Suberina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m {{Referències|2}} --> {{Referències}}
mCap resum de modificació
Línia 1:
La '''suberina''' és un [[polímer]] natural ([[biopolímer]]) produït per les parets d'algunes cèl·lules de les plantes. Com la [[Cutina (biopolímer)|cutina]], està formada per àcids grassos hidròxids i epòxids units per enllaços [[èster]]. La diferència és que la suberina conté àcids dicarboxílics, una major quantitat de components de cadena llarga i una gran quantitat de compostos fenòlics com a part de la seva estructura.<ref name=TL> Taiz, L. and E. Zeiger, Plant Physiology: chapter 13 Secondary metabolites and defense. Thirth ed. 2002: Sinauer Associates. 690.</ref>
 
La suberina té com a funció principal actuar com a barrera protectora entre les plantes i l'ambient extern. Representa fins a un 50% de la composició química de les parets de cèl·lules [[súber|suberitzades]]. Algunes plantes tenen quantitats significatives de cèl·lules suberitzades, com l'''escorça'' d'unes poques espècies d'arbres. El tipus que ens és més familiar és l'anomenat [[suro]]. A més, les cèl·lules suberitzades es poden trobar en altres teixits vegetals com l'[[epidermis]] i la [[hipodermis]] de l'[[arrel (botànica)|arrel]], l'endodermis, el teixit d'abscisió (la part on es desprenen les [[fulla|fulles]]) així com en la cicatrius<ref name=GJ> Graça, J. and S. Santos, Suberin: A Biopolyester of Plants' Skin. Macromolecular Bioscience, 2007. 7(2): p. 128-135.</ref> i en la [[banda de Caspary]] de l'[[endodermis]] de l'arrel (on forma la barrera entre l'[[apoplast]] de l'escorça i el de l'[[estela]]).<ref name=PM/>
 
 
La suberina té com a funció principal actuar com a barrera protectora entre les plantes i l'ambient extern. Representa fins a un 50% de la composició química de les parets de cèl·lules [[súber|suberitzades]]. Algunes plantes tenen quantitats significatives de cèl·lules suberitzades, com l'''escorça'' d'unes poques espècies d'arbres. El tipus que ens és més familiar és l'anomenat [[suro]]. A més, les cèl·lules suberitzades es poden trobar en altres teixits vegetals com l'[[epidermis]] i la [[hipodermis]] de l'[[arrel (botànica)|arrel]], l'endodermis, el teixit d'abscisió (la part on es desprenen les [[fulla|fulles]]) així com en la cicatrius<ref name=GJ> {{ref-publicació|cognom=Graça,|nom= J. and|nom2= S. |cognom2=Santos, Suberin:|article= A Biopolyester of Plants'|publicació= Skin. Macromolecular Bioscience,|data= 2007.|volum= 7(|exemplar=2): p.|pàgines= 128-135.|llengua=anglès}}</ref> i ena la [[banda de Caspary]] de l'[[endodermis]] de l'arrel (on forma la barrera entre l'[[apoplast]] de l'escorça i el de l'[[estela]]).<ref name=PM/>
 
== Composició dels monòmers==
La suberina és, ''[[in situ]]'', un polímer insoluble i la seva obtenció a partir de teixits suberitzats s'assoleix mitjançant reaccions de despolimerització. Aquesta despolimerització es realitza per qualsevol reacció que trenqui enllaços [[èster]], com la hidròlisi i la hidrogenòlisi. La mescla resultant pot ser analitzada per [[Cromatografia de gasos|cromatografia de gas]] acoblada a [[Espectròmetre de masses|espectrometria de masses]] (GC-MS). El [[glicerol]] és un dels principals [[monòmer|monòmers]] de la suberina (en algunes [[espècies]]), tant que pot arribar a representar fins al 26% del total de la barreja dels monòmers, però, els α-ω diàcids de cadena llarga i els α-ω hidroxiàcids de cadena llarga també són importants. A més la suberina presenta petites quantitats d'1-alcanols i 1-àcids alcanoics.
 
<center>
Linha 17 ⟶ 15:
Amb el que es coneix avui, s'ha proposat un model temptatiu sobre la composició macromolecular de la suberina. En aquest model, el polièster alifàtic de suberina correspon a la lamel·la de les parets cel·lulars de cèl·lules suberitzades. Els monòmers de cadena llarga estarien orientats al pla de la lamel·la amb les seves cadenes esteses. Els monòmers de suberina de cadena llarga tenen longituds de cadena de 16, 18 i 22 carbonis. Els 1-alcanols i les 1-àcids alcanoics, els quals no poden contribuir al creixement del biopolímer perquè només tenen un sol grup funcional, són presents en petites quantitats.<ref Name=GJ/>
 
== Biosíntesi i deposició ==
Malgrat la seva importància fisiològica, la seva biosíntesi i deposició continuen sent un enigma. No obstant això, s'ha proposat un model, basat en el gènere ''[[Arabidopsis]]'' per a aquests dos fenòmens [[Fisiologia|fisiològics]].<ref name=FR>Franke, R. and L. Schreiber, Suberin - a biopolyester forming apoplastic plant interfaces. Current Opinion in Plant Biology, 2007. 10(3): p. 252-259.</ref>
 
 
 
== Aplicacions ==
L'estructura, única, de la suberina i la singularitat d'alguns dels seus monòmers constituents permetobre una perspectiva a múltiples usos potencials. Per exemple, la suberina és part important del suro. A causa de les propietats donades per les parets de la cèl·lules suberitzades i la seva estructura associada al suro, té propietats com: baixa densitat, baixa [[permeabilitat]] als gasos i l'aigua, baixa [[conductivitat tèrmica]] (la qual cosa protegeix l'arbre contra els [[incendi]]s), alta [[elasticitat]] i estabilitat química. Per això el suro ha estat utilitzat en una miríada de productes entre els quals destaquen els panells per parets i pisos, i segelladors de motors (en combinació amb [[neoprè|neoprens]]). A més, els productes de la suberina poden tenir aplicacions farmacèutiques; s'ha vist que la suberina inhibeix la [[mutagènesi]] i actua com un absorbent de la [[carcinogènesi]].<ref name=GJ/>
 
== Referències==