GATCPAC: diferència entre les revisions

[[Josep Goday i Casals|Josep Goday]] va ser representant d'un arquitectenoucentisme d'estil «neobrunelleschià», inspirat en l'arquitectura renaixentista [[Florència|florentina]] i, noucentistaespecialment, titulaten el[[Filippo 1905Brunelleschi|Brunelleschi]]. Com a arquitecte municipal de Barcelona es va encarregar de la construcció de diversos grups escolars patrocinats per l'[[Ajuntament de Barcelona]] entre 1917 i 1923 (Baixeras, Lluís Vives, Pere Vila, Ramon Llull, Milà i Fontanals i Lluïsa Cura), de factura [[Arquitectura historicista|historicista]]; no obstant això, l'últim d'ells, el grup escolar Collaso i Gil (1932-1935, carrer de Sant Pau 109) ho va dissenyar en un estil pròxim al racionalisme influït per l'arquitectura escandinava del moment, amb tres cossos disposats en forma d'U al voltant d'un pati i sis plantes, l'última d'elles reculada respecte a la façana, tot això en maó d'obra vista.{{Sfn|Lacuesta|González|1999|p=30}}

[[Josep Maria Sagnier i Vidal]], titulat el 1916, era fill de l'arquitecte [[Modernisme català|modernista]] [[Enric Sagnier i Villavecchia]]. Va ser arquitecte diocesà del [[Diòcesi de Barcelona|bisbat de Barcelona]]. Pròxim al noucentisme, entre 1935 i 1942 va construir la casa Vilà de la Riva ([[carrer de Balmes]] 392-396) en un estil racionalista.{{Sfn|Gausa|Cervelló|Pla|2002|p=h31}}

[[Pere Benavent de Barberà i Abelló|Pere Benavent de Barberà]], titulat el 1923, va realitzar una obra d'estil personal amb certa tendència classicista i gust per allò popular. Encara que es va mostrar bastant crític amb el racionalisme, algunes de les seves obres s'acosten a aquest estil, com l'edifici d'habitatges del carrer de Balmes 220 (1931-1932),{{Sfn|Gausa|Cervelló|Pla|2002|p=H11}} l'edifici de l'avinguda de Gaudí 56 (1933),{{Sfn|Gausa|Cervelló|Pla|2002|p=H9}}, l'edifici d'habitatges del carrer de Castillejos 334 (1936) o la casa Jacint Esteva al passeig de Gràcia 104 (1935-1940).{{Sfn|Barral i Altet|Beseran|Canalda|Guardià|Jornet|2000|p=168}}

[[Antoni Sardà i Moltó|Antoni Sardà]] va treballar a l'oficina tècnica de l'[[Exposició Internacional de Barcelona (1929)|Exposició Internacional de Barcelona de 1929]], titulaton va dissenyar el 1925Palau de la Química, i va ser arquitecteassessor municipaltècnic de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona fins al 1929, quan es va traslladar a [[Reus]], on va ser nomenat arquitecte municipal. A la capital del [[Baix Camp]] va construir la casa Hipòlit Montseny (1934-1935, carrer de Colom 1), un edifici en xamfrà amb la cantonada en forma de proa, característica de nombroses obres racionalistes. També va ser autor de l'edifici del [[Mercat Central de Reus|Mercat Central]] (1934-1949, carrer de Josep Sardà i Cailà s/n), amb un gran espai central i dues crugies laterals més baixes, amb un joc de volums de disposició simètrica i forma escalonada.{{Sfn|Pla|2007|pp=331-332}}

[[Joan Aubert i Camps|Joan Aubert]] va serpassar autorpel modernisme i el noucentisme fins a desembocar en el racionalisme. Va treballar un temps en el despatx d'[[Eusebi Bona]], i va ser arquitecte municipal d'[[Olot]] des de 1927 fins a 1972.<ref>{{ref-notícia|url= https://www.elmundo.es/elmundo/2004/08/25/obituarios/1093456302.html|títol= Joan Aubert, el arquitecto más veterano de España|editorial= El Mundo|consulta= 14 de desembre de 2018}}</ref> Va ser autor a Olot de la casa Aubert o ''El Cafetín'' (1936, carrer de Sant Cristòfol 3), un edifici en xamfrà de quatre plantes en el qual destaquen els balcons dels tres pisos superiors situats a la cantonada, seguint l'esquema de casa-vaixell típic del racionalisme. En la mateixa localitat va construir la fàbrica Artur Simón (1940, carrer de Josep Ayats 10), un edifici en forma d'U amb planta baixa i un pis, amb entrada en la part del xamfrà, de forma cilíndrica i amb un vitrall de doble altura.{{Sfn|Pla|2007|pp=376-377}}

[[Emili Blanch i Roig|Emili Blanch]] es va titular el 1925, després de treballar com a delineant per a [[Manuel Joaquim Raspall i Mayol|Manuel Raspall]]. Va rebre la influència de Le Corbusier, la qual cosa li va encaminar cap al racionalisme. Va ser arquitecte provincial de la [[Diputació de Girona]] i, el 1936, arquitecte de la Generalitat igualment a [[Girona]]. Entre les seves principals obres destaquen: la casa Jonquera (1931), la casa Blanch (1932) i la casa Teixidor (1934) a [[Girona]]; i la casa Reig (1934) i la casa Guillamet (1935) a [[Figueres]].{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|pp=69-71}} També va construir els grups escolars de [[Vilafant]] (1930, derrocat el 1985), [[Fortià]] (1934, actualment CEIP Teresa de Pallejà), [[Sant Jordi Desvalls]] (1932-1934, actualment CEIP Sant Jordi), [[Flaçà]] (1934, actualment CEIP Les Moreres), [[Regencós]] (1934) i [[Ginestà]] (1935), a més d'altres projectats i no executats a [[Sant Jaume de Llierca]] (1933), [[Les Olives]] (1934), [[Vila-sacra]] (1935) i [[Parlavà]] (1935); també va edificar l'Escola d'Arts i Oficis de [[Palafrugell]] (1931-1934, actualment [[Museu del Suro de Palafrugell|Museu del Suro]]) i l'Escola Graduada Francesc Macià a [[Sarrià de Ter]] (1936).{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=83}}

A Girona va destacar també [[Ricard Giralt i Casadesús|Ricard Giralt]] va ser un arquitecte titulat el 1911 i doctorat el 1913. El 1915 va ser nomenat arquitecte municipal de [[Figueres]] i, el 1922, de [[Girona]]. Als anys 1930 es va acostar al racionalisme, tant pel seu interès arquitectònic com per la seva militància republicana i esquerrana.{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|pp=75-76}} Entre 1931 i 1933 es va construir sota les seves directrius l'Escola Ignasi Iglésias a Girona (actualment CEIP Montjuïc). També va construir les Escoles de la Mercè (1933, actualment CEIP Verd) i Palau-sacosta (1936-1937, actualment CEE Palau) a Girona, així com altres escoles a Figueres (1933) i [[Sant Hilari Sacalm]] (1934-1937, actualment CEIP Guilleries). El 1936 va reconvertir diversos col·legis religiosos en municipals: els Maristes com a Grup Durruti (de nou Maristes després de la guerra), La Salle com a Grup Karl Marx (actualment Col·legi La Salle) i les Dominiques com a Escola Graduada Joaquim Maurín (derrocat el 2000).{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|pp=83-84}} Aquest any va projectar dos grups d'habitatge obrer a Girona, dels quals només es van construir quatre cases. A l'any següent va ser nomenat delegat del Sindicat d'Arquitectes de Catalunya a Girona, des del qual va promoure la col·lectivització de la construcció i la municipalització de l'habitatge. Aquest any va elaborar un projecte per a un grup escolar anomenat Prat de la Riba a Girona, que no es va arribar a executar.{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=77}} D'altra banda, quant a urbanisme, va projectar a Girona la urbanització de la [[Montjuïc (Girona)|muntanya de Montjuïc]] (1936) i del barri del Mercadal (1939).{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=89}}

[[Joan Roca i Pinet]], titulat el 1910, va ser entre 1913 i 1918 arquitecte municipal d'[[Olot]] i, posteriorment, arquitecte d'Hisenda en la [[província de Girona]]. Va passar pel modernisme i el noucentisme fins a desembocar en el racionalisme, estil en el qual va construir la casa Puig (1934) i la casa Carbó (1935-1936), a Girona. El 1933 va projectar també la reforma del [[Camp de Vista Alegre|camp de futbol de Vista Alegre]]. El 1937 va substituir a Giralt com a delegat a Girona del Sindicat d'Arquitectes, càrrec des del qual va planificar diversos grups d'habitatge obrer.{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|pp=79-80}} També va construir grups escolars a [[Ventalló]] (1934), [[Cassà de la Selva]] (1935-1939, actualment CEIP Puig d'Arques) i [[Calonge]] (1937-1939, actualment Ajuntament de Calonge).{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=84}}