Diferència entre revisions de la pàgina «Émile Durkheim»

m
Robot posa l'article correcte a l'orgànica
m (Robot posa l'article correcte a l'expansió)
m (Robot posa l'article correcte a l'orgànica)
'''La divisió del treball social (1893)'''
 
En aquesta obra, Durkheim analitza la crisi moderna de la moralitat a través del canvi de les societats tradicionals a les modernes. Així com Marx entén la modernització per mitjà de la industrialització i el capitalisme o Weber per l’ús creixent de la racionalització; per a Durkheim, el que caracteritza la modernitat és l'expansió de la divisió del treball social. L’autor, vol demostrar que la tesi de Comte, la qual afirmava que les tasques especialitzades desfan les creences morals comunes i, per tant, desintegren la col·lectivitat, no es compleix. Durkheim il·lustra com la moralitat, en comptes de desaparèixer, n’emergeix una de nova. Un nou tipus de cohesió social, passant així de la solidaritat mecànica, a la l'orgànica. La primera, lligada a les societats primitives, projecta la idea de comunitat amb una clara identificació amb el grup social. Així, la cohesió es basa en les semblances socials dels individus, sota la influència d’una forta consciència col·lectiva. Respecte de la segona, en canvi, el que manté unida la col·lectivitat consisteix en una estructura social diferenciada a través de la divisió del treball, l’especialització. Dit d’una altra manera, la cohesió social rau en la interdependència econòmica de les persones i el reconeixement de la importància de les aportacions alienes.
 
Dita divisió del treball però, també ha provocat conflictes entre propietaris i treballadors, tot i que, aquests, no vénen donats tant pel conflicte d’interessos que promulgava Marx, sinó que, des de l’òptica durkhemiana, provenen per un defalliment de la consciència col·lectiva. De fet, imputa tres patologies fruit de l’especialització. Tals són, la divisió anòmica del treball; la divisió coactiva del treball i la divisió mal coordinada del treball.
1.209.212

modificacions