Diferència entre revisions de la pàgina «Polarització electromagnètica»

m
Retiro interwikis dins el text. #QQ18
m (Robot: Afegint la categoria Articles amb interviquis dins del text)
m (Retiro interwikis dins el text. #QQ18)
En [[Enginyeria]], la relació entre la [[Tensió]] i la birefringència motiva l'ús de la polarització per caracteritzar la distribució de tensions i la tensió en els prototips utilitzants la tècnica de la [[Fotoelasticitat]]. La mostra per analitzar es col·loca entre dos filtres polaritzadors, el primer fa que la llum que passi per la peça a enssajar estigui polaritzada, i el segon descompon la llum. És una pràctica molt utilitzada en aplicacions de peces de dues dimensions.
 
La polarització en l'atmosfera va ser estudiada als anys 1950, navegant prop dels pols del [[Camp magnètic terrestre]] quan ni el sol ni les estrelles eren visibles (per exemple en un dia ennuvolat). S'ha suggerit, polèmicament, que els [[Vikings]] ja utilitzaven l'espat d'Islàndia per veure la direcció del sol en dies ennuvolats per orientar-se en les seves llargues expedicions a través de l'Atlàntic Nord entre els segles IX i X, abans de l'arribada de la brújula magnètica a Europa al segle XII. Un dels dispositius més ingeniosos de [[Charles Wheatstone]] va ser el [[:es:Reloj_polar|rellotge polar]], exposat a la reunió de la [[British Association for the Advancement of Science]] l'any 1848.
 
La polarització també s'utilitza en les pel·lícules de [[Cinema 3D]], on les imatges són projectades, o bé per dos projectors diferents amb filtres de polarització orientats ortogonalment, o bé per un únic aparell que projecta ambdues imatges alternativament amb plans de polarització perpendiculars entre si mitjançant un [[Multiplexor i demultiplexor|Multiplexor]]. Les ulleres amb filtres polaritzadors orientats de manera similar als plans de polarització de les imatges projectades asseguren que cada ull rebi només la imatge correcta. De la mateixa manera, aquest efecte també és utilitzat per dur a terme projeccions [[Estereoscòpia|Estereoscòpiques]], ja que no és massa car de produir i permet realitzar visualitzacions d'alt contrast. En ambients on l'espectador es mou, com en simuladors, a vegades s'utilitza la polarització circular. Això permet que la separació de canals (corresponent a cada un dels ulls de l'obervador) no es vegi afectada per l'orientació de l'observador. L'efecte 3-D només funciona projectant la imatge sobre una pantalla metàlica que manté la polarització dels dos projectors, mentre que la reflexió sobre una pantalla de projecció normal anul·laria l'efecte.
[[Categoria:Radiació electromagnètica]]
[[Categoria:Mineralogia òptica]]
[[Categoria:Articles amb interviquis dins del text]]
383.797

modificacions