Audiència (mitjans de comunicació): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -matiex +mateix
ortografia
Línia 15:
''A partir de l'article en castellà''<ref>[[:es:Análisis de audiencias|Audiència Wikipèdia]]. [Consulta: 14/12/2018]</ref>''.''
 
Actualment correspon principalment als estuidsestudis cuantitatiusquantitatius, amb una forta càrrega metodològica i de base científica. AdicionalmentAddicionalment aquests estudis solen profunditzar-se amb altres de mètode qualitatiu. Les audiències dels diferents medis solen reportar-se prenent com a base un determinat demogràfic, que pot ser sexe, edat, nivell socioeconòmic, tendència de televisió de pagament, entre d'altres.
 
Tres corresponen als principals usuaris de la informació d'audiències. En primer lloc els mitjans de comunicació els utilitzen per a reportar amb bastant detall les característiques de les audiències que consumeixen cada medi en particular. En segon terme els anunciants utilitzen aquesta informació per identificar grups objectiuobjectius de les seves accions de màrqueting. Finalment, Les agències de mitjans utilitzen aquests estudis per a decidrdecidir en quin soportsuport (escrit, visual o sonor) basaran les seves accions comunicacionals, escollingescollint el mitjà i, en el seu cas, la franja horària per a fer-ho.
 
Lamas (1999) identifica tres models generals que representen la manera en quequè s'organitzen aquests estudis.
 
* '''MOC (Media Owner Contract):''' Un mitjà o un grup de mitjans patrocinen l'estudi, el financienfinancen i normalment detentenretenen la propietat de les dades. La resta dels agents del mercat, altres mitjans, anunciants i les agències de publicitat no hi participen en el mateix, encara que la situació millora a vegades deixant-los participar en Comitès d'Usuaris de caràcter tècnic i consultiu.
* '''JIC (Joint Industry Committee):''' L'organització delde l'estudi és responsabilitat dels diferents sectors del mercat (anunciants, companyies de publicitat i medis) de forma que tots els usuaris participen en les seves especificacions, el seu disseny i gestióla delseva mateixgestió. Se sol convocar un concurs a través del qual s'adjudica l'execució de l'estudi a un institut d'investigació. Es considera l'alternativa organitzativa òptima, ja que garanteix la unitat, la seva neutralitat i transparència i assegura que respon als requisits i necessitats dels usuaris.
* '''OS (Own Service):''' Un institut d'investigació recull la informació sobre l'audiència en termes d'iniciativa purament empresarial i comercialitza el seu serveu a través de contractes individuals múltiples negocis amb els compradors de la informació. EnA ocasionsvegades, l'institut accepta o propicia la craciócreació de ComitésComitès d'UsusrisUsuaris de caràcter tècnic que poden limitar una mica la seva capacitat de maniobra amb l'objectiu d'una major participació dels usuaris.
 
En la majoria dels països l'anàlisi d'audiències el realitzen empreses multinacionals. Exemples d'això són les companyies [[Kantar Ibope Media]] (Amèrica Llatina), [[Nielsen Company]] ([[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], [[Mèxic]] i altres països d'[[Europa]], com [[Holanda]]) i [[Kantar Media]] (Europa).
Línia 43:
 
== Audiència digital ==
Els ''mass- media'' tradicionals s'han convertit en mitjans de comunicació unidireccional, que obliguen a la seva audiència a mantenir un rol passiu en el procés comunicatiu. Els mitjans de comunicació tradicionals (premsa, ràdio i televisió) impossibilita qualsevol tipusmena d'interactivitat i cap missatge que emetien podia ser rebatut al moment. L'opinió del públic només es podia conèixer a través d'enquestes, articles d'opinió o mètodes que no recollien els temes que realment importaven a l'audiència. Difícilment podies obtenir un resultat tan efectiu com actualment sobre quins eren els interessos que predominaven en l'audiència d'un determinat programa o secció de la premsa.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Fenoll Tome|nom=Vicente|article=Usuarios activos y pasivos. La interactividad de la audiencia en los medios digitales.|publicació=Universidad de Valencia|url=https://www.redalyc.org/html/4959/495950247002/|data=|pàgines=}}</ref>
 
''"Els mitjans de comunicació són el que prohibeix per sempre la resposta, el que fa impossible tot el procés d'intercanvi que requereix la comunicació" (''[[Braudillard]], 1974'').''<ref name=":0" />
 
AcutalmentActualment, amb plataformes com Facebook o Twitter, el comportament del lector, l'oient o el teleespectador s'ha convertit en la vivència d'experiències que es comparteixen dins d'una comunitat [[Sistema digital|digital]]. A aquest tipus de nova audiència se la pot anomenar de moltes maneres: audiència activa, social, creativa, multi-tascamultitasca o ''multi-screen<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Comportamient de la audiencia de televisión en las redes sociales. Una aproximación al perfil y programas más comentados.|publicació=Revista Latina de comunicación social|url=http://www.revistalatinacs.org/070/paper/1058/RLCS-paper1058.pdf|data=|pàgines=}}</ref>''.
 
Gràcies a l'aparició del [[World Wide Web|Web]] i la seva evolució cap al terme de [[Web 2.0]] ha permès aquesta interacció entre l'audiència i els mitjans de comunicació. Això ha provocat que aparegui un nou mitjà de comunicació a part dels tres més famosos que ja coneixem: el ''cibermitjà<ref name=":0" />''.
Línia 53:
El ''cibermitjà'' és aquell que té la voluntat de crear una mediació entre fets i públic. Utilitza criteris periodístics i és [[Interactivitat|interactiu]] i [[hipertextual]]. Aquest tipus de nou mitjà que permet una alta interacció de l'audiència, facilita la seva participació i col·laboració''<ref name=":0" />''.
 
Aquest gran canvi en el món dels mitjans comunicatius pot suposar efectes positius com negatius. És un canvi tan recent que encara no s'ha estudiat amb prou profunditat com interaccionen els mitjans de comunicació tradicionals amb els actuals. Encara no se sap si es potencien entre ells o esse substitueixen uns als altres en la captació de l'audiència. D'aquesta manera, els mitjans tradicionals s'enfronten a un doble treball: han de mantenir l'atenció de l'audiència en els continguts de forma tradicional i a la vegada han de cuidar les xarxes socials i la imatge que donen dins el món digital. A Espanya el model de negoci de la televisió és la publicitat i ara, degut a l'existència d'aquesta ''multi-pantallamultipantalla'' l'atenció en els moments de publicitat es redueix considerablement i és un tema preocupant per a les televisions nacionals. El que està clar és que es pot aprofitar aquest nou mitjà per conèixer molt millor a l'audiència i adaptar els continguts del mitjà tradicional tenint en compte els interessos dels clients''<ref name=":1" />''.
 
Tot iEncara que no hi hagi molts estudis sobre els efectes d'aquest tipus de mitjà hi ha tres efectes molt clars que està generant aquest grup d'audiència:
 
* Com que hi ha una gran reducció de costos, això permet que l'audiència pugui accedir molt fàcilment a continguts de major qualitat. Això genera que els continguts de poca qualitat no puguin guanyar-se un grup important de públic.
* El consum de mitjans te un fort component social, augmenta considerablement la participació i genera una gran motivació a les persones per consumir continguts que altres ja ho estaven fent.
* La multiplicitat d'ofertes genera una gran demanda sobre quins continguts són atractius. Aquells continguts de major qualitat solen ser els que reben més interaccions, recomanacions i visualitzacions''<ref name=":1" />''.