi), Maroni (amb els afluents Maroniwir i Itany), Lawa, Mana, Approuague, Sinnamary i Amazones.
 
== Organització administrativa ==
La Guaiana és una col·lectivitat d'ultramar que té per prefectura Caiena. Té una assemblea de 51 membres, i envia dos diputats i dos senadors a l'[[Assemblea Nacional Francesa]]. El territori es divideix en dos districtes (''arrondissements''),: [[Districte de Caiena|Caiena]] i [[Districte de Saint-Laurent-du-Maroni|Saint-Laurent-du-Maroni]], i 22 municipis.
 
== Població ==
És un país multiètnic, la qual cosa en dificulta la cohesió nacional; segons dades del 1998 i del 2000 la població del territori es dividia ètnicament en diversos grups:
[[Fitxer:Régions culturelles et linguistiques de France.png|thumb|350px|Regions culturals de França]]
[[Fitxer:Kalina.png|thumb|250px|Territori dels Kalikali'na]]
* Uns 50.000 són ''creoles de Guyane'' (criolls de Guaiana), negres o mestissos que viuen principalment a la costa i a Cayenne, i parlen un crioll de base lexical francesa semblant al de les Antilles.
* Uns 7.000 són [[creole]]s d'altres colònies franceses ([[Reunió]], [[Martinica]] i Guadalupe principalment), la majoria a [[Cayenne]] i la costa. Parlen el crioll antillès, poc diferent del de Guaiana.
* Uns 30.000 són haitians establerts al territori,; parlen el crioll haitià, la majoria viuen als barris barraquers de Cayenne.
* Uns 23.000 són ''noirs de bois'' o ''negres bush''. Els ''negres marrons'' són considerats com a "gent del riu", igual que els indis. Són descendents de diversos grups d'esclaus que fugiren a la selva i s'hi establiren. També anomenats ''bushinenge tongo'' ("homes'gent del bosc"'), parlen el seu propi crioll, el [[takitaki]] (mot depreciatiu), amb base lexical d'anglès i neerlandès, i la majoria desconeixen el francès; viuen de portar en canoa o piragua els turistes i es divideixen en diverses tribus:
** Els ''Boniboni'' o [[aluku]] (5.000 persones) viuen al marge dret del Maroni, sobretot a Apatou, Papaïchton i [[Maripasoula]],
** Els ''Ndjukandjuka'' (entre 6.000 i 10 000 persones) viuen als marges del Maroni, particularment a Saint-Laurent-du-Maroni, [[Apatou]] i [[Grand-Santi]], però també a Kourou i als voltants de Cayenne,
** Els ''[[Saramakasaramaka]]'', són uns 8.000 (altrealtres afirmen que només 500), i viuen a [[Saint-Laurent-du-Maroni]] i a [[Kourou]], i altres més al sud, als marges del riu Tampoc (un afluent del Maroni) o a l'est, als marges de l'Oyapock, que delimita la frontera de la Guaiana Francesa i del Brasil.
* Uns 18.000 són [[brasil]]ers, principalment negres.
* Uns 18.000 són europeus, principalment francesos, que viuen a Kourou i aen barris de luxe de Cayenne.
* Uns 5.000 són [[surinam]]esos, que parlen el seu propi crioll de base lexical neerlandesa, molts són refugiats del país veí quan les coses anaven mal dades.
* Uns 7.000 són [[Xina|xinesos]], la majoria d'ells a Cayenne, originaris de Hong Kong, Taiwan i Malàisia.
* Uns 2.000 són [[Líban|libanesos]], refugiats a Cayenne.
* Uns 2.000 són [[Hmong (ètnia)|hmong]] de [[Laos]], també refugiats arribats el 1977.
* Uns 9.000 són amerindis (un 5% de la població), són dividits en sis grups:
** Els [[arawak]]s (150-200 individus) i els les [[kali'na]] o galibi (entre 2.000 i 4.000 habitants) viuen prop les zones costaneres de l'oest ([[Awala-Yalimapo]], Paddock-et-Fatima, Saint-Laurent-du-Maroni),
** els [[palikur]] (entre 600 i 1.000 individus) habiten al sud de la GuyaneGuiana a Macouria fins a la desembocadura del riu Oyapok, vora el Brasil,
** els [[wayana]] (uns 900 individus) viuen més al sud (Antécume-Pata, Elaé, Twenké),
** els [[teko]] (uns 400 individus) i els [[wayampi]] (400-600 individus) habiten el Sudsud guyanèsguainanès, sobre la línia est-oest entre [[Maripasoula]] i [[Camopi]].
 
Pertanyen a les famílies lingüístiques [[arawak]] (els Arawakarawak i els Palikourpalikour), [[caribe]] (els Kalinhakalinha i els Wayanawayana) i [[tupi-guaraní]] (els emerillon i els wayampi). Tot i que llursles seves llengües tenen pocs parlants, la cultura ameríndia de Guaiana és força viva. La gran majoria viuen al sud del país, on mercè a l'abundància de boscos equatorials han pogut mantenir llurs tradicions amb prou feines influenciades per cultures al·lòctones.
 
== Història ==
La costa de La Guaiana va ser explorada per [[Cristòfor Colom]] enal [[1498]]. El [[1503]] va començar el primer assentament francès a la zona de [[Caiena]]. El 1604, la colònia de La Guaiana va prendre el nom de França Equatorial. La Guaiana serà una [[Colonització francesa d'Amèrica|colònia francesa]] fins al [[19 de març]] de [[1946]], onen què va obtenir l'estatut dels departamentdepartaments d'ultramar.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Masson |nom=Jean-Louis |títol=Provinces, départements, régions: l'organisation administrative de la France d'hier à demain |url= http://books.google.cat/books?id=pbspjvZst5UC&pg=PA559&dq=Guyane+1946+departement&hl=ca&sa=X&ei=3UZQT7OOFOOV0QX8t43jCw&ved=0CFcQ6AEwBw#v=onepage&q=Guyane%201946%20departement&f=false |llengua=francès | editorial=Fernand Lanore |data=1984 |pàgines=p.559 |isbn=285157003X }}</ref> També va albergar una notable colònia penal fins al [[1951]]. El tancament de la presó es va obtenir després de la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]], després de la publicació de 27 articles per Albert Londres i sota l'impuls de [[Gaston Monnerville]]. El [[1938]] s'hi envià el darrer comboi de "bagnards" (forçats), però no va ser fins al [[1945]] que l'Assemblea Constituent francesa va decidir repatriar els supervivents que ho desitjaven (molt pocs hi restaren). L'operació va durar vuit anys.
 
Actualment és coneguda sobretot per la [[Port Espacial Europeu de Kourou|base espacial de Kourou]], des d'on es fan els llançaments de l'[[Agència Espacial Europea]].
 
== Persones il·lustres ==
* [[Henri Salvador]] (Cayenne, 1917 - París, 2008), cantant, compositor i guitarrista de jazz
* [[Léon Gontran Damas]] (Caiena, 1912 - Washington DC, 1978), poeta i polític
* [[Christiane Taubira]] (Caiena, 1952), política
* [[Florent Malouda]]
19.786

modificacions