Cribel: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Progradungula otwayensis immature male with catching ladder.jpg|thumb|''[[Progradungula otwayensis]]'' ([[Gradungulidae]]) en una teranyina, una trampa feta de seda filada del seu cribellum]]
El '''cribel''',<ref>{{ref-web |url=https://dlc.iec.cat/results.asp |consulta=5 de gener de 2019 |títol=Cribel |obra=DIEC2. Diccionari general de la llengua catalana |editor=Institut d'Estudis Catalans (IEC)}}</ref> '''cribel·le''',<ref name="HNPPCC"/> o '''cribellum''' és un òrgan de les aranyes que es troba davant de les fileres, i es presumeix que és l'homòleg al vuitè parell de fileres de les [[aranyes]] primitives, els [[Mesotels|Mesothelaemesotels]] (Mesothelae) i els [[Migalomorfs|Mygalomorphaemigalomorfs]] (Mygalomorphae). Produeix una [[seda]] que té una estructura similar a la [[llana]], també anomenada [[seda]] cribel·lar, la qual es crea a partir de les seves fúscules funcionals.
 
Les que posseeixen cribel·le, es denominen '''aranyes cribel·lades''', i posseeixen al seu torn [[calamistre]], un conjunt de pèls especials, que es troben disposats en fila, en el metatars del quart parell de [[Apèndix (artròpodes)|potes]], que és molt variat tant en l'aparença com en el desenvolupament. El calamistre fila la seda produïda per les glàndules del cribel·le.<ref name="HNPPCC">{{ref-publicació |cognom=Ribera |nom=Carles |títol=Els aranèids: aranyes |publicació=Història natural dels Països Catalans |data=1986 |volum=9 Artròpodes (I) |url=https://www.enciclopedia.cat/EC-HN-0913801.xml |consulta=5-1-2019 |editorial=© Enciclopèdia Catalana, SLU}}</ref> Algunes famílies posseeixen un cribel·le reduït denominat '''colulus''', del que es desconeix la funció. Existeixen famílies, fins i tot, en què no es troba cap homòleg a aquest òrgan. La presència d'aquest òrgan s'utilitza per classificar a les aranyes del [[Ordre|subordre]] [[Araneomorfs]] (Araneomorphae) en cribel·lades o acribel·lades ('''aranyes acribel·lades'''). Aquesta distinció és usada en els estudis de les relacions evolutives.
 
El 1967 Lehtinen va observar que hi havia certes famílies que posseïen individus tant cribel·lats com acribel·lats.<ref>Lehtinen, P.T. (1967). Classification of the Cribellate spiders and some allied families, with notes on the evolution of the suborder Araneomorpha. ''Ann. Zool. Fennici'', 4: 199-467.</ref> En l'actualitat es pensa que l'ancestre de totes les Araneomorphae era cribelat (simplesiomorfia), i manera secundària va desaparèixer aquest òrgan en certes aranyes [[araneomorfes]].<ref name="cod">Coddington, J.A. & Levi, H.W. (1991). Systematics and Evolution of Spiders (Araneae). ''Annu. Rev. Ecol. Syst.'' 22: 565-592. {{DOI|10.1146/annurev.es.22.110191.003025}}</ref> No obstant això, certes espècies acribel·lades semblen no haver evolucionat d'ancestres cribel·lats.<ref>Foelix, Rainer F. 1979. Biologie der Spinnen. Georg Thieme Verlag Stuttgart. [//es.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/313575801X ISBN 3-13-575801-X]</ref>