|
[[Fitxer:AC. Documentos de actividad contemporánea. 1931, nº 1.png|thumb|250px|Portada del primer número d{{'}}''[[AC. Documentos de Actividad Contemporánea|A.C. Documentos de Actividad Contemporánea]]'' (1931)]]
EntreUna primera fita de la que sorgiria el GATCPAC va ser la celebració entre el 13 i 27 d'abril de 1929 es va organitzar d'una exposició a les [[Galeries Dalmau]] de Barcelona titulada ''Arquitectura Nova. Exposició de projectes'', en la qual es van presentar diversos projectes d'aquests joves arquitectes.{{Sfn|ref=Enciclopèdia de Barcelona 2. Ciutat Vella / Govern Militar|''Enciclopèdia de Barcelona 2. Ciutat Vella / Govern Militar''|2006|p=318}} Entre els projectes presentats es trobaven: un aeroport de [[Sixte Illescas]]; una plaça de toros de [[Ricardo de Churruca]], [[Francesc Fàbregas i Vehil|Francesc Fàbregas]] i [[Germà Rodríguez i Arias]]; una clínica de [[Cristòfor Alzamora i Abreu|Cristòfor Alzamora]] i [[Enric Pecourt Betés|Enric Pecourt]]; un club esportiu de [[Pere Armengou i Torra|Pere Armengou]] i [[Francesc Perales i Mascaró|Francesc Perales]]; i un hotel i poble d'estiueig de [[Josep Lluís Sert i López|Josep Lluís Sert]] i [[Josep Torres i Clavé]].{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=66}} D'aquesta exposició es va fer ressò el diari ''[[Mirador (revista)|Mirador]]'', que seria un dels principals òrgans de difusió del moviment en els seus inicis. També es van fer ressò del nou moviment ''La Veu de Catalunya'', ''[[La Publicitat]]'' i ''[[L'Opinió]]''.{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|pp=18-19}}
Amb aquesta premissa, el 1930 es va crear a Barcelona el grup GCATSPAC (Grup Català d'Arquitectes Tècnics per a la Solució de Problemes de l'Arquitectura Contemporània), fundat per [[Josep Lluís Sert i López|Josep Lluís Sert]], [[Sixte Illescas]], [[Germà Rodríguez i Arias]], [[Ricardo de Churruca]] i [[Francesc Fàbregas i Vehil|Francesc Fàbregas]]. Al setembre de 1930 van participar en l'exposició de l'Ateneu Guipuscoà de [[Sant Sebastià]] (''Exposició d'Arquitectura i Pintura Modernes'') de la qual va sorgir el [[GATEPAC]] —constituït a [[Saragossa]] el 26 d'octubre de 1930—, en el qual es van integrar com a Grup Est o GATCPAC.{{Sfn|Miralles|2001|p=136}} Al seu torn, el GATEPAC va sorgir com a secció espanyola del [[CIAM#CIRPAC|CIRPAC]] (Comitè Internacional per a la Resolució de Problemes de l'Arquitectura Contemporània), el cos executiu del [[CIAM]] (Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna).{{Sfn|ref=Enciclopèdia de Barcelona 2. Ciutat Vella / Govern Militar|''Enciclopèdia de Barcelona 2. Ciutat Vella / Govern Militar''|2006|p=318}} Els estatuts del GATCPAC van ser aprovats pel Govern Civil de Barcelona el 28 de novembre de 1930,<ref name="GEC">{{GEC|0031239|Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània}}</ref> i l'associació es va constituir formalment el 6 de desembre, amb seu al [[passeig de Gràcia]] núm. 99.{{Sfn|Baldellou|Capitell|1995|p=101}}
El GATCPAC va assumir pràcticament totes les tasques organitzatives del GATEPAC i va ser l'única secció que va mantenir una activitat continuada.{{Sfn|Baldellou|Capitell|1995|pp=102-103}} En la declaració programàtica que van efectuar el 1930 apuntaven com a finalitat del grup el «contribuir al nostre país al desenvolupament de la nova orientació universal en arquitectura i de resoldre i estudiar els problemes que es presenten en la seva adaptació al nostre mitjà».{{Sfn|Baldellou|Capitell|1995|p=102}}
El 13 d'abril de 1931, unUn dia abans de la proclamació de la [[Segona República Espanyola|Segona República]], el 13 d'abril de 1931, es va inaugurar un local per a les activitats del grup al passeig de Gràcia núm. 99 de Barcelona, que va ser denominat [[MIDVA]] (Mobles i Decoració de la Vivenda Actual). Servia com a lloc de reunió i centre expositiu, al mateix temps que també va funcionar com a botiga, especialment de mobles, electrodomèstics i objectes decoratius i per a la llar. El local va ser clausurat el 1939.<ref>{{ref-web|url= http://barcelofilia.blogspot.com/2017/01/mobles-i-decoracio-de-la-vivenda-actual.html |títol= Mobles i Decoració de la Vivenda Actual (MIDVA). Passeig de Gràcia 99. (1931-1939)|data=26 de gener de 2017|consulta=15 de novembre de 2018}}</ref>
La proclamació de la Segona República pocs mesos després de la constitució del grup i, annex a aquesta, la instauració de la Generalitat de Catalunya, van ser factors que van contribuir a l'èxit inicial del GATCPAC, grup que va comptar amb el patronatge de la Generalitat per a nombrosos dels seus projectes, especialment quant a urbanisme, habitatge i equipaments col·lectius.{{Sfn|Lacuesta|González|1999|p=14}}
També el 1931 els socis directors del GATCPAC van organitzar un gabinet tècnic per a l'estudi de diversos camps d'actuació arquitectònica i urbanística, que van ser dividits entre els seus membres a través de comissions: Cristòfor Alzamora i Manuel Subiño, Ordenaments municipals; Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Francesc Perales, Escoles; Ricardo de Churruca, Sixte Illescas i Germà Rodríguez Arias, Habitatges per a obrers. També es van crear comissions conjuntes per al projecte d'urbanització de l'[[avinguda Diagonal]], el de «Barcelona futura» ([[Pla Macià]]) i el d'elaboració d'un nou pla d'estudis per a l'Escola d'Arquitectura.{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|pp=47-48}}
ElPoc després de la fundació del grup, el 24 de maig de 1931, es van reunir els delegats dels tres grups del GATEPAC: [[Fernando García Mercadal]] (centre), [[José Manuel Aizpurúa]] (nord) i Josep Lluís Sert (est). A la reunió es va acordar la gestió col·legial de la revista ''[[AC. Documentos de Actividad Contemporánea|A.C. Documentos de Actividad Contemporánea]]'', la participació grupal en els concursos nacionals, les quotes econòmiques de participació en el CIRPAC i la producció d'exposicions, conferències i seminaris. També es va discutir sobre les sigles i el grup català va decidir mantenir el nom GATCPAC, que ja tenien retolat a la seva botiga.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=98}} Al maig de 1931 va sortir el primer número de la revista ''A.C.'', pel preu de 2,50 pessetes.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=278}}
EntreDe cara a la promoció internacional del grup, entre el 9 de maig i el 2 d'agost de 1931 el GATEPAC va participar en l'Exposició Internacional d'Urbanisme i Habitació celebrada a [[Berlín]], amb un [[estand]] dissenyat per Subirana i [[Alfredo Rodríguez Orgaz]]. Entre els projectes d'arquitectes catalans es trobaven: una casa a la platja de Churruca; un club nàutic de Rodríguez Arias; un habitatge familiar d'Illescas; una casa d'inquilins de Sert; un habitatge familiar de Torres Clavé; un habitatge familiar d'Armengou; un poble de vacances de Sert i Torres Clavé; i un club esportiu d'Armengou i Perales. També van participar entre el 27 de juny i el 5 de juliol en l{{'}}''Exposició d'Arquitectura'' organitzada a la [[sala Parés]] de Barcelona, en la qual per primera vegada van signar els seus projectes conjuntament com GATCPAC i no de forma individual, i on van presentar el seu projecte d'urbanització de l'avinguda Diagonal, aparegut simultàniament en el número 4 de la revista ''A.C.'' Durant el certamen, Sert va pronunciar una conferència titulada ''L'arquitectura de la nostra època''.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|pp=98-100}}
Al desembre de 1931 el grup va participar en un concurs de [[cases barates]] per a [[Bilbao]], amb un projecte realitzat de forma col·lectiva per Sert, Torres Clavé, Rodríguez Arias, Subirana, Churruca, Armengou, Perales, Alzamora i Subiño.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=106}} Van presentar un disseny de dos blocs lineals paral·lels, de cinc plantes, amb apartaments de 48 a 70 m², amb una clara inspiració en l'edifici de Weissenhoff de [[Ludwig Mies van der Rohe]].{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=130}}
AlUna marçaltra defita 1932a elnivell grupinternacional va organitzarser l'organització al març de 1932 d'una reunió del CIRPAC a Barcelona, de cara a preparar el CIAM de [[Moscou]]. En la mateixa van pronunciar conferències Le Corbusier, [[Victor Bourgeois]], [[Walter Gropius]], [[Sigfried Giedion]] i [[Cornelis van Eesteren]].{{Sfn|Baldellou|Capitell|1995|p=105}} També es va celebrar en els soterranis de la [[Plaça de Catalunya (Barcelona)|plaça de Catalunya]] una exposició titulada ''Parcel·lació racional''.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=108}} Durant el certamen es van reunir el president de la Generalitat [[Francesc Macià]] i Le Corbusier, i durant el transcurs de la reunió es va esbossar el projecte urbanístic de la Barcelona Futura, que seria anomenat [[Pla Macià]] en honor al president.{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=54}} D'altra banda, el 13 de juny de 1932 la Generalitat va crear el Comissionat de la Casa Obrera per a la promoció d'habitatge públic, a la qual es van incorporar Sert, Torres Clavé i Subirana com a tècnics assessors; d'aquesta iniciativa va néixer la [[casa Bloc]], construïda entre 1933 i 1936.{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=54}}
Aquest mateix any el grup va patrocinar la creació d'una associació per a promoure l'art d'avantguarda, l'[[ADLAN]] (''Amics de l'Art Nou''). Va ser fundat per Josep Lluís Sert, [[Joan Prats i Vallès|Joan Prats]] i [[Joaquim Gomis i Serdañons|Joaquim Gomis]], i entre els seus membres van figurar [[Àngel Ferrant]], [[Eudald Serra i Güell|Eudald Serra]], [[Ramon Marinel·lo i Capdevila|Ramon Marinel·lo]], [[Artur Carbonell i Carbonell|Artur Carbonell]] i altres artistes. Entre les seves activitats, van organitzar exposicions de [[Pablo Picasso]], [[Salvador Dalí]], [[Joan Miró]] i [[Alexander Calder]], i van editar el número extraordinari de [[Nadal]] dedicat a l'art internacional de la revista ''[[D'Ací i d'Allà]]'' (1934).<ref>{{GEC|0003574|Amics de l'Art Nou}}</ref> També van patrocinar l'Exposició logicofobista celebrada a les Galeries d'Art Catalònia de Barcelona el 1936, en la qual van participar artistes com Artur Carbonell, [[Leandre Cristòfol]], Àngel Ferrant, [[Antoni Garcia i Lamolla]], Ramon Marinel·lo, [[Joan Massanet i Juli|Joan Massanet]], [[Maruja Mallo]], [[Àngel Planells i Cruañas|Àngel Planells]] i [[Remedios Varo]].<ref>{{ref-web|url=http://www.museoreinasofia.es/sites/default/files/salas/informacion/206.03_esp_web.pdf|títol=Exposició Logicofobista, mayo 1936|consulta=17 de novembre de 2018|autor=Museu Reina Sofia}}</ref>
EntreContinuant amb la promoció del grup, entre el 2 i el 15 de març de 1933 es va celebrar una exposició als soterranis de la plaça de Catalunya titulada ''La Ciutat de Repòs'', en què es van presentar els primers esbossos per a una Ciutat de Repòs i Vacances (CRV), un dels projectes estrella del grup al costat del Pla Macià.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=114}} Al juny d'aquest any van participar també en la VI Fira Internacional de Barcelona i el I Saló del Turisme i els Esports.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=116}} Entre el 29 de juliol i el 13 d'agost es va celebrar el congrés del CIAM a [[Atenes]] —no finalment a Moscou per problemes polítics—, amb la presència de Sert, Torres Clavé, Ribas Seva i Bonet Castellana, que van presentar una sèrie de gràfics i planimetries sobre Barcelona.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=118}}
Aquest any de 1933 finalment els grups nord i centre del GATEPAC es van dissoldre, pel que va quedar únicament el GATCPAC com a grup actiu. En una reunió celebrada a [[Madrid]] es va acordar aquesta dissolució i es va nomenar a [[Fernando García Mercadal]] com a delegat del GATCPAC a Madrid.{{Sfn|Baldellou|Capitell|1995|p=106}}
A l'abril de 1934 un grup de membres del GATCPAC va viatjar a la [[Unió Soviètica]] per a posar-se al corrent de les novetats arquitectòniques produïdes en aquest país. D'altra banda, el 20 i 21 de maig Sert i Torres Clavé van participar en la reunió del CIRPAC a [[Londres]].{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=162}}
EntreUna altra exposició de rellevància es va dur a terme entre l'11 de juliol i el 14 d'agost de 1934 es va celebrar en elsals soterranis de la plaça de Catalunya una exposició, titulada ''La Nova Barcelona'', en la qual es va presentar el Pla Macià amb un [[diorama]] de set metres de llarg elaborat per Torres Clavé, a més de dibuixos, esquemes i fotomuntatges. La inauguració va ser presidida pel president de la Generalitat, [[Lluís Companys]], i l'alcalde de Barcelona, [[Carles Pi i Sunyer]].{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=150}} No obstant això, els [[Vaga revolucionària d'octubre de 1934|successos d'octubre de 1934]] i els canvis a l'Ajuntament i la Generalitat van paralitzar el projecte; així, quan entre l'1 i el 14 d'abril de 1935 es va tornar a presentar ''La Nova Barcelona'' al Palau núm. 1 de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]], les noves autoritats van retirar els plafons del grup referents al sanejament del casc antic, contraposats als nous plans de l'Ajuntament. Els retards en la posada en marxa del projecte i l'aminorament en les activitats del grup van provocar certes dissidències al si del col·lectiu, la qual cosa va comportar la dimissió de diversos socis.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|pp=171-172}}
Al maig de 1936 el grup va participar al I Saló d'Artistes Decoradors, celebrat en la cúpula del [[Coliseum (Barcelona)|Cinema Coliseum]] de Barcelona. També van participar al juny en la VI Triennal de [[Milà]], integrats en l'associació [[Foment de les Arts Decoratives]] (FAD), on van exposar les seves obres més emblemàtiques.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=176}}
L'esclat al juliol de 1936 de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] va paralitzar pràcticament tota l'activitat del col·lectiu.{{Sfn|Montaner|2005|pp=68-71}} El 30 de desembre de 1936 va ser confiscat el local del GATCPAC.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=232}} Diversos membres del grup —especialment Torres Clavé— es van sumar a les iniciatives revolucionàries de col·lectivització de les activitats constructores i municipalització del sòl i l'habitatge, i van impulsar la substitució del [[Col·legi d'Arquitectes de Catalunya|Col·legi d'Arquitectes]] pel [[Sindicat d'Arquitectes de Catalunya]] (SAC). També van passar a controlar l'ETSAB, de la qual Torres Clavé va ser nomenat comissari delegat.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|pp=232-234}} Francesc Fàbregas va ser nomenat sotssecretari d'Obres Públiques de la Generalitat, i Sixte Illescas director tècnic del Comissariat de l'Habitatge.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|pp=244-246}}
AlEl març de 1939grup es va dissoldre definitivament el grupmarç de 1939,<ref name="GEC" /> després de la defunció de Torres Clavé en la contesa i la marxa a l'exili de Sert ([[Estats Units]]), Fàbregas ([[Cuba]]), Ribas Seva ([[Colòmbia]]), Rodríguez Arias ([[Xile]]) i Bonet Castellana ([[Argentina]]).{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=13}} El 5 de setembre de 1940 el nou degà del restaurat Col·legi d'Arquitectes, José María Ros Vila, va inhabilitar per a l'exercici de la seva professió a diversos dels arquitectes del grup, als quals va qualificar com a «oficials rojos»; uns altres —com Mestres Fossas, Claret i González Esplugas— van ser amonestats, mentre que Subirana i Illescas van ser inhabilitats per a càrrecs públics. Els únics que no van rebre cap sanció van ser Armengou, Churruca, Alzamora i Subiño.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|pp=250-251}}
== Característiques generals ==
|
