Revisió del 21:41, 5 gen 2019 modifica MALLUS (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Administradors 129.411 edits →‎Carrera ← Edició anterior		Revisió del 21:50, 5 gen 2019 modifica desfés MALLUS (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Administradors 129.411 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 2: {{FR\|data=març de 2017}} {{Infotaula de persona}} '''Tatiana Petrovna Nikolàieva''' ({{lang-ru\|Татья́на Петро́вна Никола́ева}}, ~~Bezhitsa,~~[[4 ~~distrticte~~de maig]] de ~~Briansk~~[[1924]], 4[[Béjitsa]], ~~de Maig~~[[gubèrnia de ~~1924~~Briansk]] - ~~San Francisco,~~ [[22 de novembre]] de [[1993)]], va[[San Francisco]], [[Estats Units]]) ~~ser~~fou una [[pianista]] ~~clàssica~~, [[compositora]], i[[professora]] ~~pedagoga~~i [[~~Rússia\|~~figura pública]] russa de la [[Unió Soviètica]]. Guanyadora del [[Premi Stalin]] de primer grau (1951). [[Artista del Poble de l'URSS (arts escèniques)\|Artista del Poble de l'URSS]] (1983). == Biografia == ~~Tatiana Nikolàieva va néixer a Bezhitsa ([[Briansk]]) el 4 de Maig de l'any 1924.~~ Va créixer en una família de músics. La seva mare era pianista professional i el seu pare era farmacèutic però amant de la música. Tocava el violí i el violoncel de manera amateur. Es va criar en un ambient molt musical. Durant la seva infància hi havia constantment vetllades musicals a casa, concerts improvisats o reunions. Com que la seva mare havia estudiat música d'una manera molt professional, Nikolàieva va començar les seves primeres nocions de música de ben petita i de la mà de la seva mare. Va començar a estudiar el piano amb tres anys i a compondre amb dotze. Nikolàieva es va formar amb [[Aleksandr Goldenvéizer]], qui també havia sigut el professor de la seva mare. Nikolàieva i es va convertir en una de les seves alumnes predilectes i ella sempre parlà d'ell amb un gran respecte: "Ell no només em va ensenyar a tocar el piano, ell em va ensenyar també com viure, veure la vida en tots els seus aspectes."<ref name="www">{{Ref-web\|url=http://www.tatiana-nikolayeva.info\|títol=Pianist Tatiana Nikolayeva {{!}} web en memòria de Tatiana Nikolàieva\|consulta=2017-03-28\|nom=Wim de Haan\|cognom=NL}}</ref> Línia 18: Mentre estudiava al [[Conservatori de Moscou]], va guanyar el primer premi del concurs en commemoració de la mort d'[[Aleksandr Skriabin]]. Però el gran triomf en la carrera de Nikolayeva va ser guanyar el primer premi del concurs Bach Competition in Leipzig. Sent una pianista molt jove, va causar sensació entre el jurat del concurs. Va interpretar els Preludis i Fugues de Bach. Entre el jurat es trobava el compositor [[Dmitri Xostakóvitx]], el qual va quedar molt impressionat per la interpretació de Nikolayeva. A partir d'aquest momento, es va iniciar una relació d'amistat entre Xostakóvitxi Nikolayeva que duraria tota la vida. Xostakóvitx va compondre els 24 Preludis i Fugues op. 87 per a ella, entre l'octubre de 1950 i el març de 1951. Durant el període que Xostakóvitx es trobava component aquestes peces, ~~Nikolayeva~~Nikolàieva el trucava cada dia i anava a casa seva per veure'l tocar el que havia compost de nou. En una entrevista que ella concedeix amb Bruce Duffie, parla sobre la relació amb ~~Shostakovich~~[[Xostakóvitx]] i amb la seva música: ~~''"~~{{citació\|La meva relació amb Xostakóvitx va durar 25 anys i va ser molt propera. Jo vaig observar molt bé la seva música i sabia molt bé com tocar-la. Des de 1950 fins al 1975, que ell va morir, vaig estar present a totes les seves estrenes. Inclús havia estat present a molts assajos. El seu quintet de corda va ser compost al mateix temps que els 24 Preludis i Fugues. Els Preludis i Fugues van ser una cosa molt especial. Els vaig veure i escoltar mentre estaven sent composts. Quan Xostakóvitx estava component les peces per a piano, em trucava cada dia. Anava a casa seva i ell tocava fragments per mi. Conservo tots aquests records i entenc el seu treball espiritual. El considero un geni de veritat, i estic molt agraïda. Òbviament tinc llibertat a l'hora d'interpretar les peces, pero fonamentalment, les interpreto de la manera que Xostakóvitx volia que es toquessin.~~"''~~<ref name="www"/>}} L'any 1952 es van interpretar per primera vegada els 24 preludis i fugues complets, a la ciutat de Leningrad, de la mà de ~~Nikolayeva~~Nikolàieva. A principis de 1950 va fer la seva primera gran gira per Europa, Àsia, Amèrica Llatina, Austràlia i Nova Zelanda. La gran majoria d'artistes de la Unió Soviètica no gaudien d'aquesta oportunitat. Va tocar sota la direcció dels directors més reconeguts del moment a gairebé tots els països del món.

Tatiana Nikolàieva: diferència entre les revisions